Publicitat

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Publicat el 24.10.2025 5:30

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El carrer del Cardenal Vives i Tutó és un vial que comença al carrer de Fontcoberta i arriba fins al carrer de Bosch i Gimpera. Antigament, es coneixia com a carrer de Santa Rosa. Avui és una de les entrades de vehicles a l’àrea de vianants de Sarrià per la part de ponent, des de l’avinguda de J.V. Foix, cosa que provoca un trànsit desmesurat per la poca amplada del vial i molèsties als veïns.

El primer tram del carrer, fins a Trinquet, es va projectar el 1863 en terrenys de Rosa Rigalt, hereva de la propietat de la família Caponata. D’aquí l’antiga dedicació del carrer a Santa Rosa, tot i que popularment també es deia “dels frares”, ja que la façana del convent dels Caputxins dominava les vistes al final del carrer. El convent dels Caputxins es va construir a partir de 1870, en terrenys cedits per la família Posic. Llavors es va urbanitzar la part del carrer que anava des de Trinquet i la Riera Blanca fins a la finca de can Canet de la Riera.

Publicitat
El pont sobre la Riera Blanca, que unia els dos trams del carrer del Cardenal Vives i Tutó. La fotografia correspon a l’enterrament de fra Miquel d’Esplugues, el 2 d’octubre de 1934, que va ser un gran acte públic © Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya

A la cantonada amb el carrer Osi, hi havia cap al 1880 la seu del Centre Artesà La Violeta, amb un magnífic teatre; era una entitat que agrupava els artesans i menestrals de la vila. A la cantonada amb el carrer d’Eduardo Conde, hi ha la casa Sastre i Marquès, una excel·lent mostra d’arquitectura modernista de Josep Puig i Cadafalch, construïda el 1905. En aquesta casa hi va viure el doctor Sastre i posteriorment membres de la família Serrahima. Molt a prop també hi ha la Vil·la Cecília, obra de l’arquitecte Leocadio de Olabarria que va construir el 1909-1910 per l’indià Eduardo Conde i la seva família. Avui és el Centre Cívic de Sarrià, i la seu de l’Arxiu Municipal de Districte de Sarrià – Sant Gervasi.

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III. D’aquesta manera s’aconseguí una festa popular, organitzada pels veïns i entitats del barri.

La dedicació a Josep de Calassanç Vives i Tutó (1854-1913) va ser aprovada el 1931, tot i que des del 1922 ja figura aquest nom al carrer. Va ser un caputxí amb molta influència en el Vaticà en època de Lleó XIII i Pius X, dels quals va ser conseller.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor
spot_img

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

La Ciudad de los Muchachos (Can Puig): memòria completa i reparació imprescindible

"Hem de reconèixer que un mateix espai pot haver estat, en moments diferents, lloc d’educació, d’acollida, d’esperança i també de dolor": l'opinió de Joan Moya

Neix el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya

Es presentarà en una assemblea oberta el 25 de febrer a les 19:30 al Mercat Cultural de Vallvidrera

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí