Publicitat

La casa estudi del pintor Antoni Tàpies al carrer Saragossa del Farró

Construïda per l'arquitecte Josep Antoni Coderch és, a simple vista, un petit edifici entre mitgeres que amaga una construcció de planta baixa i quatre plantes d'altura

Publicat el 3.5.2023 8:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa estudi del pintor Antoni Tàpies està situada al carrer Saragossa número 57. Construïda per l’arquitecte Josep Antoni Coderch (1913-1984) l’any 1960-1963 és, a simple vista, un petit edifici entre mitgeres que amaga una construcció de planta baixa i quatre plantes d’altura, que es distribueixen en un habitatge pel porter, la residència de l’artista, el seu taller i a l’última planta un petit despatx estudi. Aquesta última està endarrerida pel que fa a l’alineació del carrer, permetent així una visual des del carrer, de menor altura, i així estar més d’acord amb la tipologia dels habitatges del seu voltant. 

Està construïda en un solar allargat amb relativament poca façana i ventilació, cosa que Coderch, per mediació de la incorporació d’uns patis interiors, resol la il·luminació de totes les estances, i fa que s’aprofiti l’escassa il·luminació de què es disposava. Una estratègia compositiva que produeix un recorregut visual unitari a tot l’edifici. La construcció es projecta amb una façana compacta, materialment tancada en si mateixa i que fa que la vida es faci cap al seu interior. Una característica molt d’acord amb la seducció del pintor cap a la filosofia oriental, tan present a la seva obra. Així mateix, a la façana, disposa d’una estructura metàl·lica asimètrica, en què s’incorporen els massissos d’obra i les lames de fusta pintades de blanc. 

Publicitat
La casa estudi d’Antoni Tàpies al Farró © Geran Lascorz

La distribució interior ubica el taller de l’artista a doble altura, al fons de la parcel·la, il·luminant aquest espai per mediació d’unes lluernes que adeqüen l’espai a l’activitat artística del pintor. En definitiva, el totxo vist interior i l’estructura metàl·lica també vista, responen a una arquitectura implicada en l’ús dels materials tal com són. Aquesta casa, defineix un recorregut de llums i ombres. Una constant a l’obra de Coderch, molt lligada a una visió particular d’unir la modernitat amb la tradició i que afortunadament encara avui dia roman molt actual. Una tradició vinculada a la cultura mediterrània de llum i color.

Carrer Saragossa © Geran Lascorz

Cal destacar que gràcies a l’encàrrec de Tàpies a Coderch, una recomanació de l’arquitecte Adolf Florensa amic del pintor, va permetre a Josep Antoni Coderch, que en aquest moment es trobava sense projectes, poder continuar amb el seu estudi d’arquitectura. Posteriorment, Coderch va comentar que, fins i tot els mateixos genis, han passat per èpoques d’ostracisme.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí