La mirada política
Roger Rosich
Si alguna cosa ha fet Donald Trump des del dia en que va assumir la presidència dels Estats Units ha estat mantenir tot allò que havia dit, mantenir les seves posicions amb contínues mostres efectistes de per on anirà el seu mandat. Està sent, doncs, coherent amb tot allò que havia promès en la campanya electoral.
Si un cop hagués ocupat la Casa Blanca hagués deixat els seus histrionismes i hagués passat a comportar-se educadament i fent-se seva la correcció política hagués traït tot allò que representa. Trump no ha deixat de fer de Trump a l’arribar realment al poder polític (amb la seva fortuna de poder fa molts anys que en té). Un cas ben evident és el propi gabinet executiu que ha compost, plenament coherent amb ell mateix.
El que des de la política democràtica es retreu als dirigents polítics és que un cop arriben al poder virin el seu discurs i les seves decisions cap a posicions més d’un correcte “centre” polític: si un candidat és de l’esquerra que governi més a la dreta (François Hollande amb la gestió econòmica) o si és de la dreta que ho faci més a l’esquerra (Angela Merkel amb els refugiats).
La modulació del discurs dels polítics
I no sols això, aquests dirigents polítics modulen el seu discurs i posicionament mentre són al govern, i després el tornen a canviar un cop s’apropen unes noves eleccions, per tal de recordar al seu electorat natural que no han canviat, que són els mateixos, els autèntics; i si estan governant molt al centre agafen el timó i comencen les declaracions tot a babord o tot a estribord.
Un exemple és el primer ministre d’Holanda, el liberal-conservador Mark Rutte, que, ara, quan té els ultradretans i ultranacionalistes pujant molt en intenció de vot i les eleccions a tocar, canvia el discurs i el fa més dur en immigració.
Als mitjans francesos també hi ha un debat obert sobre si François Fillon, el candidat de la dreta a les eleccions presidencials, mantindrà íntegrament el seu discurs de candidat a les primàries (netament conservador, catòlic, proseguretat ferma, liberal econòmicament) o si crearà un marc discursiu més moderat per captar sense problemes els votants centristes, i també la major part de l’electorat socialista possible en una hipotètica segona volta que confronti Fillon contra Marine Le Pen. Tanmateix, potser mantenint el seu discurs íntegre li serà més fàcil combatre el mateix lepenisme.
La coherència política amb Trump va a l’alça i això pot portar la governança dels Estats Units a unes circumstàncies disruptives i desconegudes. Veurem fins on és capaç d’arribar, i fins on la resilient maquinària política institucional li ho permet…
Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com
