Cuina i Nutrició
Eva Remolina (Amic)
La tardor és, per a molts, sinònim de sortir al bosc amb el cistell i la navalla per gaudir d’una de les activitats més populars a Catalunya: la recollida de bolets. Tot i això, cal recordar que no tots els bolets són aptes per al consum i que cal saber distingir els bons dels dolents pot evitar intoxicacions greus.
1. L’observació és clau
El primer pas per distingir un bolet comestible d’un de tòxic és observar-lo bé. Cada detall compta: la forma del barret, el color, la presència o absència d’anell o volva, l’aspecte de les làmines o porus, i fins i tot l’olor i el tacte. Per exemple, el rovelló (Lactarius deliciosus) desprèn una llet taronjosa en tallar-lo, mentre que el pinetell fals (Lactarius torminosus) té un aspecte semblant però la seva carn és més aspra i pot provocar trastorns digestius.
2. No et fiïs de les creences populars
Hi ha molts mites sobre com reconèixer un bolet verinós: que si ennegreix una cullera de plata, que si els animals el mengen, o que si té bon olor no pot ser dolent. Totes aquestes afirmacions són falses i poden portar a confusió. L’única manera segura d’identificar un bolet és el coneixement directe de cada espècie.
3. Els grans perills: els dobles tòxics
Molts bolets comestibles tenen “dobles” verinosos molt semblants. L’Amanita phalloides, per exemple, és una de les més perilloses: pot confondre’s amb verdetes o apagallums joves. Altres com l’Amanita muscaria, amb el seu barret vermell i taques blanques, és fàcilment recognoscible però igualment tòxica. Els bolets de l’anell i volva mereixen especial precaució, ja que diverses Amanites mortals presenten aquestes característiques.
4. La importància d’anar amb un expert
Si ets principiant, mai no vagis sol a collir bolets. El millor és sortir amb un guia micòleg o amb algú amb experiència contrastada. Els micòlegs poden ensenyar a observar els detalls que marquen la diferència entre una espècie segura i una perillosa, així com les zones més adequades per trobar-les. A més, moltes entitats excursionistes i ajuntaments organitzen sortides guiades o tallers de micologia, ideals per aprendre de manera pràctica.
5. Com actuar davant del dubte
Si no estàs completament segur d’un bolet, NO EL CONSUMEIXIS. És millor deixar-lo al bosc, on continuarà complint la seva funció ecològica, que arriscar-se a una intoxicació. També pots portar mostres a una societat micològica local o consultar experts que t’ajudin a identificar-lo amb garanties.
6. Respecte pel bosc i sostenibilitat
Recollir bolets no només és una activitat gastronòmica o d’oci, sinó també una responsabilitat. Cal fer-ho amb respecte: no arrencar-los amb violència, no remoure el sòl amb bastons o rasclets, i recollir només el que es pensa consumir. Així contribuïm a preservar l’equilibri natural i a garantir que els bolets continuïn creixent any rere any.
Altres recomanacions
- No barregis espècies desconegudes amb les segures. Un bolet verinós pot contaminar tota la cistella.
- Cuina sempre els bolets. Alguns comestibles poden ser indigestos crus
