Publicitat

La guatlla, una au preuada per la carn i els ous

Els seus ous, petits, de dotze grams i amb taques marrons per fer-los més críptics, són gustosos i rics en proteïna

spot_img

Publicat el 18.9.2024 6:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

Publicitat

La guatlla (Coturnix coturnix) és una au migratòria, de la família dels fasiànids (com les gallines, perdius o faisans), que arriba ben entrada la primavera i s’hi està fins a la tardor, quan emprèn el vol cap a l’Àfrica. La seva presència és més abundant a la Catalunya Central, però es pot trobar per tot Catalunya. Li agraden les zones de conreu de cereal i els espais oberts amb vegetació.

Publicitat

La guatlla és un ocell petit i rabassut de 17 cm de llargada, amb ales llargues. Té unes plomes de colors marronosos, ocres, negres en la part superior i tons més blanquinosos en la part inferior. Els mascles, a part de tenir la barbeta blanca, també tenen una taca negra a la gola; en canvi, les femelles tenen unes taques negres al pit i uns colors més apagats.

S’alimenta principalment d’herbes i llavors; pot menjar cargols, erugues i petits invertebrats. És una au terrestre, reticent a volar i que prefereix moure’s arran de terra, fins i tot quan ha de fugir d’algun perill s’esmuny corrent entre els conreus o la vegetació. La millor indicació de la seva presència és el cant repetitiu, característic i força cridaner.

Els mascles són polígams. Les femelles normalment solen fer una única llocada amb una desena d’ous, l’època de cria acostuma a ser durant els mesos de maig i juny. En la incubació només hi participen les femelles, les quals nidifiquen a terra protegides d’algun element de vegetació, sobretot en sòls de conreu, i dura uns 17 dies.

És una au preuada per la carn i els ous. Es crien en granges d’aviram i també se’n permet la caça, amb les modalitats en mà i al salt, que es concentra a la mitja veda, període curt que s’obre i es tanca en ple estiu, juntament amb la caça de la tórtora comuna i el tudó; les dues primeres són espècies migradores que pateixen una regressió constant i cada temporada són més escasses. Els seus ous, petits, de dotze grams i amb taques marrons per fer-los més críptics, són gustosos i rics en proteïna, amb una aportació energètica tres o quatre cops superior a la dels ous de les gallines.

La dita: A la perdiu a primera vista, a la guatlla en fer fressa i al conill quan puguis.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El voltor

És l'única espècie d'aus necròfagues que visita la ciutat de Barcelona, particularment Collserola, sobretot a la tardor i durant la dispersió dels joves.

L’oreneta de ribera, l’ocell migrador que s’instal·la als vessants del riu a l’estiu

A causa de la dificultat per ubicar els seus nius, es construeixen colònies artificials de formigó

El xatrac becllarg, una espècie vulnerable per culpa de la sobrepesca

L'ocell forma part de la fauna protegida de Catalunya, ja que els aiguamolls on niuen estan en regressió
spot_img

Vallvidrera, en alerta per la proliferació de rates

El veïnat s'activa per reclamar actuacions a l'Ajuntament però demana no posar verí per evitar intoxicacions a gossos i gats

Més de 2.000 infants i joves han après a fer de pagès per un dia a Collserola durant aquest curs

La proposta pedagògica de l'Olivera, realitzada a Can Calopa, connecta educació, natura i transformació social al cor de Collserola

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]