Consell de barri a la Bonanova

Notícies de Sant Gervasi

Maria Antònia Font Fernández

El passat 7 de febrer, Vil·la Flo- rida va acollir, un cop més, el Consell de Barri de Sant Gervasi – La Bonanova. Com és habitual, la sala es va omplir, però sense arribar al vessament. A la taula hi havia la consellera Raquel Prado, el vicepresident del Consell Salvador Albuixech i s’hi afegí el gerent Xavier Patón.

Aquests són els punts clau que s’hi van tractar:

—La Comissió de Mobilitat i Espai Públic va reflexionar sobre la tinença responsable d’animals, en particular de gossos. També va voler impulsar l’ús de la bicicleta, que entén que s’ha de complementar amb un transport públic òptim, el qual requeriria la connexió de la línia 9 de metro amb els nombrosos centres educatius i hospitalaris del barri. Justament, va recordar que hi ha molta pedagogia a fer amb els conductors de motos, més encara que amb els conductors de cotxes. Així mateix, va advertir que cal planejar bé la reforma del carrer Balmes entre la plaça Molina i la plaça Kennedy, ja que ha de servir real-ment per pacificar el trànsit. I finalment, va treure a la palestra la remodelació del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, que s’estendria als carrers del voltant i a la plaça Frederic Soler. El model, va dir, és el del carrer Major de Sarrià, que beneficia el medi ambient i el comerç.

—Una integrant del Casal Popular de Cassoles La Tecla va denunciar els atacs feixistes que han patit en els darrers temps. Incís: és curiós el coneixement tècnic que tenen els administradors del nostre territori, que van espolsar-se una qüestió del barri de Galvany però en canvi no degueren ubicar el Casal La Tecla, a un pas de vianants de la frontera. La resposta va passar senzillament per remetre la denúncia als Mossos d’Esquadra, ja que l’Ajuntament no persegueix agressions (un altre incís: el Districte i l’Ajuntament ara són un mateix ens?).

—El barraquisme-ocupació de la finca abandonada del carrer Lluçanès va ser el tema estrella i va generar més polèmica de la que haurien volgut els admi-nistradors del barri . Una veïna va denunciar, com-pungida, que en aquella finca hi mal-viuen molts nens, entre els quals una nena de 2 anys que està malalta, i per la qual sembla que ningú hi vol fer res. La consellera Raquel Prado, que curi-osament és advocada especialitzada en infància, va admetre que és delicat separar nens de les seves famílies per motiu de pobresa i infrahabitatge. Es veu que el serveis del Districte tenen poques competències per poder intervenir en un espai ocupat i van insistir que no hi poden fer res perquè es tracta d’un espai privat. Per tant, rates i lleis es mengen la cua dia rere dia. Mentrestant, van recordar altres veïns, aquells nens es crien salvatges, amb el risc que amb el temps esdevinguin delinqüents.

—Una altra veïna es va queixar que, a la zona de l’avinguda del Tibidabo, la cartelleria oficial no arriba igual que als voltants dels equipaments. També va protestar per la inutilitat de la reforma de l’avinguda esmentada, que a sobre promet ser llarga i complexa perquè la frenada manual del tramvia desgasta molt el paviment. Se’ns va oferir la possibilitat de portar un expert perquè ens descrigui millor la necessitat de millorar la via i la catenària del Tramvia Blau.

—També es va protestar pel soroll (de persones i de gossos) i pels botellons que hi ha a la plaça Rosa Sabater, gens fressada per la Guàrdia Urbana. Es va apuntar la possibilitat de tancar aquesta plaça de nit, juntament amb mesures de manteniment.

—I pel que fa a la mobilitat, alguns veïns van mostrar la seva preocupació per l’ús creixent de patinets (que cada vegada circulen més de pressa), per l’encreuament del carrer de Sant Màrius amb Mandri, que necessita un pas de vianants (es veu que està pressupostat però que queda licitar-lo) i per la cruïlla entre els carrers de Castanyer i Teodora Lamadrid (mal retolada i que obliga els vianants a anar per la calçada).

—Un altre dels temes estrella era el de les obres del carrer Castanyer, sobre-tot el fet d’haver tancat Sant Gervasi de Cassoles a l’altura de Bisbe Sivilla i de l’absurda volta que s’obliga a fer als vehicles per alguns dels carrers amb més circulació del barri per arribar al carrer de Reus: Muntaner, Mandri, passeig de la Bonanova. També es va indicar que a la cruïlla entre els carrers de Castanyer i Teodora Lamadrid unes tanques d’obres obliguen els vianants a anar per la calçada (cosa que l’endemà ja s’havia solucionat).

En definitiva —com es constata a cada Consell de Barri—, els administradors fan tot el que poden, però no poden fer res: les competències, els concursos, els reglaments… Tot és lent, pautat i protocol·lari, i cada tràmit con-tribueix a embolicar la troca i a tapar el paisatge amb teranyines. El resultat és una paradoxa clara, sense fils ni pèls: cada passa per ajudar és una passa per mantenir la teranyina legal i econòmica.