Societat
Natalia Parejo
Aquest dimecres va tenir lloc a la Casa Orlandai la 71a sessió del cicle Les Veus de la República. En aquests debats es posen habitualment sobre la taula temes de política, sociologia, història i economia, entre d’altres. Aquesta vegada, el torn va ser per al racisme: doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, segregació social o destrucció física.
El racisme és un tipus de discriminació molt present a la societat i molt arrelada als valors occidentals, tot i que se’n parli poc. Per molt que ens aferrem a negar-ho, ens han educat en un entorn racista, i tots som racistes en més o menys mesura. El que és important és saber identificar aquestes actituds a temps per poder rectificar-les i deixar de perpetuar els cicles de discriminació. En moltes ocasions, aquests actes no són obvis, sinó que es manifesten a través de suposades bromes, comentaris i tractaments diferencials basats en l’aspecte i els estereotips.
La jornada, conduïda per la col·laboradora de Casa Orlandai, Marta Masats, va comptar com a ponents amb la doctora en sociologia i investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Zenia Hellgren, i amb l’autora del llibre Un far a tres minuts de casa, Òmnia l’Bakkali. Entre totes tres van generar un espai de diàleg on el punt central fos el racisme, per poder fer una reflexió crítica sobre com d’incrustada està la discriminació racial a la nostra societat, i què podem fer per millorar-ho.
El biaix inconscient i les arrels colonialistes
Un terme molt relacionat amb això, tot i que poc conegut, és el biaix inconscient. Es basa en dreceres mentals que ens porten a la suposició o a comportar-nos d’una manera determinada. Per exemple, ens pot portar a discriminar a algú que té una aparença diferent de la nostra, d’acord amb les nostres suposicions. Un bon exercici per adoptar un pensament més crític pot ser practicar l’antiracisme, que pot ajudar a trencar amb aquests biaixos.
Tal com va mencionar Zenia Hellgren, és rellevant diferenciar entre la perspectiva individualista on la responsabilitat recau sobre l’individu i s’eximeix de culpa a la societat, i la perspectiva estructural, que és sinònim de reconèixer que “la responsabilitat està en tots”. Si categoritzem el racisme des de la primera perspectiva, no estem tenint en compte totes les estructures socials del passat, com les arrels colonialistes, que “sens dubte han tingut importància” en la nostra manera de mirar el present.
L’eterna distinció entre el “nosaltres” i “ells”
Òmnia l’Bakkali basà el seu relat en el conflicte intern que senten els fills de migrants que viuen en una societat occidental que “els veu com a diferents”. El seu llibre Un far a tres minuts de casa mostra el racisme més amagat i el que més es passa per alt: el de les situacions quotidianes del dia a dia. A través d’una jove protagonista es representa el que vol dir sentir-se intrusa i forastera en la terra on una mateixa ha nascut.
Les experiències narrades al llibre no són aïllades, ja que la mateixa autora s’ha sentit en la pell de la seva protagonista diverses vegades. Els seus pares van emigrar des del Marroc i han hagut de patir el racisme en primera persona durant tots aquests anys. Però l’Òmnia també l’ha patit, tot i que ella és catalana, nascuda a Barcelona, i se sent d’aquí. Aquest fet genera molta pressió sobre l’individu que l’està patint, ja que normalment aquestes persones senten que han d’esforçar-se més i demostrar més que els altres per arribar als mateixos objectius.
La discriminació racial no només es dona al carrer, també a les institucions i administracions més comunes. “Vaig estar buscant pis i em va costar molt. Tot i tenir una carrera i estabilitat econòmica, veien el meu cognom i no es fiaven de mi”, explicava l’Òmnia.
Arribats a aquest punt és quan ens hauríem de plantejar la pregunta més important i que resumeix tota la problemàtica: són els de fora que no s’integren, o som els d’aquí que no permetem que s’integrin diferenciant-los constantment?