Publicitatspot_img
spot_img

Carrer de Sant Elies

Publicat el 19.11.2015 14:14 · Actualitzat el 17.5.2023 11:45

Nomenclàtor

Jesús Mestre

És un dels carrers més antics del barri de Monterols i, actualment, un dels seus principals eixos comercials. Comença al carrer de Balmes i acaba a Marc Antoni, quan la continuació pren el nom de Descartes. El seu traçat ja figura en el plànol d’Ilde-fons Cerdà de 1855, i el va començar a urbanitzat el propietari dels terrenys, Josep Elies i Busquets. S’hi va construir, aleshores, el monestir de clarisses de Nostra Senyora de Jerusalem, que l’any 1885 constituïen una comunitat d’unes trenta religioses. Arran d’aquest fet, la família Elies va voler dedicar el nom del carrer a Sant Elies, patriarca de Jerusalem. Cap el 1925 gairebé no hi havia cap edifici al carrer, excepte el monestir que ocupava un gran solar que arribava fins a la Via Augusta. Part d’aquest solar va ser adquirit per la Mútua Blanquerna per cons-truir-hi el grup escolar. El carrer va passar de 6 a 12 metres d’amplada i es va anar urbanitzant arran de l’obertura de la part alta del carrer de Brusi, a partir de 1930. Durant la Guerra Civil, el monestir es va convertir en una txeca on es va mantenir de-tinguda a molta gent del barri. Hi ha l’anècdota que un alumne de Blanquerna va veure des del pati de l’escola, el seu avi en una finestra de la txeca, i això va permetre a la família poder localitzar-lo.

Actualment la major part del monestir ha desaparegut i en el seu lloc s’ha construït edificis residen-cials i un gran pàrquing; només ha quedat l’esglé-sia i unes dependències adossades que formen la parròquia de Santa Agnès. La resta del carrer s’ha convertit en un animat vial on es concentra un bon grapat de comerços de proximitat.

Publicitat

Peu d’il·lustració: A la fotografia, cedida per la parròquia de Santa Agnès, s’hi veu l’antiga façana del monestir i de l’església cap a principis dels anys seixanta.

Notícies relacionades

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

Can Caralleu: dues grans pinedes que resisteixen a la pressió urbanística

Amb una superfície de 16 Ha i un desnivell de més de 100 metres, aquest barri sarrianenc s'enfila costerut fins a la carretera de les Aigües

El Jardí publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí