Notícies de Sant Gervasi
Juanjo Compairé
Continua el cicle de xerrades ‘L’era digital. Llegir el món digital’ a la Biblioteca de Sant Gervasi – Joan Maragall. En la tercera conferència d’aquest cicle, el dilluns 13 de febrer, Ramon Sangüesa ens ha parlat de ‘De la visió lectora al cos lector’.
El professor ha passat revista a l’experiència vital i corporal de llegir. Una experiència que no només aplega la vista i el cervell, sinó altres sentits. Per exemple, quan llegim en paper, resseguim amb el dit el text, sovint llegim en veu alta o baixa, podem fer lectura compartida o fer del llegir un acte íntim. De vegades marquem les pàgines on hi ha quelcom que ens interessa, subratllem una frase, escrivim als marges o fem servir un punt de llibre que ens recorda on hem acabat de llegir. Qui ho ha estudiat (posem per cas, Dave Gray, Marks and meaning) ens diu que quan fem una marca (per exemple, doblegant un cantó de la pàgina) fem intervenir el cos i per tant el cervell rep aquest senyal d’una manera més reforçada que si simplement recordem una cita de memòria.
Els lectors digitals han volgut recuperar aquestes funcions del llibre en paper. Avui dia podem marcar un fragment, escriure un comentari o anotació i fins i tot sabem en quina part del llibre estem i quan ens queda per llegir.
Però aquests aparells han anat més enllà. L’hipertext ens permet que quan llegim sobre una pantalla podem passar a una altra realitat (consultar la wikipèdia o un diccionari o un vídeo, posem per cas). El lector digital ha canviat on llegim (en comptes d’un llibre, tenim un aparell). També ha canviat la funció interpretativa, mitjançant aquesta realitat paral·lela alternativa. Si la lectura tradicional era una conversa entre nosaltres i els nostres coneixements i experiències amb el contingut del llibre, ara tenim una conversa a tres: nosaltres, el text i aquesta informació hipertextual.
Cap a on va la lectura en el futur?
Estem en un moment d’incertituds. A la conferència i al col·loqui posterior s’han apuntat algunes possibilitats diguem-ne futuristes: textos literaris digitals que van canviant d’acord amb la voluntat o l’estat d’ànim de qui llegeix. Anem vers una literatura de nou tipus? Hi ha qui somnia, de la mà del poeta Walt Whitman i del novel·lista Ray Bradbury en un futur post-humà en què l’aparell lector seria com una pròtesi del propi cos.
També, però, observem el fenomen contrari: una recuperació de la lectura en paper (als EUA augmenta exponencialment la demanda de llibres en aquest format) com a refugi del món de les pantalles. Aquest retorn, en tot cas, és a una forma de llegir diferent de la tradicional. Una forma de llegir que incorpora al costat la informació que ens arriba des d’altres mitjans. El futur de la lectura serà segurament divers i impredictible. Sigui com sigui, quan llegim sempre quedarà aquella emoció que explicava tan bé aquell proverbi finlandès (Ramon Sangüesa l’ha esmentat): osua silmään, “això m’ha tocat a l’ull”.
El dilluns 27 de febrer a les 19 h al mateix lloc continua el cicle de xerrades, amb Andreu Belsunces i el mateix Ramon Sangüesa.
