Coneixem els ocells
Enric Capdevila
La guatlla (Coturnix coturnix) és una au migratòria, de la família dels fasiànids (com les gallines, perdius o faisans), que arriba ben entrada la primavera i s’hi està fins a la tardor, quan emprèn el vol cap a l’Àfrica. La seva presència és més abundant a la Catalunya Central, però es pot trobar per tot Catalunya. Li agraden les zones de conreu de cereal i els espais oberts amb vegetació.
La guatlla és un ocell petit i rabassut de 17 cm de llargada, amb ales llargues. Té unes plomes de colors marronosos, ocres, negres en la part superior i tons més blanquinosos en la part inferior. Els mascles, a part de tenir la barbeta blanca, també tenen una taca negra a la gola; en canvi, les femelles tenen unes taques negres al pit i uns colors més apagats.
S’alimenta principalment d’herbes i llavors; pot menjar cargols, erugues i petits invertebrats. És una au terrestre, reticent a volar i que prefereix moure’s arran de terra, fins i tot quan ha de fugir d’algun perill s’esmuny corrent entre els conreus o la vegetació. La millor indicació de la seva presència és el cant repetitiu, característic i força cridaner.
Els mascles són polígams. Les femelles normalment solen fer una única llocada amb una desena d’ous, l’època de cria acostuma a ser durant els mesos de maig i juny. En la incubació només hi participen les femelles, les quals nidifiquen a terra protegides d’algun element de vegetació, sobretot en sòls de conreu, i dura uns 17 dies.
És una au preuada per la carn i els ous. Es crien en granges d’aviram i també se’n permet la caça, amb les modalitats en mà i al salt, que es concentra a la mitja veda, període curt que s’obre i es tanca en ple estiu, juntament amb la caça de la tórtora comuna i el tudó; les dues primeres són espècies migradores que pateixen una regressió constant i cada temporada són més escasses. Els seus ous, petits, de dotze grams i amb taques marrons per fer-los més críptics, són gustosos i rics en proteïna, amb una aportació energètica tres o quatre cops superior a la dels ous de les gallines.
La dita: A la perdiu a primera vista, a la guatlla en fer fressa i al conill quan puguis.
