Publicitat

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Publicat el 24.10.2025 5:30

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El carrer del Cardenal Vives i Tutó és un vial que comença al carrer de Fontcoberta i arriba fins al carrer de Bosch i Gimpera. Antigament, es coneixia com a carrer de Santa Rosa. Avui és una de les entrades de vehicles a l’àrea de vianants de Sarrià per la part de ponent, des de l’avinguda de J.V. Foix, cosa que provoca un trànsit desmesurat per la poca amplada del vial i molèsties als veïns.

El primer tram del carrer, fins a Trinquet, es va projectar el 1863 en terrenys de Rosa Rigalt, hereva de la propietat de la família Caponata. D’aquí l’antiga dedicació del carrer a Santa Rosa, tot i que popularment també es deia “dels frares”, ja que la façana del convent dels Caputxins dominava les vistes al final del carrer. El convent dels Caputxins es va construir a partir de 1870, en terrenys cedits per la família Posic. Llavors es va urbanitzar la part del carrer que anava des de Trinquet i la Riera Blanca fins a la finca de can Canet de la Riera.

Publicitat
El pont sobre la Riera Blanca, que unia els dos trams del carrer del Cardenal Vives i Tutó. La fotografia correspon a l’enterrament de fra Miquel d’Esplugues, el 2 d’octubre de 1934, que va ser un gran acte públic © Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya

A la cantonada amb el carrer Osi, hi havia cap al 1880 la seu del Centre Artesà La Violeta, amb un magnífic teatre; era una entitat que agrupava els artesans i menestrals de la vila. A la cantonada amb el carrer d’Eduardo Conde, hi ha la casa Sastre i Marquès, una excel·lent mostra d’arquitectura modernista de Josep Puig i Cadafalch, construïda el 1905. En aquesta casa hi va viure el doctor Sastre i posteriorment membres de la família Serrahima. Molt a prop també hi ha la Vil·la Cecília, obra de l’arquitecte Leocadio de Olabarria que va construir el 1909-1910 per l’indià Eduardo Conde i la seva família. Avui és el Centre Cívic de Sarrià, i la seu de l’Arxiu Municipal de Districte de Sarrià – Sant Gervasi.

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III. D’aquesta manera s’aconseguí una festa popular, organitzada pels veïns i entitats del barri.

La dedicació a Josep de Calassanç Vives i Tutó (1854-1913) va ser aprovada el 1931, tot i que des del 1922 ja figura aquest nom al carrer. Va ser un caputxí amb molta influència en el Vaticà en època de Lleó XIII i Pius X, dels quals va ser conseller.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor

El carrer de Dalmases i el passatge Fontanelles

A la cantonada amb el carrer Anglí, hi ha la casa on va viure el polític socialista Joan Reventós
spot_img

“Ni idea”, “No serà un ‘aparcadero de niños'”: l’Ajuntament admet desconèixer quin serà el futur de la Biblioteca de Vallvidrera i del Cívic

El malestar del veïnat creix davant d'un projecte indefinit, amb dos milions d'euros pressupostats, que posa en risc la continuïtat de les activitats del Vázquez Montalban

El panettone

"Els autèntics reis del panettone a casa nostra continuen sent els italians i les seves botigues de productes made in Italy. A Sarrià en tenim unes quantes, potser perquè en certa manera ja som indiscutiblement el Little Italy de Barcelona": l'opinió d'Aitor Romero Ortega

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí