Societat
Carme Rocamora
Quan l’antic Mercat de Vallvidrera va tancar perquè s’hi havien de fer les obres de reforma, la cooperativa de consum Can Pujades es va quedar sense espai per preparar i repartir les cistelles per a les 60 unitats familiars que proveeix. Els socis van començar a buscar llocs al territori i no en van trobar cap. Llavors van parlar amb la Buenos Aires i des del col·lectiu, els van oferir la finca perquè puguessin dur a terme aquestes tasques. El projecte comunitari va donar servei a una cooperativa a qui el Districte no va trobar lloc.
La Buenos Aires s’ha desallotjat, i amb aquest fet no només una vintena de persones s’han quedat sense casa, sinó que desenes de col·lectius que també disposaven d’ella, s’han quedat sense lloc.
Negociació amb els Mossos per recuperar les seves pertinences
Després del desallotjament executat aquest dimecres, des de Can Pujades es van acostar fins a la Buenos Aires per poder recuperar les coses que s’havien quedat dins la finca, i van aconseguir parlar amb els Mossos per pactar que la setmana vinent, puguin recuperar les neveres, cistelles i bàscules que es van quedar a dins, segons ens explica l’Esther de la cooperativa.
Podran recuperar aquests objectes però no tot el que havien construït al lloc. Amb la ràbia que el projecte s’hagi acabat al carrer Mont d’Orsà, ara estan buscant un espai per poder seguir, cada dijous, repartint les cistelles amb els aliments per a les famílies. Clandestinament, aquest dijous van haver de repartir-les des del garatge d’un veí i també al carrer: “Ens hem quedat sense espai per alimentar 60 unitats familiars, i en plena pandèmia és un insult”, destaca l’Esther.
Després del desallotjament, la cooperativa de consum va fer una publicació en què va expressar tot l’agraïment cap a la Buenos Aires, amb qui han compartit 20 mesos “d’il·lusions, projectes, espais i somnis”. En aquest mateix escrit, asseguren que els interessos privats i la “justícia injusta” no podran fer mai que aquest projecte es panseixi: “Aviat veurem com amb les seves flors, creixen els fruits d’aquest treball”.
Incredulitat perquè l’edifici no es catalogués abans
Des de Can Pujades, Salva Ferran ens remarca la seva incredulitat que un edifici així no estigués catalogat, i assegura que avui, troben molt a faltar la Buenos Aires: “Tenim molts equipaments però cap és operatiu per a nosaltres”. En aquest sentit reivindica com a Vallvidrera s’han anat fent equipaments per “qui més plorava i qui més pressió feia, sense coherència”. Un dels projectes de Can Pujades és precisament que el Centre Cívic tingui un caràcter més ambiental, en consonància amb viure dins del Parc de Collserola.
Preguntat sobre què significa el desallotjament de la Buenos Aires per a ell, ens explica que en aquesta finca va aprendre a jugar a ‘ping-pong’, hi va fer la catequesi i excursions: “No he entés mai com no va ser un equipament ni un espai protegit”. Aquest edifici va ser fa anys una llar que havia acollit a la gent gran del barri, però ara ja no. La mare de Salva Ferran està actualment a una residència de Sarrià, fora del seu entorn: “A ella li hauria agradat quedar-se al barri. En una edat en què tens menys possibilitats per relacionar-te, que et treguin del teu entorn, del teu banc de la plaça i de les botigueres amb les que et saludes, és una crueltat que t’encongeix el cor.”
En aquest sentit, reivindica el sentiment que el barri està menyspreat per una ciutat que enderroca sense cap problema: “El patrimoni o es deixa caure o s’enderroca”, i lamenta ser un reducte en una ciutat que no enten l’autoconsum, la ramaderia, i que fa ordenances en contra dels seus interessos.
Can Pujades reclama accedir al seu hort: “Treballar l’hort és més segur que anar al supermercat”
