Eleccions Municipals 26-M
Carme Rocamora
DIGUI’M…
UN CARRER: avinguda Diagonal
UNA PLAÇA: Sant Vicenç
UN PARC: L’Oreneta
UN BARRI: El Farró
UN PERSONATGE IL·LUSTRE: Mercè Rodoreda
“Un bolquer”, així de sincera i natural respon Ada Colau a la pregunta sobre què és l’última cosa que ha comprat. Quan li pregunto quins bons records té del districte, em respon que el de Jaume Asens. I és que l’alcaldessa i el regidor es van conèixer de molt joves i van passar hores estudiant junts a la casa familiar d’Asens, a La Bonanova. L’alcaldessa viu a la Sagrada Família, de lloguer, al mateix pis d’abans d’arribar al càrrec. L’última manifestació a la qual va assistir va ser la de ‘Punxem la Bombolla’, contra els lloguers abusius, i quan li preguntem què li agrada fer en el temps lliure, diu que passar temps amb els fills, riure amb les germanes i llegir. A què tem? “A la possibilitat que s’instal·li la por i augmentin els discursos d’odi.”
El que més valora l’actual alcaldessa d’una persona és que sigui “lleial, sincera, honesta, empàtica i creativa” i d’un oponent polític, el joc net, la humilitat, però sobretot que no la tracti com si fos una nena pel fet de ser dona.
Quin és el seu principal rival?
En aquestes eleccions municipals, tinc dos rivals naturals: Elsa Artadi i Manuel Valls, els dos candidats de dretes que tenen un model de ciutat oposat al nostre.
Històricament, el districte ha estat a la cua d’inversions. També en el seu mandat…
L’objectiu del nostre mandat ha estat equilibrar els equipaments i serveis municipals entre districtes, a fi de reduir-ne les diferències de pobresa i benestar social. Després de quatre anys, tots els indicadors apunten a una reducció de desigualtats a la ciutat i creiem que cal continuar en aquesta línia.
“Governar la ciutat amb només 11 regidors ha estat molt difícil”
Els veïns han criticat força l’absència del regidor Jaume Asens en el dia a dia del districte
Governar la ciutat amb només 11 regidors ha estat molt difícil, això no havia passat mai, tot i haver promogut pactes de govern per treballar amb més comoditat. Puc assegurar que tots els membres de l’equip municipal han donat el màxim per al bon funcionament de la ciutat.
Creu que els barris haurien de tenir més competències?
Un dels nostres projectes de futur es aprofundir en la descentralització de la gestió per apropar encara més a la ciutadanía i als districtes la pressa de decisions polítiques. Per això estem treballant en tres direccions. Una és l’elecció directa dels consellers de districte per part de la ciutadania, la segona redactar un estatut del conseller que defineixi les seves funcions i tasques i l’última, com a conseqüència de l’anterior, dotar de més autonomia als districtes.
Creu que s’han tingut en compte els interessos de tots els veïns a l’hora d’executar mesures de mobilitat al districte?
A Sarrià – Sant Gervasi la mobilitat en vehicles motoritzats privats representa el 36% dels desplaçaments, a la ciutat, el 26%, i hi ha un excessiu trànsit en els entorns escolars. Així mateix, Barcelona supera els límits de contaminació atmosfèrica que marquen l’OMS i la UE, i correm el risc de rebre sancions europees per aquest fet, perquè la ciutadania, sobretot gent gran i infants, en pateix greument les conseqüències. Aquestes i altres raons ens han impulsat a redactar per primer cop el Pla de Mobilitat del Districte. És fruit d’un intens treball col·lectiu, en què trobar l’equilibri entre les línies generals del Pla de ciutat i totes les valuoses aportacions veïnals ha estat tot un repte. Es tracta d’una eina indispensable per guiar l’estratègia futura de mobilitat al districte, afrontar les situacions descrites amb les màximes garanties i avançar cap a un districte més saludable i sostenible.
En aquestes mesures no s’hi ha pogut incloure l’impuls per acabar l’L9 o bé implantar el bus de barri que es demana a Sant Gervasi…
Durant aquest mandat hem prioritzat els modes de transport sostenible i facilitat la mobilitat a peu, hem desplegat la Nova Xarxa Bus que ha suposat reforçar el transport públic a la part alta del districte, i hem creat 5 carrils bus a Sarrià i Sant Gervasi. També hem fet 4,6 km nous de carrils bici al districte, hem desbloquejat la connexió del tramvia per la Diagonal, per primer cop arriba el bus nocturn a Vallvidrera, hem impulsat la instal·lació d’ascensors a les estacions del Putxet, Sarrià i Vallcarca i hem començat a alliberar les voreres de motos a carrers com Via Augusta o Tuset. Així mateix, entenem que la finalització del tram central de la Línia 9 de metro és estratègica per a la mobilitat del districte, i treballarem perquè Generalitat aconsegueixi el recursos necessaris per acabar-lo de construir al més aviat possible.
“És veritat que potser en algun moment hi va haver certa precipitació en la implantació d’alguna superilla”
En el seu mandat han implantat superiles a Barcelona, i ara a La Bonanova hi ha bastant consens entre comerciants i veïns per fer-ne una. El concepte també ha rebut crítiques per haver-se fet sense diàleg. Com valora la gestió que han fet?
Aquest model no és una invenció d’aquest mandat, però sí que l’hem potenciat tant com hem pogut, perquè allà on s’ha implantat ha demostrat el seu èxit i la seva utilitat, i ha suposat un gir de 180 graus quant a l’ús social i comunitari de l’espai públic, on hi havia cotxes i motos, ara hi ha persones relacionant-se i jugant! És veritat que potser en algun moment hi va haver certa precipitació en la implantació d’alguna superilla, però actualment hi ha un equip tècnic de l’Ajuntament especialitzat a posar en marxa aquest procés, que inicialment implica un diàleg llarg i intens amb tots els agents possibles del territori per fer-los entendre i consensuar al màxim el model que finalment s’aplicarà en el seu àmbit.
“Durant el següent mandat, si tornem a governar, tenim la voluntat de finalitzar el desplegament de tota la xarxa de carrils bici planificada”
No han acabat de desplegar la xarxa de carrils bici al districte… Ha estat per oposicions com la que s’han trobat a carrer Ganduxer?
El primer que vam fer va ser millorar la guia d’implementació de carrils bici, que és l’eina que ens ha servit per incloure mesures de seguretat indispensables per a tots els carrils, els nous i els vells, com millores en la senyalització, en els sistemes de segregació dels carrils i semàfors. Això ha comportat un increment de costos i de la complexitat a l’hora d’estendre i millorar la xarxa de carrils bici. Simplement no hem pogut fer tots els que ens hauria agradat per motius principalment tècnics i de cost. Durant el següent mandat, si tornem a governar, tenim la voluntat de finalitzar el desplegament de tota la xarxa de carrils bici planificada, a fi de dotar-la de tota la connectivitat, continuïtat i seguretat previstes.
Un dels projectes que ha generat consensos ha estat la recollida selectiva porta a porta, també generant bons resultats mediambientals. Contemplen exendre-ho a altres zones del districte?
Hem d’aconseguir que les grans ciutats apliquin aquestes polítiques perquè les seves quotes de reciclatge creixin amb més força, perquè són essencials per assolir les fites que marca Europa per als pròxims anys. Des de l’Ajuntament hem impulsat moltes campanyes de sensibilització per millorar la consciència del reciclatge entre la ciutadania i estem implantant nous sistemes de recollida selectiva a la ciutat, com el porta a porta de Sarrià. El nucli antic de Sarrià ha estat el primer àmbit de Barcelona que ha implantat la recollida i selecció de residus, i un any després, s’ha reduït la generació setmanal de residus en 10 tones i és on es recicla més i millor de la ciutat, ja que s’ha passat de reciclar poc més del 20% dels residus a gairebé un 60%. Ens satisfà molt l’èxit de la implantació d’aquest model i felicito el veïnat de Sarrià pel seu magnífic compromís i responsabilitat. La introducció progressiva del sistema porta a porta a d’altres barris de la ciutat és una de les moltes novetats previstes en aquesta contracta, que es posarà en marxa al llarg del proper mandat.
Els preus del lloguer està expulsant al veïnat dels seus barris.
Millorar l’accés a l’habitatge ha estat una de les nostres grans prioritats. Tant que actualment l’Ajuntament està assumint competències que no li pertoquen, ja que al Consorci de l’Habitatge la Generalitat té el 60% i l’Ajuntament un 40%, i en aquest mandat nosaltres hem assumit el 80% del finançament de la política d’habitatge i la Generalitat només el 20%. Per cada 100€ que inverteix l’Ajuntament en habitatge, la Generalitat en posa 23 i l’Estat 10, i això ha suposat un gran esforç. Ara mateix a la ciutat hi ha 72 noves promocions d’habitatge protegit, que servirà per construir 4.600 nous habitatges i també hem aconseguit mesures com el 30%, hem elaborat el primer cens de pisos buits de la ciutat i sancionat els usos antisocials de l’habitatge com l’assetjament immobiliari o dels pisos turístics il·legals. Sabem que no és suficient, i per això no deixem de reclamar la màxima implicació de les altres administracions. No vull deixar d’instar a l’Estat a fer efectiva una llei de regulació dels preus del lloguer i a la Generalitat i de nou a l’Estat a destinar molts més recursos en matèria d’habitatge dels que ara mateix aporten.
Estem al districte amb més escoles privades de la ciutat i en contraposició, amb barris que no tenen ni una escola bressol pública
És cert que faria falta un institut a la part alta del districte, més escoles bressol i sobretot un institut d’FP públic. Malauradament, aquest districte és molt densament urbanitzat, i trobar solars és complicat. No obstant això hem iniciat els treballs per a una futura escola bressol al barri de les Tres Torres i tenim previst també treballar amb el Consorci d’Educació per trobar solucions a aquesta mancança d’instituts de secundària i d’FP. Així mateix, volem continuar treballant en projectes educatius intergeneracionals, com el projecte Generacions, que s’ha posat en marxa aquest curs i que potencia la connexió entre la gent gran i els nens i nenes. Finalment, entenem que la formació pública oficialment reglada s’ha de reforçar encara més, però també entenem que és un actiu molt valuós del districte el seu teixit d’entitats que basen la seva activitat en l’educació en el lleure. Crec que és important donar-los suport i treballar amb elles nous programes d’aprenentatge en servei que complementin els models educatius més estàndard de les escoles i instituts.
“S’està treballant per trobar un nou marc pressupostari que permeti executar la biblioteca de Sarrià”
No s’han executat les obres de la biblioteca de Sarrià, al contrari del que portaven al programa electoral…
Al llarg d’aquest mandat hem enllestit el projecte executiu de la futura biblioteca de Sarrià i serveis tècnics del districte. Es tracta d’un projecte molt complex, ja que l’edifici s’ha de construir sobre una volta de túnel del FGC. Inicialment el projecte estava pressupostat per uns 11 M€, i tot feia preveure que les obres es podrien iniciar aquest mandat. Però les mesures de protecció extra requerides per FGC, juntament amb obligacions imposades per una nova normativa i unes futures previsions funcionals incorporades en la fase final de redacció de projecte i sol·licitades des de diferents sectors, han fet augmentar el pressupost del projecte substancialment (per sobre dels 16 M€), de manera que s’està treballant per trobar un nou marc pressupostari que permeti executar el projecte al més aviat possible. En aquest sentit, cal remarcar les dificultats per trobar en l’últim any de mandat els recursos necessaris per assumir aquest increment de costos, ja que el marge de maniobra és molt més limitat que a principis de mandat.
Els joves fa molt temps que demanen tenir espais on reunir-se i teixir…
Som conscients de les necessitats i demandes específiques dels col·lectius de joves del districte, ja que hem interlocutat amb tots ells, però les oportunitats no sempre sorgeixen quan es voldria, és a dir, que els recursos no sempre están disponibles. I a més del jovent, hi ha moltes altres entitats i col·lectius que també sol·liciten que l’administració els faciliti un espai, així que la nostra obligació és gestionar els recursos de manera coherent i responsable. Dit això, hem procurat donar sortida tant com hem pogut a les seves necessitats i demandes, i hem habilitat Casa Sagnier com a espai exclusiu per al jovent. A més, en aquells casos en què ha estat possible hem arribat a acords de cessió d’ús d’espais amb algunes entitats juvenils.
Durant aquestes demandes juvenils, s’han produït ocupacions a llocs com les casetes d’Hort de la Vila, on s’hi va fer l’Ateneu Popular de Sarrià, ara incendiat, o bé el Casal Popular La Tecla a Cassoles. Quina és la seva posició vers aquestes ocupacions?
Entenem les reivindicacions dels joves, i que han de poder tenir els seus espais per expressar-se i dur a terme les seves activitats, i per això, tal com he dit, mirem de donar a cada cas la solució més adequada en funció dels recursos disponibles. Pel que fa a les casetes d’Hort de la Vila, el diàleg amb les entitats del barri per determinar el futur d’aquestes edificacions ha estat reiterat i intens, però malauradament, per diferents circumstàncies, el procés encaminat perquè acabi sent un nou espai per al jovent no ha avançat tant com ens hauria agradat. Tot i això, la nostra intenció és que en el proper mandat pugem acabar de definir del tot aquest projecte.
Cal fer arribar el turisme a aquesta zona de Barcelona?
Aquest districte presenta racons i elements patrimonials d’interès, i atrau visitants interessats en la ciència i tecnologia, el seu patrimoni arquitectònic, el seu comerç, restauració i oferta d’oci i d’equipaments culturals. Tanmateix, penso que pot ser profitós per als barris potenciar-hi un model de turisme de qualitat, basat en la promoció dels nombrosos i diversos espais socials, urbans i de coneixement científic i cultural que hi ha i en la creació de sinergies amb l’ampli sector educatiu que trobem en aquest districte. Però alhora, cal anar amb molt de compte perquè aquesta promoció, destinada tant al visitant autòcton com forà, no agreugi els problemes d’oci nocturn i de mobilitat que actualment pateix el districte, i trobar aquest equilibri sempre és tot un repte.
“Malgrat que no hem pogut executar alguns projectes, podem fer una bona lectura d’aquest mandat a Sarrià – Sant Gervasi”
Quin balanç fa de la seva gestió general al districte?
Malgrat que no hem pogut executar alguns projectes importants que teníem previstos, en general penso que podem fer una bona lectura d’aquest mandat a Sarrià – Sant Gervasi. Hem donat nous aires a la mobilitat pública i sostenible, hem esponjat la densa trama urbana del barri de Galvany obrint nous jardins al públic, i estem arranjant altres parcs perquè els espais verds són uns elements imprescindibles per la ciutat. Sarrià és un barri pioner en la recollida i selecció de residus, hem reformat carrers importants com la recentment rebatejada avinguda de la Riera de Cassoles, hem evitat el tancament del Casal de gent gran Sant Ildefons, hem promogut habitatges protegits i per a la gent gran i hem estès el programa Radars d’un als cinc barris urbans del districte. També hem defensat els drets i deures de les persones treballadores de la llar i les cures i de qui les contracta, per fer un districte més just i digne per a qui hi viu i qui hi treballa. Vull remarcar que més enllà de les grans intervencions en l’espai urbà se n’han dut a terme moltes altres no tant visibles però que també faciliten i milloren la vida de la ciutadania, com el projecte Vincles, l’eliminació de l’ús de l’herbicida tòxic glifosat dels nostres parcs o les activitats familiars del teatret del Turó Parc. I crec sincerament que aquesta és una molt bona línia per seguir treballant en el futur.
Per què als ciutadans d’aquest districte els hi convé que torni a ser alcaldessa?
El districte de Sarrià-Sant Gervasi és el de rendes més altes de la ciutat i potser no viu amb la mateixa duresa els problemes de desigualtats d’altres districtes, però malgrat això pateix els mateixos problemes que la resta de Barcelona. També a Sarrià i Sant Gervasi hi ha problemes d’habitatge, de gent gran que viu sola, de mobilitat per excés de vehicles privats amb la contaminació que això significa… Vull ser alcaldessa per seguir fent el que hem fet fins ara, posar com a prioritat l’habitatge, recuperar la ciutat per les persones -per exemple, a la Bonanova amb la nova superilla o ampliar els carrils bici-, ordenar el turisme… Som l’Ajuntament que més ha invertit en polítiques socials, ho seguirem fent, i tot això és bo per a la ciutat i també pels barris de Sarrià – Sant Gervasi.
