Cultura
Jesús Mestre Campi
- Fan fora de casa els veïns de Bonaplata 20 a Sarrià per a fer-hi pisos turístics
- El COMB declara el 2024 any Dr. Jordi Gol Gurina, metge de capçalera durant anys al carrer Bonaplata
En el seu origen, aquesta via era una drecera que utilitzaven els ramaders de Pedralbes per portar els caps de bestiar a Barcelona, tot evitant Major de Sarrià. Així, des de principis del segle XIX, també va prendre el nom de camí de Barcelona, que es va mantenir fins al 1927, quan un grup de veïns van demanar a l’Ajuntament posar el nom de Bonaplata.
La família Bonaplata havia comprat el 1849 una finca a Josep Jordà i es van fer construir, a l’actual cantonada amb el carrer Monterols, una torre de planta baixa, dos pisos i torratxa; també hi havia un ampli jardí amb hort i arbres fruiters. Els Bonaplata, un dels principals fabricants tèxtils de Barcelona, propietaris de la fàbrica del Vapor Vell del carrer Tallers, es van establir a Sarrià i van tenir relació amb la família Nadal, propietaris d’una torre a la part baixa del carrer, que encara existeix i que ha originat el conflicte veïnal conegut com a Can Raventós. A Can Nadal hi va viure un alcalde de Barcelona i hi va néixer Joaquim M. de Nadal, cronista de la ciutat.
Les hereves Bonaplata van vendre el 1883 bona part de l’heretat a Maria Lluïsa Serra i Chopitea, filla de la benefactora Dorotea de Chopitea. I a can Bonaplata hi va viure durant les primeres dècades del segle XX Desideri Canals, advocat amb molta presència a la vida política sarrianenca en temps de l’annexió a Barcelona. Al carrer també tenia residència el pintor Nicolau Raurich. Un altre edifici destacat és al número 20, prop de la cantonada amb el carrer Caponata. És una casa de veïns construïda cap al 1870 per un paleta de la vila, amb una façana amb ornamentació. Hi ha la residència de la família Marill i també hi havia el taller l’ebenista Narcís Carrió.
A finals del segle XIX el carrer ja estava pràcticament tot urbanitzat. A més de les torres dels Bonaplata i els Nadal, s’hi mantenien cases de pagès com Cal Caponata, Can Llopart Maginet i, a la cantonada amb el carrer d’Oriol Mestres, Can Setze, amb valuosos esgrafiats a les façanes. També hi havia dues vaqueries. Tots els masos han anat desapareixent, però encara queden cases de poble ben mantingudes. A la cantonada amb Pedró de la Creu, des de finals dels anys vint hi ha la seu del Centre Excursionista Els Blaus, un magnífic edifici cedit per la família Daura, picapedrers i constructors. Actualment, el carrer compagina el caràcter residencial amb el comercial.
