Publicitat

La casa estudi del pintor Antoni Tàpies al carrer Saragossa del Farró

Construïda per l'arquitecte Josep Antoni Coderch és, a simple vista, un petit edifici entre mitgeres que amaga una construcció de planta baixa i quatre plantes d'altura

Publicat el 3.5.2023 8:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa estudi del pintor Antoni Tàpies està situada al carrer Saragossa número 57. Construïda per l’arquitecte Josep Antoni Coderch (1913-1984) l’any 1960-1963 és, a simple vista, un petit edifici entre mitgeres que amaga una construcció de planta baixa i quatre plantes d’altura, que es distribueixen en un habitatge pel porter, la residència de l’artista, el seu taller i a l’última planta un petit despatx estudi. Aquesta última està endarrerida pel que fa a l’alineació del carrer, permetent així una visual des del carrer, de menor altura, i així estar més d’acord amb la tipologia dels habitatges del seu voltant. 

Està construïda en un solar allargat amb relativament poca façana i ventilació, cosa que Coderch, per mediació de la incorporació d’uns patis interiors, resol la il·luminació de totes les estances, i fa que s’aprofiti l’escassa il·luminació de què es disposava. Una estratègia compositiva que produeix un recorregut visual unitari a tot l’edifici. La construcció es projecta amb una façana compacta, materialment tancada en si mateixa i que fa que la vida es faci cap al seu interior. Una característica molt d’acord amb la seducció del pintor cap a la filosofia oriental, tan present a la seva obra. Així mateix, a la façana, disposa d’una estructura metàl·lica asimètrica, en què s’incorporen els massissos d’obra i les lames de fusta pintades de blanc. 

Publicitat
La casa estudi d’Antoni Tàpies al Farró © Geran Lascorz

La distribució interior ubica el taller de l’artista a doble altura, al fons de la parcel·la, il·luminant aquest espai per mediació d’unes lluernes que adeqüen l’espai a l’activitat artística del pintor. En definitiva, el totxo vist interior i l’estructura metàl·lica també vista, responen a una arquitectura implicada en l’ús dels materials tal com són. Aquesta casa, defineix un recorregut de llums i ombres. Una constant a l’obra de Coderch, molt lligada a una visió particular d’unir la modernitat amb la tradició i que afortunadament encara avui dia roman molt actual. Una tradició vinculada a la cultura mediterrània de llum i color.

Carrer Saragossa © Geran Lascorz

Cal destacar que gràcies a l’encàrrec de Tàpies a Coderch, una recomanació de l’arquitecte Adolf Florensa amic del pintor, va permetre a Josep Antoni Coderch, que en aquest moment es trobava sense projectes, poder continuar amb el seu estudi d’arquitectura. Posteriorment, Coderch va comentar que, fins i tot els mateixos genis, han passat per èpoques d’ostracisme.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Gloria de la Nogal, la farmacèutica que va convertir un trosset del carrer Saragossa en un lloc de consol i amistat

Una memòria familiar sobre vocació imposada, postguerra, resistència quotidiana i vida compartida al Farró
spot_img

El Monestir de Pedralbes celebra 700 anys d’història

El centenari començarà el 26 de març del 2026, recordant la col·locació de la primera pedra de l’absis de l’església, i acabarà el 3 de maig del 2027, per commemorar l’entrada de la primera comunitat de monges clarisses

“La cuina vegetariana de sempre”: el nou llibre de fra Valentí

La cuina vegetariana tradicional, fruit de les necessitats i de la cultura ancestral del país, ens pot ajudar a ser més prudents en el menjar

Cloenda de l’Any Isabel Llorach

El tancament de l'any ha sigut també una cloenda d’aquella Barcelona que mai no tornarà i que només podem recordar amb nostàlgia

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí