Publicitat
spot_img

El carrer del Pare Miquel de Sarrià, via de comunicació entre la part alta de Sarrià amb Pedralbes

Abans s'anomenava Sant Miquel i, el 1911, l'Ajuntament de la vila de Sarrià va comprar els terrenys contigus per la part sud per construir-hi el Mercat Municipal

Publicat el 5.10.2023 6:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer comença a Major de Sarrià i acaba al carrer del Sagrat Cor. És un vial antic, que ja existia a mitjan segle XIX; abans de l’obertura del passeig de la Reina Elisenda de Montcada, permetia comunicar per petits corriols la part alta de Sarrià amb la zona de Pedralbes, tot i la presència de les rieres de les Monges i de Can Mora. Aleshores el carrer es coneixia com a Sant Miquel, però es va haver de canviar amb motiu de l’annexió de Sarrià a Barcelona, el 1922.

La part sud del carrer delimitava l’antic Hort del Rector, un gran espai situat al nord de l’església de Sant Vicenç, però que es va anar perdent amb la construcció del passeig de la Reina Elisenda i, posteriorment, l’Ajuntament de la vila va comprar els terrenys per construir el Mercat Municipal de Sarrià, el 1911, obra de Marcel·lí Coquillat i Arnau Calvet.

Publicitat

El mercat té un dels accessos pel carrer del Pare Miquel de Sarrià. Abans, cap al 1880, a la cantonada amb el carrer Major es va construir la Casa Mumbrú, obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. A la part nord del carrer, en una parcel·la interior amb accés des del carrer Major, hi ha el Teatre de l’Orfeó i la seu de l’Institut de Sant Josep, que després de la Guerra Civil es convertí amb el Centre Parroquial. El 1991 es va inaugurar la nova seu del Centre Parroquial, amb accés des del carrer del Pare Miquel de Sarrià. Al costat del teatre, hi ha la placeta de Sant Gaietà, un espai reduït i amb una única entrada i sortida, delimitat per un conjunt de cases unifamiliars de caràcter popular.

La dedicatòria al Pare Miquel de Sarrià fa referència a Miquel Baixeras i Ribas, caputxí i filòsof nascut a Barcelona el 1741. Ingressà i es va ordenar sacerdot al convent de Santa Eulàlia, al Desert de Sarrià, i era una persona amb carisma i molt estimada, a qui se li atribuïa dons sobrenaturals. Va morir el 1810, al convent de Santa Madrona de Barcelona, durant l’ocupació napoleònica. El 1927 el nom del carrer va ser canviat pel de Beato Diego de Cádiz, recuperà el de Pare Miquel de Sarrià el 1931, amb la república, però el 1939, amb el franquisme, tornà a canviar a Beato Diego de Cádiz fins al 1979, quan recuperà el nom del pare caputxí.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor
spot_img

El duc: curiositats i característiques

És la més grossa de les nostres rapinyaires nocturnes, resident i ben distribuïda arreu del territori, sobretot en ambients mediterranis de baixa i mitja muntanya

Una exposició a la Fundació Rocamora tanca els actes del 150è aniversari del naixement d’Isabel Llorach

La mostra, comissariada per Javier Baladia, té lloc del 12 de desembre de 2025 al 12 de febrer de 2026

Un 50% de visitants menys: Can Calopa pateix les restriccions contra la pesta porcina

Malgrat la prohibició d’accedir al medi natural del parc, l’entrada a la masia a través de la carretera BV-146 es manté oberta i segura

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí