Cuina i Nutrició
Eva Remolina (AMIC)
El tofu és un aliment vegetal ric en proteïnes i amb un alt contingut en minerals i fibra. És també baix en calories. Originari d’orient, és cada vegada més freqüent trobar-ho en les cuines de tot el món. El tofu s’obté de la fermentació de la soia, per la qual cosa és un aliment elaborat que no es troba per si mateix i que presenta moltes varietats en funció del nivell d’aigua que s’utilitza en la seva preparació. Depenent d’això, podem distingir el tofu ferm, el tofu silken o el regular tofu, entre altres.
Normalment, el tofu és un aliment neutre, sense sabor, encara que poden trobar-se avui en dia moltes varietats condimentades. El més habitual i emprat és el tofu ferm i el que millor s’integra a qualsevol plat. Perquè quedi ben cuinat, el primer que haurem de tenir en compte és que cal escórrer-ho bé per a treure l’excés de líquid. Per a això, podem posar-ho dins d’una escorredora i estrènyer-lo suaument perquè vagi expulsant l’aigua. Algunes persones a més, ho deixen durant una hora embolicat en paper absorbent o un drap de cuina bé net, sota algun objecte pesat fins que queda el més sec possible.
Encara que el tofu pot cuinar-se de moltes maneres, les més usuals són a la planxa, rostit o al forn. Com és un aliment sense sabor, absorbeix fàcilment el sabor d’altres aliments, condiments o essències amb què es cuina. Per a rostir-ho o fer-ho a la planxa, cal fer-ho bé per tots els costats, fins que quedi una mica cruixent a les cantonades. Pot acompanyar-se servit d’arròs, verdures o quinoa, o integrar-se en amanides i en altres guisats.
Aquest aliment el prenen molt els vegans i els vegetarians en substitució de la carn, però també és molt indicat per a aquells que volen aprimar-se o simplement portar una dieta saludable. Han d’abstenir-se de menjar-ho o almenys limitar molt el seu consum les persones que tenen càlculs renals, a causa del seu alt contingut en oxalat.
