La casa Muntadas de Puig i Cadafalch: un edifici per potenciar la urbanització de l’avinguda Tibidabo

La casa Muntadas està ubicada al número 48 de l’avinguda del Tibidabo, construïda l’any 1901 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. És una vila residencial senyorial amb jardí, edificada pel doctor Salvador Andreu, promotor de la urbanització del Tibidabo, que la va fer construir per potenciar la urbanització. La casa se situa en una parcel·la de forma irregular amb un fort pendent i deu el nom a Lluís Muntadas, un enginyer i empresari que va fundar l’empresa Làmpades Z. Va ser introductor de la indústria elèctrica a l’estat espanyol. Germà del gerent de l’Espanya industrial, conjuntament amb el doctor Andreu va ser promotor i constructor del Tramvia Blau. La casa, gairebé amagada entre arbres i un gran mur que dona al carrer, disposa d’un jardí que en el seu dia va dissenyar Rubió i Tudurí. La construcció disposa de dues plantes i unes golfes, amb coberta a dues aigües, i destaca el coronament de les façanes amb la formació d’uns arcs mixtilinis.

La casa s’estructura de forma simètrica i disposa d’unes tribunes de fusta que trenquen la linealitat de la façana. En destaquen els esgrafiats amb motius florals a manera de garlandes que recorren les finestres i la cornisa de coronament. Aquesta estratègia contrasta amb la linealitat i el blanc arrebossat de les façanes. En aquesta obra, Puig i Cadafalch abandonà el maó i la pedra vista, tan característics del Modernisme, per fer un pla revocat que més tard va anomenar-se, a l’obra d’aquest insigne arquitecte, com Estil Blanc. Les ondulacions al coronament de la coberta estan inspirades en l’arquitectura barroca rural catalana. Una arquitectura que es va introduir principalment a les esglésies rurals i als castells i fortificacions com el castell de Montjuïc, o la Ciutadella Militar de Barcelona. Un estil que es desenvolupa sota les grans monarquies absolutistes que imperaven als segles xvii i XVIII. Aquesta influència dona a la torre un caràcter de masia rural catalana. També cal destacar les xemeneies realitzades com si fossin escultures, en alguns casos revestides en trencadís.

L’edifici ha patit múltiples reformes. L’any 1950 va passar de ser una torre unifamiliar a ser plurifamiliar, ja que s’hi va disposar un habitatge a cada planta, i es van desfigurar alguns elements de l’antiga construcció. L’any 1968, els arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria van reformar aquests habitatges restaurant les façanes de l’edifici. L’edificació està protegida com a bé cultural d’interès local.