El Racó dels Veïns
Josep M. Baijet Mateu
El que fou eminent astrònom neix a Barcelona el 2 de desembre de 1868, i mort també a Barcelona el 2 de desembre de 1937, als 69 anys. Reconegut internacionalment, fou el descobridor d’onze asteroides (un d’ells porta el seu nom), de les seves òrbites, i autor de nombrosa quantitat d’estudis sobre el sistema solar, avui dia encara d’actualitat. Entre altres càrrecs i distincions, fou director de l’Observatori Fabra.
La casa seva, on hi tenia també el laboratori amb la típica construcció esferoide de l’observatori al terrat, era la “Vil·la Urània”. D’aspecte més aviat modest, era (es encara) una clàstica “torre” de les moltes que varen existir a Sant Gervasi i Sarrià. D’una sola planta, es distingia de les demés, perquè estava situada al bell mig d’un bonic jardí, al número 29 del carrer de Saragossa, i el jardí el tancava un mur alineat amb les finques de costat i costat, a la Via Augusta entre vels números 102/104 entre els carrers de Madrazo i Sant Eusebi.
Aquesta casa amb el seu jardí va ser donada per Comas a l’Ajuntament de Barcelona per a ús social (condició “sine qua non”). Després d’uns anys d’abandó, fou una guarderia municipal. Al cap d’un temps, i amb la poc creïble excusa d’un immediat esfondrament, la guarderia va desaparèixer, tot quedant de nou edifici i jardí abandonats. Un bon dia, apareixen uns cartells anunciant que l’Ajuntament comença les “Obres de rehabilitació de la Vil·la Urània i construcció d’un nou edifici”.
Amb l’ajuda d’una retro es va arrencar de soca-rel tots els arbres (algun d’ells quasi centenaris), palmeres, etc. menys un plàtan, que va ser talat brutalment, deixant-li el tronc sense ni una trista branqueta. També han desaparegut parterres, flors, un petit estany envoltat d’un muret de ceràmica i amb lliris d’aigua… Tot seguit es va fer desaparèixer qualsevol restes de fusteria de portes, finestres, exteriors i interiors, incloent les bigues també de fusta que aguantaven el terrat i provocant l’ensorrament dels revoltons.
I el nou edifici… A tota velocitat, com ja estem acostumats a veure en aquest tipus de construccions, es van aixecar columnes de formigó armat i forjat de plantes, treballant sense parar, quasi dia i nit, interrompent durant hores el trànsit de pujada, provinent del centre de la ciutat i que es dirigeix per la calçada costat Besòs de la Via Augusta als barris del nord i a fora de la ciutat. Encara que notablement estret, la façana es troba a uns quatre metres de l’antiga “torre” de Josep Comas, cosa que produeix una sensació d’ofec, i que d’un moment a l’altre el sinistre edifici s’abraonarà sobre la pobra “Vil·la Urània” i se la menjarà, fent servir el tronc del plàtan com escuradents.
Requiescat in Pace, Vil·la Urània.
