L’Ocell
Enric Capdevila i Andrés Requejo
L’agró roig (Ardea purpurea) és un ocell principalment migrant, tot i que alguns exemplars romanen a l’estiu per nidificar de forma localitzada en les principals zones humides, de març a octubre; de totes maneres és un ocell escàs, i un hivernant molt rar. A Catalunya cria bàsicament al Delta de l’Ebre, també als Aiguamolls de l’Empordà i a les zones humides de la depressió de l’Ebre a Lleida, més esporàdicament al Delta del Llobregat i del riu Besòs. També el podem veure en les migracions d’anada i tornada de les àrees de cria d’Europa central i la Mediterrània, i les d’hivernada a l’Àfrica tropical més al sud del desert del Sàhara.
Forma part de la família dels ardeids, juntament amb els bernats i martinets. Són una família d’ocells majoritàriament grossos, amb les potes llargues i proveïdes de quatre dits amb ungles poc recaragolades, la del dit mitjà és dentada i la utilitza per arreglar-se el plomatge; una petita membrana uneix dos dels dits. El coll és força llarg i en vol i en repòs el dobleguen en forma d’S, quan s’alimenten l’estiren, emprant el bec punxegut en forma d’arpó.
És un ocell estilitzat, que fa entre 70 i 90 cm d’alt (amb el coll estirat) i 110 i 145 d’envergadura amb les ales esteses. S’assembla molt al bernat pescaire (Ardea cinerea), que és molt comú i resident tot l’any, però l’agró roig és més petit i es pot distingir per la coloració més fosca, de tonalitats vermellenques o brunes del seu plomatge, que és d’on li ve el nom científic: purpurea.
Al plomatge destaquen les bandes longitudinals del coll, negres i blanques, que es prolonguen en unes llargues plomes motejades, té el capell negre amb irisacions verdoses, d’on surten un parell de plomes fosques. La part inferior de les ales té una coloració fosca, mentre a les espatlles dominen els tints vinosos amb reflexos púrpura. Les potes també són llargues i de color marró groguenc.
Viu en zones aquàtiques amb abundància de canyissars, especialment a llacunes litorals, marges i illes fluvials, cues d’embassaments, estanys i llacs. Per fer el niu tria zones de canyissar alt i espès, generalment vora de l’aigua, on fa el niu amb tiges vegetals, i sovint forma colònies amb altres ardeids, com esplugabous o martinets. Quan vola té el coll recollit entre les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.
És un animal solitari i discret, durant el dia s’està quiet llargues estones entre la vegetació dels canyissars o dels arrossars quan estan crescuts; al capvespre és més actiu i camina buscant alguna presa. Menja peixos, granotes, crustacis, rèptils, insectes aquàtics, pollets d’altres ocells i petits mamífers rosegadors.
Dita: Ocell que es cria a l’aigua, a l’aigua piula
