Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Societat
El Jardí
La masia de Can Raventós i el seu jardí històric han passat d’estar amenaçats per blocs de pisos de luxe a obrir una finestra real d’oportunitat per al veïnat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el pla urbanístic. La promotora va portar aquesta decisió al Tribunal Suprem i el maig del 2025 el recurs no es va admetre i al juny es van arxivar les actuacions. Encara queda pendent de decisió l’admissió d’un altre recurs. Mentrestant, la realitat és que el pla està anul·lat.
En aquest escenari, veïnat, entitats i Ajuntament exploren una via que pot convertir la finca en un espai 100% públic i, alhora, garantir que l’habitatge protegit que marca la llei es construeixi en altres solars del districte. La clau? Una permuta urbanística total que trasllada l’edificabilitat fora de Can Raventós i a aquests solars, i obre la porta a una autèntica Casa de Cultura Popular a Sarrià.
Un moviment veïnal ampli, sostingut i sense precedents
Al voltant de Can Raventós s’hi han posat d’acord 34 entitats veïnals, culturals, educatives i cíviques, que representen més de 650 persones organitzades i se sumen a les més de 2.000 que ja van signar el primer manifest. No és només una defensa del darrer jardí històric de Sarrià: és la demanda de concentrar en una única operació, d’una banda, espai verd, patrimoni, cultura i vida comunitària i, de l’altra, habitatge assequible dins del districte.
Per a moltes d’aquestes entitats, Can Raventós és la peça que permetria resoldre dèficits que fa anys que s’arrosseguen: manca d’espais dignes per a la cultura popular, necessitat de refugi climàtic en plena emergència, i falta d’equipaments que facin de punt de trobada intergeneracional al nucli antic de Sarrià.
Del pla anul·lat a una finestra d’oportunitat
El 2020 es va aprovar un planejament que mantenia la masia, però permetia construir diversos blocs de pisos al jardí, fet que la Plataforma Defensem Can Raventós i l’Associació Veïnal de Sarrià van portar als tribunals. Després de gairebé tres anys, el TSJC va anul·lar el pla, el Suprem va rebutjar el recurs de la promotora i ara només resta decidir, a principis de 2026, si s’admet un últim recurs de cassació autonòmic presentat per CORP, la promotora.
Ara com ara, la sentència que anul·la el pla continua sent el marc de referència: deixa sense efecte el pla especial, i com a conseqüència l’administració va revisar el seu propi acte anul·lant la llicència d’obres, el que tot plegat comporta i reforça la protecció de la finca. A la pràctica, obliga a començar de zero qualsevol operació urbanística i obre un escenari nou: ja no es tracta de retocar un mal pla, sinó de repensar completament el futur de Can Raventós amb criteris d’interès públic.
Què vol dir permuta total en el cas de Can Raventós?
Davant d’aquest nou escenari, la Plataforma, l’Associació de Veïns de Sarrià i una assemblea d’entitats de cultura popular van presentar a l’Ajuntament, i es va fer públic en una roda de premsa el maig de 2025, una proposta detallada i constructiva. L’eix central és la permuta total, que es pot resumir en quatre idees:
- Finca 100% pública. La masia i tot el jardí passarien a ser de titularitat pública i d’ús col·lectiu. Can Raventós es convertiria en refugi climàtic i en un espai de memòria i vida quotidiana al servei del barri.
- Trasllat de l’edificabilitat fora del jardí. El sostre residencial s’allibera de la finca i es reparteix entre diversos solars del districte (entre ells Monestir i Isaac Newton, més una tercera peça clau identificada posteriorment). D’aquesta manera, la promotora manté els seus drets, però els exerceix en emplaçaments sense el mateix conflicte social ni patrimonial.
- Casa de Cultura Popular i annex integrat. La masia rehabilitada i un petit annex lleuger adossat a la mitgera de Bonaplata permetrien acollir colles de cultura popular, formació i activitats comunitàries exigents en espai, responent a una demanda històrica d’un espai col·lectiu al centre del barri. L’annex ocuparia només una franja molt reduïda del jardí, molt inferior a l’edificació proposava CORP.
- 30% d’habitatge protegit al districte. El nou sostre residencial que es construeixi als solars de permuta compliria la reserva d’habitatge assequible dins de Sarrià-Sant Gervasi, perquè el retorn social de l’operació es quedi al mateix territori.
Amb aquest esquema, es conserva el jardí històric, la masia esdevé Casa de Cultura Popular i el districte guanya habitatge assequible, tot respectant els drets urbanístics de la promotora en altres peces del mapa.
Per què la permuta parcial feia curt?
Abans d’arribar a aquesta proposta, es va explorar una permuta parcial: l’Ajuntament comprava la masia i part del jardí, però mantenia un bloc privat de pisos dins la finca i compensava la resta d’edificabilitat amb solars municipals. Sobre el paper podia semblar un punt mitjà, però tenia tres punts febles evidents:
- Pèrdua de sòl d’equipament públic. Convertir el solar de Monestir, pensat actualment com a equipament, en sòl d’habitatge en compensació per a la promotora feia esfumar 500 m² d’equipaments al barri.
- Habitatge protegit poc garantit a Sarrià-Sant Gervasi. Les combinacions possibles feien difícil assegurar que el 30% d’habitatge protegit acabés construït al Districte.
- Persistència d’un bloc privat al jardí. Acceptar un edifici de pisos de luxe dins d’un jardí catalogat trencava la idea de finca pública unitària i mantenia el nucli del conflicte, la privatització de la finca.
Per això, tant el teixit veïnal com diversos actors polítics van coincidir que calia aprofitar la nova situació judicial per anar més enllà i defensar una permuta total.
Investigació veïnal, avenços institucionals i un possible win-win-win
La viabilitat de la permuta total no ha aparegut del no-res. Ha estat el resultat d’una feina de formiga impulsada des del barri: les entitats van analitzar el patrimoni municipal del districte fins a trobar una peça amb prou capacitat edificatòria per completar el “trencaclosques” conjuntament amb Monestir i Isaac Newton.
A partir d’aquí, l’Ajuntament ha recollit el guant i estudia l’encaix jurídic i urbanístic de l’operació: modificacions necessàries del planejament, equivalències de drets edificatoris i tempos possibles. Encara no hi ha un acord tancat, però la permuta total ha passat de ser una idea sobre la taula a ser la via de treball principal que es trasllada també a la propietat. Si aquesta línia prospera, el balanç potencial és clar: un win-win-win.
- La promotora CORP manté els seus drets urbanístics i pot construir de manera immediata en solars nets de conflicte i amb menys risc de litigi i oposició.
- L’Ajuntament resol un tema enquistat amb una solució comprensible i alineada amb el bé comú, mantenint el sòl públic.
- Sarrià-Sant Gervasi guanya un refugi climàtic 100% públic, amb espai verd, equipaments culturals i socials; i habitatge assequible dins del seu propi districte.
Un moment clau per fer passes endavant
Sarrià és en un punt decisiu. La permuta total, amb un suport veïnal ampli i cada cop més recorregut tècnic i polític, apunta com la sortida més coherent: preservar íntegrament Can Raventós, reforçar la cultura popular, amplia el verd urbà i sumar habitatge protegit per a la gent del barri.
Per a la promotora, també és una ocasió per encarar el futur en positiu: exercir els seus drets urbanístics en solars nets de conflicte, amb seguretat jurídica, terminis clars i menys desgast social, evitant un nou pla especial sobre la finca catalogada i nous litigis, tot sense perdre cap dret urbanístic. Assumir la via de la permuta total vol dir passar d’un contenciós llarg i incert a un acord que combina rendibilitat i reconeixement públic.
Per això, la crida és clara: perseverar en la línia de consens, avançar en la permuta total i aprofitar aquest moment únic perquè Can Raventós passi de ser un focus de conflicte a esdevenir un símbol compartit de cultura, verd i habitatge digne al cor de Sarrià.
