Arquitectura a Sant Gervasi
Jaume de Oleza
Enmig d’una trama urbana bastant densa com és al carrer Alfons XII cantonada carrer dels Madrazo, es troba Can Ferrer, un jardí molt frondós amb una construcció abandonada des de fa ja més de 50 anys. Actualment hi ha un projecte pactat entre les associacions de veïns, la propietat i l’ajuntament de Barcelona que proposa la construcció d’un aparcament conservant el jardí, i rehabilitant l’edificació existent per convertir-la en un equipament de districte de propietat municipal. Uns jardins que és previsible que l’any que ve, puguin ser visitables per a la ciutadania.
L’obertura al públic dels jardins és una inquietud molt reclamada pels veïns i que veurà la llum després de molts anys. Un projecte d’urbanització dels jardins ja aprovat per l’ajuntament, amb el terme de presentació de les ofertes per a la seva licitació que acabava el passat 7 de setembre i per un import de més de 500.000 €. En l’actualitat l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els treballs de neteja i desbrossament d’un jardí que com és normal després de molts anys abandonat, estava totalment desbordat per la mala herba i la vegetació morta.
En l’antiguitat Can Ferrer era una finca agrícola construïda el 1843 sense gran valor patrimonial. Encara que la finca no està inclosa en el catàleg d’habitatges protegits de l’Ajuntament de Barcelona, ha tingut des de fa molts anys un fort valor reivindicatiu veïnal. Una casa que la família Ferrer va recuperar a principis del segle XX, i que després va quedar en desús, presentant en l’actualitat diverses patologies al no tenir ni molts dels seus forjats, ni parts de la seva coberta.
La rehabilitació d’aquesta finca, així com la dels seus jardins, permetran que els veïns es puguin beneficiar d’un espai enjardinat d’aproximadament 2.500 metres quadrats i un nou equipament pel barri. Una edificació que en l’actualitat consta de planta baixa i dues plantes d’alçada, en el seu dia habitatge habitual de la família Ferrer. Una arquitectura de tall clàssic i estructura compacta, amb un cos d’edificació en forma de “L” que juntament amb l’escalinata principal i la torre de la planta segona li donen una atmosfera característica i singular.
En definitiva, una proposta més en què el veïnatge podrà gaudir d’un nou pulmó al centre de la ciutat, i amb la importància d’haver guanyat d’una forma reivindicativa, el que sens dubte serà un espai verd i d’oci pel nostre districte.
Jaume de Oleza
www.controller.cat
