Cultura
Jaume de Oleza
La casa Lluís Estrader és un edifici d’habitatges ubicat a la cantonada dels carrers Calaf i Santaló. Es tracta d’un projecte de l’arquitecte Ramon Puig Gairalt, construït l’any 1926. L’edifici consta de planta baixa i cinc plantes d’altura. Al número 17 del carrer Calaf, adjacent a la casa Lluís Estrader, hi ha un altre edifici també d’habitatges, projectat pel mateix arquitecte, que forma amb el primer un conjunt unitari amb idèntica composició estètica. Ambdós edificis presenten un estil marcadament noucentista, corrent amb el qual Puig Gairalt estava molt vinculat.
La cantonada de l’edifici té una forma corbada. Uns arcs de mig punt defineixen les portes d’entrada, situades als dos carrers. La finca destaca per una ornamentació clàssica amb múltiples detalls, com la part superior de l’entrada del local de la cantonada, que està rematada per uns adorns en forma de volutes amb el característic dibuix en espiral dels antics capitells jònics. Segons alguns estudis, aquesta forma podria estar inspirada en la petxina dels cargols o en les banyes dels carners. Així mateix, destaquen unes grans mènsules que sustenten el balcó corregut de la primera i l’última planta.
A la segona planta, i a la finestra de la cantonada de la tercera planta, es pot observar un altre motiu ornamental que conforma un conjunt amb les finestres. Aquest detall està rematat per una gran esfera de pedra de concepció clàssica. La simple esfera, utilitzada sovint com a remat de balustrades i cobertes, podria tenir antigament, connotacions cosmològiques, segons alguns autors. La façana presenta uns esgrafiats verticals que accentuen la simetria de l’edifici. Destaca el cos rodó que corona la cantonada, rematat per una cúpula. Ramon Puig Gairalt va construir diversos edificis a Barcelona amb cantonades arrodonides, com ara l’edifici Pidelaserra al carrer Balmes (vegeu el Jardí de juliol de 2018), la casa Ramon Pont, la casa Joan Miró, i la casa Antonia Serra i Mas, entre d’altres.
Ramon Puig Gairalt (1886-1937) fou arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat. Va influir notablement en la renovació de l’arquitectura del seu temps, va ser soci del GATCPAC i ponent al primer Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana.
