Nomenclàtor
Jesús Mestre
El carrer del Cardenal Vives i Tutó és un vial que comença al carrer de Fontcoberta i arriba fins al carrer de Bosch i Gimpera. Antigament, es coneixia com a carrer de Santa Rosa. Avui és una de les entrades de vehicles a l’àrea de vianants de Sarrià per la part de ponent, des de l’avinguda de J.V. Foix, cosa que provoca un trànsit desmesurat per la poca amplada del vial i molèsties als veïns.
El primer tram del carrer, fins a Trinquet, es va projectar el 1863 en terrenys de Rosa Rigalt, hereva de la propietat de la família Caponata. D’aquí l’antiga dedicació del carrer a Santa Rosa, tot i que popularment també es deia “dels frares”, ja que la façana del convent dels Caputxins dominava les vistes al final del carrer. El convent dels Caputxins es va construir a partir de 1870, en terrenys cedits per la família Posic. Llavors es va urbanitzar la part del carrer que anava des de Trinquet i la Riera Blanca fins a la finca de can Canet de la Riera.

A la cantonada amb el carrer Osi, hi havia cap al 1880 la seu del Centre Artesà La Violeta, amb un magnífic teatre; era una entitat que agrupava els artesans i menestrals de la vila. A la cantonada amb el carrer d’Eduardo Conde, hi ha la casa Sastre i Marquès, una excel·lent mostra d’arquitectura modernista de Josep Puig i Cadafalch, construïda el 1905. En aquesta casa hi va viure el doctor Sastre i posteriorment membres de la família Serrahima. Molt a prop també hi ha la Vil·la Cecília, obra de l’arquitecte Leocadio de Olabarria que va construir el 1909-1910 per l’indià Eduardo Conde i la seva família. Avui és el Centre Cívic de Sarrià, i la seu de l’Arxiu Municipal de Districte de Sarrià – Sant Gervasi.
Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III. D’aquesta manera s’aconseguí una festa popular, organitzada pels veïns i entitats del barri.
La dedicació a Josep de Calassanç Vives i Tutó (1854-1913) va ser aprovada el 1931, tot i que des del 1922 ja figura aquest nom al carrer. Va ser un caputxí amb molta influència en el Vaticà en època de Lleó XIII i Pius X, dels quals va ser conseller.







