Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

El becadell, un ocell abundant en migració i durant l’hivern

La dita: L'ocell canta segons li ha crescut el bec

Publicat el 21.2.2024 11:40 · Actualitzat el 11.3.2024 11:38

Coneixem els Ocells

Enric Capdevila

El becadell comú (Gallinago gallinago) és una espècie de la família dels escolopàcids, ocells limícoles que es caracteritzen per tenir un bec llarg i punxegut. És un ocell comú d’ambients palustres no marins, com els espais naturals dels rius Besòs i Llobregat. És més abundant en migració i durant l’hivern. 

Fa uns 25-27 cm de llargària; no se l’ha de confondre amb el becadell sord (Lymnocryptes minima), força més petit -no arriba als 20 cm- amb qui comparteix hàbitat. El becadell comú té un cos rodanxó, les potes curtes i una postura acotada. Té el dors de color castany negrós densament llistat amb bandes ocràcies, el cap amb ratlles negres i de color canyella, i el ventre blanc. Aquest plomatge tan críptic i l’actitud discreta i esquiva, el fa passar desapercebut entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls. Té un bec prim i recte, proporcionalment molt llarg, que fa més de 7 cm. 

Publicitat

Femella i mascle comparteixen la tasca d’alimentar els petits, es reparteixen la niuada i tenen cura dels pollets que els pertoca a cada un. S’alimenten preferentment de cucs que troben ficant el bec a la terra humida, fent moviments espasmòdics i repetitius; també mengen insectes, crustacis, mol·luscs, baies i llavors de plantes de ribera. 

El becadell té les ales punxegudes amb una fina línia blanca a la vora posterior de l’ala. Quan arrenca el vol ho fa de forma brusca i explosiva, amb un reclam distintiu, segueix una trajectòria ràpida i zigzaguejant. Aquest comportament el fa atractiu com a triomf de caça, regulada per la Generalitat com a espècie d’aprofitament cinegètic de caça menor, que en limita la caça d’octubre a febrer a les Terres de l’Ebre i tres APC-Àrees Privades de Caça concretes.

El becadell gros (Gallinago media) és l’ocell que fa la migració de manera més ràpida de tot el món, pot viatjar sense aturar-se des de Suècia a l’Àfrica subsahariana en dos dies. Recorre 6.760 km, a una velocitat de vol de 97 km/h mantinguda durant dos dies seguits, sense aturar-se ni a menjar ni a dormir.

La dita: L’ocell canta segons li ha crescut el bec.

Notícies relacionades

L’ànec griset: característiques i curiositats

Un ànec hivernant de plomatge discret, cada cop més present als aiguamolls catalans i fàcil de reconèixer per la seva característica taca blanca a l’ala

L’agró blanc: característiques i curiositats

És un ocell present a tots els continents i, tot i que a Catalunya era molt escàs, s’ha anat recuperant: des de començament de segle nidifica al delta de l’Ebre i, més recentment, també als aiguamolls de l’Empordà i als deltes del Llobregat i del Besòs

Els flamencs es maquillen: el sorprenent secret del seu color rosa

El seu característic color rosa depèn del que mengen i també els ajuda a trobar parella i reproduir-se

La busqueta comuna: característiques i curiositats

És un dels 83 ocells que nidifiquen a Barcelona i dels 233 que ho fan de forma regular a Catalunya i se'l pot veure a Collserola i Montjuïc
spot_img

Un vagó del Tramvia Blau, a la venda a Wallapop per 44.760 euros

Junts reclama al govern de Collboni que actuï per preservar el vehicle històric, fabricat el 1901, i que impulsi el Museu del Transport de Barcelona

Quins candidats a les eleccions generals són de Sarrià-Sant Gervasi?

En total, 9 candidats a les pròximes eleccions generals tenen una relació directa amb Sarrià - Sant Gervasi

Les antigues cotxeres de Sarrià: arquitectura de Coderch entre jardins i vegetació

Un conjunt residencial de Sarrià projectat per Josep Antoni Coderch sobre les antigues cotxeres del tramvia

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí