Publicitat

El carrer del Pare Miquel de Sarrià, via de comunicació entre la part alta de Sarrià amb Pedralbes

Abans s'anomenava Sant Miquel i, el 1911, l'Ajuntament de la vila de Sarrià va comprar els terrenys contigus per la part sud per construir-hi el Mercat Municipal

spot_img

Publicat el 5.10.2023 6:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer comença a Major de Sarrià i acaba al carrer del Sagrat Cor. És un vial antic, que ja existia a mitjan segle XIX; abans de l’obertura del passeig de la Reina Elisenda de Montcada, permetia comunicar per petits corriols la part alta de Sarrià amb la zona de Pedralbes, tot i la presència de les rieres de les Monges i de Can Mora. Aleshores el carrer es coneixia com a Sant Miquel, però es va haver de canviar amb motiu de l’annexió de Sarrià a Barcelona, el 1922.

Publicitat

La part sud del carrer delimitava l’antic Hort del Rector, un gran espai situat al nord de l’església de Sant Vicenç, però que es va anar perdent amb la construcció del passeig de la Reina Elisenda i, posteriorment, l’Ajuntament de la vila va comprar els terrenys per construir el Mercat Municipal de Sarrià, el 1911, obra de Marcel·lí Coquillat i Arnau Calvet.

Publicitat

El mercat té un dels accessos pel carrer del Pare Miquel de Sarrià. Abans, cap al 1880, a la cantonada amb el carrer Major es va construir la Casa Mumbrú, obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. A la part nord del carrer, en una parcel·la interior amb accés des del carrer Major, hi ha el Teatre de l’Orfeó i la seu de l’Institut de Sant Josep, que després de la Guerra Civil es convertí amb el Centre Parroquial. El 1991 es va inaugurar la nova seu del Centre Parroquial, amb accés des del carrer del Pare Miquel de Sarrià. Al costat del teatre, hi ha la placeta de Sant Gaietà, un espai reduït i amb una única entrada i sortida, delimitat per un conjunt de cases unifamiliars de caràcter popular.

La dedicatòria al Pare Miquel de Sarrià fa referència a Miquel Baixeras i Ribas, caputxí i filòsof nascut a Barcelona el 1741. Ingressà i es va ordenar sacerdot al convent de Santa Eulàlia, al Desert de Sarrià, i era una persona amb carisma i molt estimada, a qui se li atribuïa dons sobrenaturals. Va morir el 1810, al convent de Santa Madrona de Barcelona, durant l’ocupació napoleònica. El 1927 el nom del carrer va ser canviat pel de Beato Diego de Cádiz, recuperà el de Pare Miquel de Sarrià el 1931, amb la república, però el 1939, amb el franquisme, tornà a canviar a Beato Diego de Cádiz fins al 1979, quan recuperà el nom del pare caputxí.

Notícies relacionades

Els carrers de Casetes i Pelfort, el camí que unia les masies fins a la riera de Vallvidrera

Al segle XIX, el mas de la cooperativa Can Pujades era la principal finca d'aquesta zona

La plaça Cardona, l’antic espai popular de Galvany enmig de diverses indústries

Actualment, s'inicien les obres d'adequació de l'àrea de joc, en el marc del Pla Endreça de l'Ajuntament

El carrer del Pedró de la Creu, una via que va acollir la seu d’Els Blaus i la casa de Toresky

Un dels carrers més antics del districte, per on han passat figures com el pastisser Josep Foix i l'escriptor Jesús Mestre Godes, entre d'altres

El carrer de Bonaplata a Sarrià, l’antic camí de Barcelona

El nom de la via es deu a la finca construïda l'any 1849 per una de les principals famílies de fabricants tèxtils de la ciutat
spot_img

Sobre Israel, Palestina i l’honestedat comunicativa

"La propaganda sionista va confondre a molta gent, però aquells que s’havien aixecat a defensar els atacs d’Israel en nom de l’autodefensa i que avui no rectifiquen, només poden justificar-se des de la xenofòbia i el racisme. És la deshumanització del poble palestí": l'opinió de Laia Jubany responent a un article de Marta Royo

Amenaçades a 8 anys de presó per intentar aturar un desnonament al Putxet: “Ho tornaríem a fer”

El grup de suport Les 9 de Cassoles recapta fons per fer front a les despeses jurídiques que els reclamen per haver defensat el dret a l'habitatge

Nova victòria de Defensem Can Raventós: el Ple de Sarrià-Sant Gervasi avala els seus reclams

ERC aconsegueix tirar endavant una proposició que insta el Govern municipal a continuar les converses amb els promotors per garantir que l'espai sigui completament públic, tal i com demana la plataforma veïnal

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí