Publicitat
spot_img

La casa estudi del pintor Antoni Tàpies al carrer Saragossa del Farró

Construïda per l'arquitecte Josep Antoni Coderch és, a simple vista, un petit edifici entre mitgeres que amaga una construcció de planta baixa i quatre plantes d'altura

Publicat el 3.5.2023 8:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa estudi del pintor Antoni Tàpies està situada al carrer Saragossa número 57. Construïda per l’arquitecte Josep Antoni Coderch (1913-1984) l’any 1960-1963 és, a simple vista, un petit edifici entre mitgeres que amaga una construcció de planta baixa i quatre plantes d’altura, que es distribueixen en un habitatge pel porter, la residència de l’artista, el seu taller i a l’última planta un petit despatx estudi. Aquesta última està endarrerida pel que fa a l’alineació del carrer, permetent així una visual des del carrer, de menor altura, i així estar més d’acord amb la tipologia dels habitatges del seu voltant. 

Està construïda en un solar allargat amb relativament poca façana i ventilació, cosa que Coderch, per mediació de la incorporació d’uns patis interiors, resol la il·luminació de totes les estances, i fa que s’aprofiti l’escassa il·luminació de què es disposava. Una estratègia compositiva que produeix un recorregut visual unitari a tot l’edifici. La construcció es projecta amb una façana compacta, materialment tancada en si mateixa i que fa que la vida es faci cap al seu interior. Una característica molt d’acord amb la seducció del pintor cap a la filosofia oriental, tan present a la seva obra. Així mateix, a la façana, disposa d’una estructura metàl·lica asimètrica, en què s’incorporen els massissos d’obra i les lames de fusta pintades de blanc. 

Publicitat
La casa estudi d’Antoni Tàpies al Farró © Geran Lascorz

La distribució interior ubica el taller de l’artista a doble altura, al fons de la parcel·la, il·luminant aquest espai per mediació d’unes lluernes que adeqüen l’espai a l’activitat artística del pintor. En definitiva, el totxo vist interior i l’estructura metàl·lica també vista, responen a una arquitectura implicada en l’ús dels materials tal com són. Aquesta casa, defineix un recorregut de llums i ombres. Una constant a l’obra de Coderch, molt lligada a una visió particular d’unir la modernitat amb la tradició i que afortunadament encara avui dia roman molt actual. Una tradició vinculada a la cultura mediterrània de llum i color.

Carrer Saragossa © Geran Lascorz

Cal destacar que gràcies a l’encàrrec de Tàpies a Coderch, una recomanació de l’arquitecte Adolf Florensa amic del pintor, va permetre a Josep Antoni Coderch, que en aquest moment es trobava sense projectes, poder continuar amb el seu estudi d’arquitectura. Posteriorment, Coderch va comentar que, fins i tot els mateixos genis, han passat per èpoques d’ostracisme.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Gloria de la Nogal, la farmacèutica que va convertir un trosset del carrer Saragossa en un lloc de consol i amistat

Una memòria familiar sobre vocació imposada, postguerra, resistència quotidiana i vida compartida al Farró

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic
spot_img

Més de 10.000 captures de vespa asiàtica en un any: el balanç d’un projecte amb resultats exitosos a Collserola

Un projecte comunitari, amb suport científic i voluntariat format, ha aconseguit reduir de manera significativa la presència d'aquests insectes, generant un benefici net per la diversitat global del ecosistema

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí