Publicitat

Coherència

spot_img

Publicat el 28.2.2017 16:00

La mirada política

Roger Rosich

Si alguna cosa ha fet Donald Trump des del dia en que va assumir la presidència dels Estats Units ha estat mantenir tot allò que havia dit, mantenir les seves posicions amb contínues mostres efectistes de per on anirà el seu mandat. Està sent, doncs, coherent amb tot allò que havia promès en la campanya electoral.

Publicitat

Si un cop hagués ocupat la Casa Blanca hagués deixat els seus histrionismes i hagués passat a comportar-se educadament i fent-se seva la correcció política hagués traït tot allò que representa. Trump no ha deixat de fer de Trump a l’arribar realment al poder polític (amb la seva fortuna de poder fa molts anys que en té). Un cas ben evident és el propi gabinet executiu que ha compost, plenament coherent amb ell mateix.

Publicitat

El que des de la política democràtica es retreu als dirigents polítics és que un cop arriben al poder virin el seu discurs i les seves decisions cap a posicions més d’un correcte “centre” polític: si un candidat és de l’esquerra que governi més a la dreta (François Hollande amb la gestió econòmica) o si és de la dreta que ho faci més a l’esquerra (Angela Merkel amb els refugiats).

La modulació del discurs dels polítics

I no sols això, aquests dirigents polítics modulen el seu discurs i posicionament mentre són al govern, i després el tornen a canviar un cop s’apropen unes noves eleccions, per tal de recordar al seu electorat natural que no han canviat, que són els mateixos, els autèntics; i si estan governant molt al centre agafen el timó i comencen les declaracions tot a babord o tot a estribord.

Un exemple és el primer ministre d’Holanda, el liberal-conservador Mark Rutte, que, ara, quan té els ultradretans i ultranacionalistes pujant molt en intenció de vot i les eleccions a tocar, canvia el discurs i el fa més dur en immigració.

Als mitjans francesos també hi ha un debat obert sobre si François Fillon, el candidat de la dreta a les eleccions presidencials, mantindrà íntegrament el seu discurs de candidat a les primàries (netament conservador, catòlic, proseguretat ferma, liberal econòmicament) o si crearà un marc discursiu més moderat per captar sense problemes els votants centristes, i també la major part de l’electorat socialista possible en una hipotètica segona volta que confronti Fillon contra Marine Le Pen. Tanmateix, potser mantenint el seu discurs íntegre li serà més fàcil combatre el mateix lepenisme.

La coherència política amb Trump va a l’alça i això pot portar la governança dels Estats Units a unes circumstàncies disruptives i desconegudes. Veurem fins on és capaç d’arribar, i fins on la resilient maquinària política institucional li ho permet…

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

L’AV Bonanova celebra el 50è aniversari amb un concert

L'Orquestra Simfònica Vozes amenitzarà la celebració de la plataforma veïnal, que enguany també serà reconeguda amb la Medalla d'Honor de Barcelona

Com afronta Barcelona la protecció del litoral davant del canvi global?

Els canvis al litoral de Barcelona, que han permès un major ús per part dels ciutadans i han millorat la biodiversitat, també han fet la costa urbanitzada més vulnerable

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]