Cuina i Nutrició
Eva Remolina (Amic)
La tardor és, per a molts, sinònim de sortir al bosc amb el cistell i la navalla per gaudir d’una de les activitats més populars a Catalunya: la recollida de bolets. Tot i això, cal recordar que no tots els bolets són aptes per al consum i que cal saber distingir els bons dels dolents pot evitar intoxicacions greus.
1. L’observació és clau
El primer pas per distingir un bolet comestible d’un de tòxic és observar-lo bé. Cada detall compta: la forma del barret, el color, la presència o absència d’anell o volva, l’aspecte de les làmines o porus, i fins i tot l’olor i el tacte. Per exemple, el rovelló (Lactarius deliciosus) desprèn una llet taronjosa en tallar-lo, mentre que el pinetell fals (Lactarius torminosus) té un aspecte semblant però la seva carn és més aspra i pot provocar trastorns digestius.
2. No et fiïs de les creences populars Hi ha molts mites sobre com reconèixer un bolet verinós: que si ennegreix una cullera de plata, que si els animals el mengen, o que si té bon olor no pot ser dolent. Totes aquestes afirmacions són falses i poden portar a confusió. L’única manera segura d’identificar un bolet és el coneixement directe de cada espècie.
3. Els grans perills: els dobles tòxics Molts bolets comestibles tenen “dobles” verinosos molt semblants. L’Amanita phalloides, per exemple, és una de les més perilloses: pot confondre’s amb verdetes o apagallums joves. Altres com l’Amanita muscaria, amb el seu barret vermell i taques blanques, és fàcilment recognoscible però igualment tòxica. Els bolets de l’anell i volva mereixen especial precaució, ja que diverses Amanites mortals presenten aquestes característiques.
4. La importància d’anar amb un expert Si ets principiant, mai no vagis sol a collir bolets. El millor és sortir amb un guia micòleg o amb algú amb experiència contrastada. Els micòlegs poden ensenyar a observar els detalls que marquen la diferència entre una espècie segura i una perillosa, així com les zones més adequades per trobar-les. A més, moltes entitats excursionistes i ajuntaments organitzen sortides guiades o tallers de micologia, ideals per aprendre de manera pràctica.
5. Com actuar davant del dubte Si no estàs completament segur d’un bolet, NO EL CONSUMEIXIS. És millor deixar-lo al bosc, on continuarà complint la seva funció ecològica, que arriscar-se a una intoxicació. També pots portar mostres a una societat micològica local o consultar experts que t’ajudin a identificar-lo amb garanties.
6. Respecte pel bosc i sostenibilitat Recollir bolets no només és una activitat gastronòmica o d’oci, sinó també una responsabilitat. Cal fer-ho amb respecte: no arrencar-los amb violència, no remoure el sòl amb bastons o rasclets, i recollir només el que es pensa consumir. Així contribuïm a preservar l’equilibri natural i a garantir que els bolets continuïn creixent any rere any.
Altres recomanacions No barregis espècies desconegudes amb les segures. Un bolet verinós pot contaminar tota la cistella. Cuina sempre els bolets. Alguns comestibles poden ser indigestos crus
