històries de Bellesguard
Esteban Galindo
A la cambra del rei, la sala més noble de la torre Bellesguard, es procedia, la matinada del 24 d’octubre de 1460, a la lectura del testament de la noble Cecília d’Urgell. Aquell edifici tan especial s’avenia amb la grandesa de Cecília. Els seus marmessors repassaven el que havia estat la vida d’una de les gran dones del seu temps.
Cecília d’Urgell i de Cabrera va néixer l’any 1380, filla de Pere d’Aragó i d’Urgell i de Margarida de Montferrat. Els Urgell posseïen un poder econòmic i polític de primer ordre. El seu germà Jaume va casar-se amb Isabel d’Aragó, filla de Pere III, germana del rei Martí, i a qui també va nombrar lloctinent de Catalunya, càrrec reservat fins llavors, al successor al tron.
Fins i tot, la mateixa Cecília va estar triada com a candidata per a casar-se amb el propi rei l’any 1409, però sembla ser que no la van escollir per no donar encara més poder a la família dels Urgell, decidint-se el monarca per Margarida de Prades. Però no només es va veure perjudicada per aquesta decisió. Ella va viure els anys transcendentals de la mort del rei Martí sense que aquest aconseguís nomenar un successor, veient-se arrossegada per la caiguda del seu germà, sofrint detencions, presó i una vida errant i miserable després del Compromís de Casp, amb la pèrdua dels seus béns i confiscació del comtat.
Les penúries econòmiques de Cecília es van alleugerar en el moment de casar-se amb Bernat de Cabrera l’any 1420. Bernat ja havia volgut casar-se amb Cecília abans, però la mare de Cecília, Margarida de Montferrat, s’hi va oposar per no trobar-lo un candidat a l’alçada.
Durant aquesta època medieval, el casament era vist com un contracte polític i econòmic amb la finalitat d’enfortir aliances i garantir les propietats de les grans famílies. Si el pare de la núvia no trobava un bon marit o la dot no era suficient, a aquesta dona només li restava la vida monàstica. Les possibilitats econòmiques de la família eren fonamentals en aquells moments. Per evitar la fragmentació de la fortuna familiar s’establí un hereu únic com a forma més normal de transmetre el patrimoni, de manera que les filles quedaven apartades normalment de l’herència si tenien un germà mascle. El dot marital, que fins llavors garantia que la dona fos ben tractada, va desaparèixer. Fou la dona qui aportà un dot, i aquest era administrat pel seu marit, qui en rebia els seus fruits, atès que havia de servir per sostenir les càrregues del matrimoni. La dona era vista més com una càrrega que no pas com una ajuda.
Fotografia de Virgínia Costafreda
Però la situació de la dona es va anar complicant encara més. Els drets feudals legitimaven abusos per part dels senyors als seus serfs tant sobre la seva persona com les seves propietats, anomenats “mals usos”, molts dels quals afectaven de manera especial a les dones, com el control de la virginitat, el dret de cuixa, l’alletament dels fills dels senyors, etc. A tot plegat, s’afegeix que a aquesta època medieval, l’església presentava a la dona com l’encarnació d’Eva, per tant, pecadora. En contraposició es mostrava la dona casta, prudent, treballadora, honrada, callada, bella i culta. Aquesta havia de viure a l’espai privat, a la casa, on s’havia d’encarregar de la cura i educació dels seus fills. Només en el cas que fossin dones de classe alta es podien fer càrrec de l’organització del personal de servei i de l’economia domèstica.
Tornant a la nostra protagonista, Cecília, veiem com al casar-se amb un Cabrera, una altra gran família catalana del moment, va poder recuperar el seu estatus social. Possiblement, amb la intenció de retornar el prestigi perdut a la seva persona, el dia 11 de febrer de 1446, compra la torre Bellesguard, aquella casa que havia estat residència de reis. Allà va anar a viure fins a la seva mort l’any 1460. Amb la lectura del seu testament, Cecília nomenava hereu de la torre Bellesguard el seu fillastre Bernat Joan de Cabrera, volent mantenir el que havia estat seu reial com a propietat de la família, cosa que efectivament va aconseguir ja que Bellesguard va romandre en possessió dels Cabrera durant 123 anys, fins a l’any 1569.
Esteban Galindo, Equip de Recerca Bellesguard
