Opinió
Marta Royo Espinet
L’altre dia parlava amb un botiguer del barri que em deia que estava tip d’Instagram. Que dedicava molt de temps a portar les xarxes i que no n’obtenia resultats. Que si li podia donar la meva opinió sobre les petites marques i les xarxes socials. Com s’havien de relacionar. Si era rendible o no, i si ho era, com calia fer-ho.
Compartiré amb vosaltres la reflexió que li vaig fer, partint d’un primer aclariment necessari: la comunicació no és xarxes socials. O, si més no, la comunicació no és només xarxes socials.
Vivim en una època en què les xarxes socials semblen la solució a tots els mals, personals i professionals. I quan parlem del món professional, especialment per a molts petits comerços, emprenedors i marques personals. Aquesta percepció, tot i ser comprensible, és una simplificació que pot portar a errors estratègics importants. La comunicació és molt més que un compte d’Instagram o un perfil de TikTok.
Les marques, igual que les persones, necessiten primer ser. La comunicació neix de la seva essència, dels valors que les defineixen i dels objectius que persegueixen. Abans de pensar en el canal – ja sigui xarxes socials, publicitat, relacions públiques o qualsevol altre mitjà – cal tenir clar què és la marca, què vol transmetre i a qui vol arribar amb el seu missatge.
Les xarxes socials són un canal més. Certament, tenen avantatges indiscutibles: són democràtiques, estan a l’abast de tothom i permeten una interacció directa amb el públic. Però això no vol dir que totes les marques hi hagin de ser. La decisió de tenir presència a les xarxes ha de ser meditada, no imposada per tendències o per por a “quedar-se enrere”.
Què implica decidir ser a les xarxes? Més enllà d’obrir un compte, cal una estratègia alineada amb l’estratègia general de comunicació de la marca. Quins objectius volem aconseguir? Quins continguts publicarem? Amb quina periodicitat? Quin to utilitzarem? Sense respostes clares a aquestes preguntes, la presència a les xarxes pot convertir-se en una pèrdua de temps i recursos, o com sovint es diu, en “matar mosques a canonades”.
No totes les marques necessiten xarxes socials. Hi ha negocis que poden comunicar millor la seva essència a través d’altres canals, com una bona web, una campanya d’e-mail màrqueting, campanyes al punt de venda, esdeveniments presencials, o fins i tot el boca-orella. La clau rau a entendre que la comunicació és un tot integrat, on cada acció suma cap a un objectiu comú: connectar amb el públic d’una manera genuïna.
Per tant, si ets un petit comerç, un emprenedor o una marca personal, abans de precipitar-te a obrir un compte a les xarxes, atura’t i reflexiona. Quin és el teu propòsit? Quin és el teu públic? Quina és la millor manera d’arribar-hi? La resposta a aquestes preguntes és la base de qualsevol comunicació efectiva, sigui a les xarxes socials o en qualsevol altre espai.
Les xarxes són poderoses, però no són l’única resposta. Comencem per entendre i construir la nostra essència, i després decidim quins canals ens ajudaran millor a compartir-la.
Publicat inicialment a El Periódico del dia 3 de febrer.
