Publicitat
spot_img

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Publicat el 24.10.2025 5:30

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El carrer del Cardenal Vives i Tutó és un vial que comença al carrer de Fontcoberta i arriba fins al carrer de Bosch i Gimpera. Antigament, es coneixia com a carrer de Santa Rosa. Avui és una de les entrades de vehicles a l’àrea de vianants de Sarrià per la part de ponent, des de l’avinguda de J.V. Foix, cosa que provoca un trànsit desmesurat per la poca amplada del vial i molèsties als veïns.

El primer tram del carrer, fins a Trinquet, es va projectar el 1863 en terrenys de Rosa Rigalt, hereva de la propietat de la família Caponata. D’aquí l’antiga dedicació del carrer a Santa Rosa, tot i que popularment també es deia “dels frares”, ja que la façana del convent dels Caputxins dominava les vistes al final del carrer. El convent dels Caputxins es va construir a partir de 1870, en terrenys cedits per la família Posic. Llavors es va urbanitzar la part del carrer que anava des de Trinquet i la Riera Blanca fins a la finca de can Canet de la Riera.

Publicitat
El pont sobre la Riera Blanca, que unia els dos trams del carrer del Cardenal Vives i Tutó. La fotografia correspon a l’enterrament de fra Miquel d’Esplugues, el 2 d’octubre de 1934, que va ser un gran acte públic © Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya

A la cantonada amb el carrer Osi, hi havia cap al 1880 la seu del Centre Artesà La Violeta, amb un magnífic teatre; era una entitat que agrupava els artesans i menestrals de la vila. A la cantonada amb el carrer d’Eduardo Conde, hi ha la casa Sastre i Marquès, una excel·lent mostra d’arquitectura modernista de Josep Puig i Cadafalch, construïda el 1905. En aquesta casa hi va viure el doctor Sastre i posteriorment membres de la família Serrahima. Molt a prop també hi ha la Vil·la Cecília, obra de l’arquitecte Leocadio de Olabarria que va construir el 1909-1910 per l’indià Eduardo Conde i la seva família. Avui és el Centre Cívic de Sarrià, i la seu de l’Arxiu Municipal de Districte de Sarrià – Sant Gervasi.

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III. D’aquesta manera s’aconseguí una festa popular, organitzada pels veïns i entitats del barri.

La dedicació a Josep de Calassanç Vives i Tutó (1854-1913) va ser aprovada el 1931, tot i que des del 1922 ja figura aquest nom al carrer. Va ser un caputxí amb molta influència en el Vaticà en època de Lleó XIII i Pius X, dels quals va ser conseller.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor

El carrer de Dalmases i el passatge Fontanelles

A la cantonada amb el carrer Anglí, hi ha la casa on va viure el polític socialista Joan Reventós
spot_img

Quan Nadal em torna a trobar 

El relat de Maria Àngels Viladot

Retrat del carrer Saragossa a través de les seves botigues als anys 30

El clàssic colmado petit i atapeït; la farmàcia amb els bolados, el sucre candi i els remeis casolans; o la lleteria, amb els matons i les merengues, la bravada de vaca, el munt d’estris per servir la llet i la imatge de la quitxalla fent giravoltar la lletera plena pel carrer

Uns Pastorets feministes i empoderats: l’espectacle de Vallvidrera torna a triomfar per Nadal

Aquest any, en la 24a edició, s'ha mostra un canvi generacional on es dona protagonisme als més petits i a les dones de 50 anys, que decideixen emprendre un viatge per trobar-se a si mateixes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí