Publicitat

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor

spot_img

Publicat el 3.7.2025 6:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El carrer de Ballester comença a la ronda del General Mitre i arriba a l’avinguda de l’Hospital Militar, al barri de Vallcarca, al districte de Gràcia. Es coneixia, des de 1861, com a carrer de Riego. La major part del carrer de Ballester quedava dins de l’heretat dels Josepets, propietat de Ferran Puig i Gibert, i s’havia projectat a mitjan segle XIX entre el carrer Saragossa i la riera de Vallcarca, on hi havia el límit del terme municipal de Sant Gervasi de Cassoles amb Gràcia.

Publicitat

El 1895, la part fins al carrer de Ferran Puig ja estava urbanitzada en bona part, sobretot amb palauets o torres com la Casa Josep Monegal, edifici restaurat per Isidre Puig Boada el 1919, amb estil noucentista; la Casa Rocamora de 1860, on es conserva una esplèndida col·lecció museística especialitzada en indumentària d’època, o la Casa Tosquella, d’estil modernista arran de la restauració d’Eduard M. Balcells i Buigas, el 1906: l’Ajuntament ha adquirit aquesta finca i actualment s’està preparant la seva rehabilitació.

Publicitat

El palauet Rocamora, per altra banda, va ser l’habitatge de Manuel Rocamora i Vidal, pintor, historiador, mecenes i col·leccionista d’art, molt amic del pintor Ramon Casas i d’Isabel Llorach, de qui estem celebrant el 150 aniversari del seu naixement. Manuel Rocamora i Isabel Llorach van ser els promotors de l’Associació Amics del Carrer de Montcada, que van propiciar la rehabilitació d’aquest emblemàtic vial del barri gòtic. Rocamora també va ser el fundador del Museu de la Indumentària, al mateix carrer Montcada, el 1969. Actualment, el palauet Rocamora allotja la Fundació Rocamora, que té cura de part de les col·leccions i del seu extraordinari jardí romàntic.

El 1907, després de l’annexió a Barcelona, el nom del carrer va ser Ballester, dedicació al pintor i escenògraf valencià Joan Ballester i Ayguals (1835-1868). El 1930, el carrer ja estava gairebé urbanitzat en tota la seva extensió, era un vial emblemàtic de la falda sud del Putxet per les seves torres i torretes. Els anys seixanta, amb la urbanització de la ronda del General Mitre, va desaparèixer la part del carrer més propera al carrer Saragossa. En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

El carrer de Dalmases i el passatge Fontanelles

A la cantonada amb el carrer Anglí, hi ha la casa on va viure el polític socialista Joan Reventós

Els carrers de Casetes i Pelfort, el camí que unia les masies fins a la riera de Vallvidrera

Al segle XIX, el mas de la cooperativa Can Pujades era la principal finca d'aquesta zona
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí