Publicitat

Conferències sobre la història del poble jueu

spot_img

Publicat el 21.2.2017 16:00

Juanjo Compairé

Andreu Lascorz. Fotografies de Juanjo Compairé

El passat dia 31 de gener i dintre del cicle de conferències sobre la Història del poble jueu, el professor Andreu Lascorz, president de l’ARCCI (Associació de relacions culturals Catalunya Israel), va parlar sobre “Las comunidades judías sefardíes a partir de 1492”, a la seu de la Comunitat Israelita de Barcelona, situada al carrer de l’Avenir.

Publicitat

Després de l’expulsió dels jueus peninsulars es van establir sobretot a l’Europa central i de l’Est (van arribar fins a Ucraïna) i per tota la conca mediterrània, fins a l’actual Turquia. Són anomenats “sefardites” perquè venien de Sefarad (nom hebreu de la Península). El professor Lascorz ens va explicar que aquesta expulsió va significar una triple tragèdia:

Publicitat
  • Per als exiliats (uns cent mil), que van haver de refer la seva vida. Degut al seu nivell intel·lectual i social, de seguida van esdevenir l’élite dels països d’arribada i van fer servir la seva llengua (anomenada “ladino”, mot que indica el seu origen llatí –castellà fonamentalment-) com a clau interna de grup.
  • Per als conversos que van romandre (uns altres cent mil, potser més), que, malgrat haver-se batejat, van patir persecucions de la Inquisició que els perseguia fins i tot a les Amèriques. Els expedients “de pureza de sangre” els discriminaven (eren despectivament tractats com a “cristians nous” o “marranos”). Per tot plegat alguns conversos van optar per marxar més tard, unir-se a les comunitats sefardites i tornar a l’observança jueva.
  • Per a la Península, que va perdre molt capital humà i diners. 5 segles més tard, el 1992, la monarquia espanyola feia autocrítica de l’expulsió, dient que amb ella, Espanya “perdió gran parte de lo mejor de ella misma”.

Els sefardites escampats per Europa van patir també persecucions, especialment al segle XIX a l’Europa oriental i la Rússia tsarista. Uns 48.000 sefardites van ser assassinats a Auschwitz. Molts altres emigraren posteriorment a l’Estat d’Israel, on actualment formen una minoria important.

Al llarg del segle XX algunes famílies van voler tornar a la Península. El professor va anar repassant les històries de moltes d’elles, observant la pervivència dels cognoms i la fortalesa dels vincles amb els llocs d’origen, malgrat els segles transcorreguts.

La conferència va acabar amb un animat col·loqui entre la cinquantena d’assistents. Vam coincidir en com l’expulsió i les seves seqüeles van significar per al país una escola d’intolerància que va durar molts segles i que potser encara perdura.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

El Jardí publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí 93, març 2023

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2023/04/El_Jardi_93_marc23.pdf
spot_img

Collboni i ERC pacten quasi 2 milions per invertir a Sarrià-Sant Gervasi: aquests són els projectes

Els republicans acorden amb el PSC la construcció de dos carrils bici, l’execució del projecte dels Jardins d’Oriol Martorell, la pacificació d’Escipió i plans de mobilitat i millora de l’espai públic

Augmenten un 50% les situacions de discriminació a Sarrià–Sant Gervasi

El districte continua sent un dels que menys casos registra, però els fets notificats passen de 26 el 2023 a 39 el 2024

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]