Publicitat
spot_img

La guatlla, una au preuada per la carn i els ous

Els seus ous, petits, de dotze grams i amb taques marrons per fer-los més críptics, són gustosos i rics en proteïna

Publicat el 18.9.2024 6:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

La guatlla (Coturnix coturnix) és una au migratòria, de la família dels fasiànids (com les gallines, perdius o faisans), que arriba ben entrada la primavera i s’hi està fins a la tardor, quan emprèn el vol cap a l’Àfrica. La seva presència és més abundant a la Catalunya Central, però es pot trobar per tot Catalunya. Li agraden les zones de conreu de cereal i els espais oberts amb vegetació.

Publicitat

La guatlla és un ocell petit i rabassut de 17 cm de llargada, amb ales llargues. Té unes plomes de colors marronosos, ocres, negres en la part superior i tons més blanquinosos en la part inferior. Els mascles, a part de tenir la barbeta blanca, també tenen una taca negra a la gola; en canvi, les femelles tenen unes taques negres al pit i uns colors més apagats.

S’alimenta principalment d’herbes i llavors; pot menjar cargols, erugues i petits invertebrats. És una au terrestre, reticent a volar i que prefereix moure’s arran de terra, fins i tot quan ha de fugir d’algun perill s’esmuny corrent entre els conreus o la vegetació. La millor indicació de la seva presència és el cant repetitiu, característic i força cridaner.

Els mascles són polígams. Les femelles normalment solen fer una única llocada amb una desena d’ous, l’època de cria acostuma a ser durant els mesos de maig i juny. En la incubació només hi participen les femelles, les quals nidifiquen a terra protegides d’algun element de vegetació, sobretot en sòls de conreu, i dura uns 17 dies.

És una au preuada per la carn i els ous. Es crien en granges d’aviram i també se’n permet la caça, amb les modalitats en mà i al salt, que es concentra a la mitja veda, període curt que s’obre i es tanca en ple estiu, juntament amb la caça de la tórtora comuna i el tudó; les dues primeres són espècies migradores que pateixen una regressió constant i cada temporada són més escasses. Els seus ous, petits, de dotze grams i amb taques marrons per fer-los més críptics, són gustosos i rics en proteïna, amb una aportació energètica tres o quatre cops superior a la dels ous de les gallines.

La dita: A la perdiu a primera vista, a la guatlla en fer fressa i al conill quan puguis.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori

El duc: curiositats i característiques

És la més grossa de les nostres rapinyaires nocturnes, resident i ben distribuïda arreu del territori, sobretot en ambients mediterranis de baixa i mitja muntanya

El titella: característiques i curiositats

És un petit ocell migrador que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia; té hàbits terrestres i gregaris, i per això es pot observar sovint per terra i en grup

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí