26.3 C
Sant Gervasi
| Divendres 27 de maig de 2022 |
Publicitat

Mozart al II Cicle de Música de Cambra al Teatre de Sarrià

Concert del II Cicle de Música de Cambra, amb Maria Canyigueral al piano que estarà acompanyada al violí per Maria Florea

Publicitatspot_imgspot_img
Publicitat
Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Cultura

Jesús Mestre

Aquest dimecres 27 d’abril hi ha concert del II Cicle de Música de Cambra, el primer de Maria Canyigueral al piano que estarà acompanyada al violí per Maria Florea, una jove músic d’Esparraguera amb molta projecció. El concert es dedica a una selecció de les sonates per a violí i piano de W. A. Mozart.

En una entrevista a El Jardí (que es publicarà al diari de maig), Maria Canyigueral valorava d’aquesta manera el I Cicle de Música de Cambra: “No era el moment idoni per començar un projecte artístic, hi havia molt condicionants, l’aforament reduït, etc., però hem aconseguit sobreviure i el balanç va ser molt positiu. Esperem que sigui un projecte per a molts anys, necessitarem més edicions per assolir que es conegui més. Vull pensar que ara, a l’abril, la gent recordarà aquells concerts. Sarrià és un barri que respira com en un poble, hi ha molt sentit de comunitat, i un dels objectius del projecte és que hi hagi participació de la comunitat que se’l sentin seu, que el vulguin viure“.

Publicitat

I ens explica com s’ha organitzat aquest segon cicle i la seva implicació: “S’ha d’agrair el suport del Teatre. Sola no pots fer gran cosa, i sempre he sentit el suport del Teatre de Sarrià. Proporcionen un caixet molt raonable i estan sempre molt a punt, tant des de la direcció fins a l’equip tècnic, per exemple en la comunicació. La Montserrat Morera és un pilar indispensable, i em sento molt a gust treballant en aquest projecte, ja que s’accepten les propostes que faig”.

Les sonates de Mozart

El programa del concert presenta sonates de violí i piano de Mozart, enteses com a obres de maduresa, malgrat ser escrites, tant la sonata Kv 301 en sol major com la Kv 304 en mi menor, quan el compositor tenia tan sols vint-i-dos anys. Mozart tenia vint-i-vuit anys quan va escriure la darrera sonata que escoltarem en aquest concert, la Kv 454 en sol major.

Publicitat

En un dels seus viatges fora de Salzburg, amb el desig de trobar una posició de treball que el satisfés més que la que tenia a la cort de la seva ciutat natal, va fer parada a Munic, a on va descobrir sonates per a violí i piano de J. Schuster. Mozart va quedar influenciat pel protagonisme compartit dels dos instruments.

Ja havent marxat de Munich, durant la seva estada a Mannheim, Mozart comença a escriure un recull de sonates agafant de model les de Schuster. La Sonata Kv 301 en Sol Major serà la primera d’aquesta col·lecció, a on el violí gaudeix d’un rol més important que les sonates més primerenques, compartint entre els dos instruments el discurs de forma equitativa.

La Kv 304 és la seva única sonata per a violí i piano escrita en tonalitat menor, coincidint en l’any de la mort de la seva mare, el caràcter de l’obra està tenyit d’aquest esdeveniment trist.

L’abril del 1784 la violinista italiana Regina Strinasacchi tocaria a Viena en presència de l’emperador Joseph II. Quan Mozart va ser coneixedor de la notícia dies abans de l’esdeveniment, es va afanyar a escriure la sonata Kv 454 en Sib Major per tal que Strinasacchi la pogués estrenar, amb ell mateix tocant la part de piano. Malgrat compondre-la en pocs dies, sense inclús tenir temps de transcriure la part de piano per l’estrena, és considerada una de les sonates més importants de tota la producció per a violí i piano de Mozart, havent assolit un exquisit nivell de maduresa compositiva, com ho demostra l’Adagio introductori i que afegeix grandiositat a l’Allegro que el segueix.

Per si en voleu saber més

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.