Cultura
Núria Bàguena, per a la Pastisseria Mervier Canal
- Mercè Canal, reconeguda pel món de la pastisseria catalana per la seva trajectòria
- Luís Estrada: “A Pastisseria Canal tenim una recepta guanyadora i amb arrels al barri”
Les coques dolces o salades existeixen des de les primeres civilitzacions. A l’antic Egipte ja existia l’ofici de pastisser i les coques dolces les feien amb farina barrejada amb aigua o també amb massa de pa barrejada amb greix, a la qual afegien mel, dàtils i altres fruites. Podien ser planes o amb altres formes més elaborades, com en espiral, semblants a les ensaïmades d’ara.
Dos mil anys després, al segle I a Roma, feien més de 150 dies de festes a l’any i per celebrar-les tenien moltes especialitats. Feien coques, pastissos i també pans per dies concrets. En feien molts per portar-los als temples per honorar als déus i just el dia 24 de juny era un dia molt important, perquè celebraven el dia de la deessa Fortuna Primigènia, la de la bona sort, la de l’atzar i la del destí.
Ara, quatre mil anys després, a Catalunya continuem fent coques per celebrar dies especials com la vigília de Sant Joan, una nit màgica on celebrem l’entrada de l’estiu. És la nit més curta de l’any, nit de fogueres, petards i coets, i la tradició mana gaudir de coques de brioix o de pasta de full. De brioix en fem amb fruites gebrades o recobertes de tires de crema, fent un dibuix en diagonal i geomètric i sempre amb pinyons torrats per sobre. De pasta de full és típic fer-la de llardons, però també es farceixen de crema o cabell d’àngel.
A Alacant la coca de Sant Joan és salada, es fa amb tonyina en salmorra que un cop dessalada se sofregeix amb ceba i tomàquets, s’hi afegeixen pinyons, una mica de pebre vermell i un xic de julivert picat.
