Política de barri
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
El Bernat apareix baixant pel carrer Balmes fent unes quantes peripècies per aguantar alhora un entrepà de pernil salat, un te verd amb menta i la bicicleta. Entrem a La Tecla i saluda a tres noies que estan preparant material. Veí de Sarrià de tota la vida i graduat en filosofia a la UB, amb 26 anys està implicat de ple en el món associatiu i dels moviments socials: Ateneu Popular de Sarrià, el cau del Sant Ignasi, a la Comissió de Festes Alternatives de Sarrià i també a la CUP, que tot i no haver obtingut cap conseller de districte en les últimes eleccions municipals, pren part dels òrgans participatius i fa lluita de carrer periòdicament.
Quina ha estat la teva trajectòria política?
Quan tenia 15 anys anava al col·legi Sant Ignasi, una escola plena de nens de famílies de bona posició i algunes filofeixistes. Si més no, a ESO i Batxillerat sovint companys de curs paraven davant meu al mig del passadís a cantar el «cara al sol» amb total impunitat. En aquells moments vaig veure un cartell de les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC) i, sent el més “revolucionari” que havia vist fins al moment, vaig acostar-m’hi durant un temps. Tothom pot equivocar-se, suposo. De seguida vaig veure que les JERC eren insuficients: proclamaven (i proclamen) “la independència i el socialisme” mentre el seu partit participava en un decebedor tripartit que, entre moltes altres coses, va justificar la violència indiscriminada dels mossos d’esquadra en les mobilitzacions d’aquells anys. Entre els 17 i els 19 anys vaig fer el salt: a més a més d’anar a estudiar a l’Institut Montserrat on vam formar un sindicat d’estudiants amb molta activitat i des d’on vam participar activament en la lluita antibolonya, també vaig participar un temps de l’Assemblea de Joves de Sarrià – Esberla, aleshores organitzada amb la CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista). Un cop a la Universitat vaig entrar a formar part del SEPC a la Facultat del Raval on durant dos anys vaig ser representant al Claustre i al Consell de l’Alumnat. Més endavant vaig tenir l’ocasió d’il·lusionar-me i decebrem a parts iguals amb el moviment del 15M on també vaig participar activament, així com en la refundació de l’Assemblea de Joves de Sarrià, que avui ja és Arran Sarrià. Paral·lelament vaig entrar a militar la CUP i durant els últims anys de govern convergent a l’Ajuntament vaig estar molt actiu a la plataforma StopPujades, i encara més al barri amb la Plataforma Salvem l’Oreneta, entre d’altres lluites. Això sense comptar 21 anys d’Escoltisme i Guiatge a Minyones Escoltes i Guies de Catalunya, on vaig estar al cau com a nen i com a cap, i posteriorment com a responsable associatiu i formador general.
Et ve de casa implicar-te?
Sí, és clar. El meu pare també va estar molts anys a Minyons i a més va ser un dels fundadors del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. La meva mare, qui mai ha deixat de treballar ni estudiar (fins i tot havent-se jubilat!), avui dia és presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) i tots dos participen molt activament del teixit associatiu de Sarrià. Per mi són dos esperits d’implicació, d’aprenentatge i d’un creixement personal brutal. Encara que no sempre coincidim ideològicament, és clar.
Provens de classe alta?
Si tirem algunes desenes d’anys enrere en la meva família potser sí. Però avui en dia forma part igualment d’aquesta nova classe anomenada “precariat”. Es veu que encara he de donar les gràcies per ser mileurista i viure en un pis de 50 metres quadrats amb 2 companyes on les finestres ni tan sols tanquen bé, la caldera no funciona o altres deficiències, amb el que suposa això, per exemple, en una setmana de fred siberià! Ara fa 3 anys que vaig marxar de casa i no vaig poder-ho fer, d’entrada, a Sarrià pel preu del lloguer, així que vaig estar dos anys a Gràcia. Al principi, de fet, vaig estar gairebé un any vivint amb poc més de 380€ al mes. Finalment vam trobar aquest pis a Sarrià amb unes companyes de militància del barri i torno a viure aquí.
On treballes?
Estic a l’Espai Jove Fontana, concretament al Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona com a tècnic informador juvenil. M’agrada la feina però és per a joves i suposo que algun dia deixaré de ser-ho! Bromes a part, a mi m’agradaria ser professor d’Institut.
Com un Merlí (TV3)?
Potser, però sense tota la càrrega masclista.
Com està la CUP al barri?
Va néixer cap al 2006-07 però va funcionar de manera residual. Es va desfer completament fins que es va reprendre el 2011-12. Jo hi vaig entrar el 2013 i anem fent feina, ens reunim sempre que podem setmanalment tot i que no sempre és possible perquè la gent de la CUP participem de molts altres espais.
Fotografia de Carme Rocamora
Quin és el vostre objectiu ara?
Créixer en termes de militància i també seguir teixint la xarxa de coneixement mutu amb el veïnat. Arribem on podem, tenim poques mans. Anem apareixent a les plataformes i participant dels òrgans de participació del barri i seguirem fent xerrades amb les temàtiques que ens preocupen que són l’educació, ja que tenim un barri elitista ple d’escoles privades i concertades de l’Opus Dei, que segreguen per sexe… i també sobre la municipalització de l’aigua, que és un tema que hauria d’estar a l’agenda del dia, entre d’altres. Sobretot però, el que volem posar de relleu és la necessitat de recuperar l’espai públic per a la gent, i la falta d’espais de trobada i participació social i política del veïnat.
Quina és la vostra raó de ser al barri?
Hem decidit auto-organitzar-nos i dir a la gent que si hi ha un problema t’has d’organitzar i lluitar. Nosaltres estarem al seu costat, acompanyant amb tot el que calgui. És per això que seguim la Plataforma de Via Augusta 1-51, el projecte de Can Ferrer, les associacions de veïns, els caus i els esplais o bé la plataforma del bus de barri, entre d’altres.
És difícil voler canviar una zona on el socialisme no té massa adeptes…
Galeano deia que la utopia serveix per avançar. Sempre discuteixo, fins i tot amb gent de l’esquerra independentista, que veu Sarrià com una zona on no podem ser d’esquerres. Més enllà del prejudici –que per cert hi ha hagut 22 desnonaments aquest any al districte- aquí a banda del rostre de la dona gran i vídua també hi ha la jove sola i desemparada davant d’un barri on no pot treballar ni viure, amb la impossibilitat d’independitzar-se. Cal canviar el districte, perquè cal canviar la mentalitat de la societat originària del domini. El món es transforma localment i si transformem Gràcia, Nou Barris o Les Corts i deixem Sarrià – Sant Gervasi com un búnquer de nazis, feixistes i lobbys convergents, seguiran explotant la població i reproduint els seus privilegis.
Però què faries tu si guanyessis enlloc de 1.000 euros al mes, 3.000?
Seguiria vivint com visc ara. Probablement el primer que faria seria «invertir» en el món associatiu i en moviments socials. Els meus amics fan broma que sóc tot un inversor. Sóc soci de Som Energia, de la Cooperativa Fiare – Banca Ètica, de Coop57, de Eticom – Som Connexió, La Directa, el diari La Jornada i si no he participat en 50 verkamis no he participat en cap. Amb 500-600 euros puc viure i estalvio una mica, però la resta la dono als moviments socials, sense cap mena de dubte.
El Grup Demòcrata us critica que sou vosaltres (la CUP) que okupeu els equipaments públics.
Volen buscar responsables i és molt graciós que partits com Convergència, el PP i Ciutadans ens diguin corruptes per haver alliberat un espai de l’Ajuntament que fa sis anys que està buit i que necessitava una rehabilitació i dinamització. Nosaltres com a CUP evidentment participem d’això, però ho fem a títol individual perquè compartim 100% la idea: són espais que denuncien la principal xacra del capitalisme, la propietat privada. Sóc un jove de Sarrià i com a jove sarrianenc m’he organitzat amb la gent de l’Ateneu, però en qualsevol cas, no entendre que la CUP s’enxarxa també amb aquest tipus de col·lectius i que de fet, esdevenen els nostres referents, és no entendre què és la CUP.
Per què no us constituïu com a associació legal, tal com us han suggerit els partits?
Si podem funcionar de manera auto-organitzada no tenim per què fer-ho. Els Ajuntaments de Barcelona mai han entès la necessitat del jovent d’autoorganitzar-se i autogestionar-se. Necessiten que empreses o fundacions gestionin els equipaments per ells sentir que ho controlen i estar còmodes. En canvi, el jovent de Sarrià, que hi viu i hi participa activament des de sempre, no hi té dret. Sort en tenim de l’Ateneu o el CP La Tecla. Els podran desallotjar, potser algun dia, però les idees que representen no moren i els projectes renaixeran.
Quina avaluació fas del govern de Barcelona en Comú?
I del PSC. Molt decebut i frustrat que la voluntat de la gent valgui tant poc. El PSC va obtenir menys vots que la CUP al districte i tot i així té regidoria mentre que nosaltres no tenim conseller. A més a més, el govern no està funcionant: teníem el Pisarello de regidor, el Llansó (conseller) i l’Amàlia de gerent, tots ells eren els referents tècnics i polítics i ho han deixat tots menys el Joan Manel del Llano (conseller portaveu BeC SSTG), que no sé a què espera perquè després de vendre’s així al PSC no s’aguanta per enlloc. Aquest govern menteix, desinforma i no genera cap tipus de consens, no escolta, no sap parlar i tracta amb falta de respecte i supèrbia… mai m’havia imaginat que la política podria ser així.
Com veus el futur?
Positiu, tot i el panorama desolador. Aquests últims anys les associacions juvenils del barri han seguit creixent o n’han nascut de noves, i cada cop hi ha més mobilització, a més a més dels dos espais okupats i autogestionats. Ens hem de felicitar i esperonar a seguir treballant així perquè és el que ens portarà a la llibertat. És la feina de formigueta del veïnat teixint suport mutu i autoorganitzant-se i no els grans discursos de diputats i presidents de la generalitat el que ens farà viure en una societat més justa i guanyar la batalla al capitalisme.
