13.4 C
Sant Gervasi
| Dilluns 26 d'octubre de 2020 |

Carles i Rosa, estilistes

Treballant a Sant Gervasi

Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre

Carles Coll Romeu va néixer a Barcelona l’any 1924, i va començar a treballar en el sector de les perruqueries com a comercial de productes químics, sobretot en cremes i tints. La feina el va portar a conèixer els millors salons de la ciutat de l’època, i descobrir el món de l’estilisme, que li va enamorar. Va començar a dissenyar pentinats, dibuixan-los i modelan-los en els caps de les seves clientes.

El seu primer treball d’estilista-perruquer va ser a Teixidor, un dels salons més reconeguts de l’època per la seva presència en les desfilades de moda; tenia un gran saló amb més 24 butaques, totes elles amb assecador. L’any 1961 va ser seleccionat per pentinar a la duquessa d’Alba en una visita a Barcelona amb motiu de la festa de la SEDA, que es va celebrar el 22 de setembre en alta mar, enfront de la Costa Brava. Per a l’ocasió, el va recollir un cotxe oficial del Govern militar, on residia temporalment la duquessa, i on la va pentinar amb un atrevit disseny per a l’època.

Un croquis antic amb un model creació de Carles.

Carles tenia el costum de dibuixar els pentinats, era una forma de mostrar el resultat abans d’aplicar-ho a les clientes. L’any 1958 va dibuixar un disseny que es va convertir en tendència i després en clàssic. Es va inspirar en el cabell ros del fill d’una clienta, que mostrava reflexos per efecte del sol; el seu coneixement dels tints va donar ales a la creativitat.

Anys més tard va treballar d’encarregat en un centre de perruqueria, situada a la Gran Via cantonada amb Calàbria, on va ensenyar a moltes aprenentes que es van convertir en grans professionals del sector, inclosa Rosa, la seva actual dona. Rosa Vélez Curado, nascuda a Sevilla el 1951, va arribar amb la seva família a Barcelona l’any 1960 i van establir-se a Ripollet. Va començar a treballar d’aprenenta de perruquera amb 17 anys; aleshores va conèixer a Carles i se’n va enamorar, tant com a mestre com a persona.

Obrir un negoci a Sant Gervasi

A la imatge destacada, la Rosa a la perruqueria. Fotografia de Javier Sardá
A sobre, Carles i Rosa preparant un pentinat de casament, cap a l’any 2000.

En Carles i la Rosa van arribar a Sant Gervasi l’any 1971, de la mà d’un comerciant de L’Oreal que el va informar del traspàs d’una perruqueria al carrer Teodora Lamadrid, 35. Els va faltar temps per arribar a un acord per 400.000 pessetes, una suma gens menyspreable a l’època i que suposava arriscar els estalvis. Poc després, el 1976 s’ajunten com a parella i l’any 1986 contrauen matrimoni.

En els anys 40, aquest local va estar dirigit per la senyora Pepita que comercialitzava productes de perfumeria i oferia servei de perruqueria. Pepita va jubilar-se i, amb el consentiment de la propietat, va separar l’habitatge del negoci; va traspassar el local amb els 60 metres que van quedar. En els anys 60 el negoci el va portar la senyora Lolita, que estava especialitzada en manicura i disposava de perruqueres amb les quals cobria els serveis complets d’estilisme. Quan Carles i Rosa van agafar el negoci, el 1971, tenien quatre noies que feien els diferents serveis de perruqueria, manicura i pedicura. Poc després, van llogar un pis al carrer Berlinès; volien viure a Sant Gervasi, tant per la qualitat de vida del barri com per la comoditat d’anar caminant a la feina.

Un estoig amb les eines indispensables de l’estilista i de perruqueria. Fotografia de Javier Sardá

El 1991 va arribar una opció de comprar el local, i van aprofitar l’oportunitat: van decidir hipotecar-se, una cosa nova per a la parella de professionals, que no tenien coneixements immobiliaris ni financers. El negoci seguia a nom de Carles i el local va ser comprat a nom de Rosa. La mort de la mare de Carles, l’any següent, va avançar la liquidació de la hipoteca.

Actualment, el boom dels petits electrodomèstics, com les planxes casolanes que s’utilitzen amb excessiva freqüència, ha reduït les visites a la perruqueria tot i que les clientes acaben anant-hi per tractaments de restauració i conèixer un consell professional. També l’aparició de serveis low-cost han perjudicat al treball de qualitat, que no pot competir amb preus dels serveis parcials, sense assecar, sense pentinar, en definitiva, sense acabar i per això més econòmics.

Rosa s’adapta als temps i les necessitats del mercat actual, però amb els marges actuals és impossible contractar personal amb el tipus de qualificació que ella necessita, sense perdre diners. Inicialment la perruqueria era només per a dones, però van començar a tallar el cabell dels fills de les clientes fins als 14 o 15 anys, per conciliar la vida familiar amb la cura estètica de les clientes. En reconeixement de la feina i importància de Rosa en el negoci, Carles va canviar el nom comercial a “Carlos i Rosa estilistes”, encara que ell, amb 94 anys, ja no treballa.

El resultat d’aquesta unió de persones amb orígens tan distants en resulta una paradoxa cultural: un català que parla en castellà a una sevillana, i una andalusa que li contesta en català al seu marit.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.