El Racó del Veïnat
Lluís de Rivas
El senyor Florenci de Rivas, a mitjan dècada dels vuitanta, va tenir la idea de portar els Reis d’Orient a l’escola Rosella, que en aquella època era on avui hi ha situat el gimnàs Arsenal, a tocar de la ronda de Dalt, i que acollia nois i nois amb minusvalideses psicomotrius. De Rivas va confeccionar ell mateix els vestits dels tres reis mags i les corones, prenent com a model les del tortell de Reis de can Foix. Les va reforçar, les va decorar i va cosir uns vestits llargs amb diferents teixits proporcionats per alguns comerços de Sarrià. Aquests Reis d’Orient visitaven per les dates del voltant de Nadal aquella escola, i alguns membres del CP Sarrià, secció de futbol del Centre Parroquial, es disfressaven, acompanyaven els Reis i duien algunes joguines als nens i nenes, nois i noies que estaven recollits en aquella institució.
Un parell d’anys més tard, a Florenci se li va ocórrer que també seria bo de fer arribar els tres Reis d’Orient a la residència d’avis del Desert de Sarrià, situada al cap d’amunt de passeig de Santa Eulàlia. Volia alegrar una tarda els avis i les àvies que vivien recollides en aquella residència, i així ho va fer també. Es va procurar voluntaris de la secció de futbol del CP que anaven a recollir caramels i altres productes de can Foix i d’algun altre comerç de Sarrià, i amb tot això donava una alegria als residents de la llar.
La iniciativa va agafar més volada i l’any següent, quan Florenci de Rivas se’n va anar a la Rambla de Barcelona i va llogar un cotxe de cavalls d’aquells que passejaven turistes. Va fer pujar els Reis d’Orient al cotxe i van anar cap a la residència del Desert de Sarrià. Comptava amb la bona voluntat d’algun veí i comprava o recollia regals a la fàbrica de llapis que hi havia a l’encreuament de la Via Augusta amb el passeig de la Bonanova, i dolços oferts pels comerços del barri per portar-los a la llar del Desert. L’activitat es va fer més popular i a l’any següent als Reis d’Orient els va acompanyar el regidor del districte, Carles Martí.
En anys posteriors la cavalcada sortia de la llar d’avis del Desert i baixava pel carrer Major fins a la Seu del Districte i els Reis s’estaven una estona al saló d’actes recollint les cartes dels nens i, per acabar, saludaven des de la balconada. S’hi van anar afegint més comerciants i els tres Reis anaven cadascun amb un cotxe de cavalls acompanyats per patges que eren nois i noies del barri, la majoria dels equips base del CP de Sarrià, del que Florenci de Rivas en formava part com a directiu. Els vestits dels patges també els va fer ell mateix.
A partir d’aquest moment, quan hi havia tres carrosses de cavalls, es van presentar com a voluntaris infants provinents del CP Sarrià, parents i coneguts de la família de Rivas i altres que volien participar de la festa per acompanyar i engrandir la cavalcada. Veient l’èxit, els Reis també participaven en les representacions de l’Estel de Natzaret al teatre del Centre Parroquial de Sarrià: al descans, la canalla s’acostaven als Reis i aquests els donaven caramels i altres llaminadures. La cavalcada de Sarrià ja era un èxit i cada cop hi havia més gent al carrer. Lògicament, ja calia tallar la circulació de tot el carrer Major des de dalt del Desert fins a l’ajuntament. Llavors, l’Associació de Comerciants de Sarrià va entrar en contacte amb el senyor de Rivas i amb el Districte, que els darrers anys ja participava en l’organització de les últimes cavalcades i portava la logística (s’encarregava del tall de carrers, la megafonia, la neteja…).
En aquest moment, quan Florenci ratllava els vuitanta anys, es va donar el tomb definitiu a la cavalcada i l’Associació de Comerciants se’n van fer càrrec, sempre amb la implicació del Districte. Aquí va acabar la participació, la coordinació i la direcció de la cavalcada per part de Florenci de Rivas, que havia posat la llavor per fer una cavalcada molt popular, de les poques de proximitat de Barcelona, en què els Reis i els nens interactuaven, ja que podien entregar les cartes en mà a Ses mMajestats. Hi havia gent d’altres districtes de Barcelona que agafaven el tren de Sarrià i participaven de la Cavalcada de Sarrià, precisament per aquesta proximitat.
És una llàstima que avui en dia, amb els mitjans i amb les facilitats que hi ha, una activitat com aquesta que aportava tanta felicitat a la mainada al barri i d’altres barris propers, acabi d’aquesta manera. Es va demostrar durant molts anys que amb bona voluntat, voluntariat i ganes de fer les coses tot és possible i es poden assolir fites per complicades que semblin.
