Salut
Neus Mestre i Marc Talló
L’any 2020 no podia començar més carregat de notícies i de preguntes. Segur que molts de vosaltres a la feina, al Metro, a la televisió o a l’escola heu sentit a parlar del coronavirus i us heu preguntat en què consisteix aquesta nova amenaça i per què ho és.
És possible que us hagi cridat l’atenció el nom de coronavirus, que vol dir “virus corona”, ja que està recobert d’un embolcall que té forma de pètals de manera que si el mires amb un microscopi sembla que porti corona. Ara bé, existeixen molts coronavirus: el nom fa referència a una família de virus que tenen en comú aquesta forma i que ens poden causar malalties gastrointestinals o respiratòries, des de refredats lleus fins a refredats severs. És important destacar, però, que la majoria de coronavirus infecten animals, i només si el virus pateix una mutació (modificació del seu ADN) pot acabar infectant-nos, com va passar a la Xina. Com que és la primera vegada que aquest virus en concret ha infectat humans encara no tenia nom, però ara ja se l’ha anomenat oficialment com a SARS-CoV-2, de les sigles en anglès que signifiquen “síndrome respiratòria aguda greu-Covirus-2”, i la malaltia que causa el virus se la coneix com a COVID-19, que al seu torn significa “malaltia del coronavirus-19”.
Potser us ha cridat l’atenció el número dos del nom SARS-CoV-2. I és que al 2002 i al 2012, coronavirus diferents també va passar dels animals als humans, tot causant-los també malalties respiratòries greus, però eren més mortals i per sort estan controlats. Com típicament passa amb els virus respiratoris, el SARS-CoV-2 es transmet per vies respiratòries: quan una persona infectada esternuda, allibera microgotetes que contenen el virus. Conseqüentment, si algú al voltant li arriba les gotetes, de forma directa o indirecta (a través d’una superfície on hagin caigut les gotetes) podria infectar-se.
Se sap que aquest virus és bastant eficient (el càlculs indiquen que cada persona infectada infecta entre dues i tres persones de mitjana): això podria ser perquè el virus pot sobreviure durant moltes hores fora del nostre organisme o bé perquè té alguna altra via de transmissió, per exemple. S’ha suggerit que podria haver-hi contagi fecal, però encara no s’ha pogut confirmar.
Per què ha causat tanta alarma aquest virus? És molt greu tenir el COVID-19?
La malaltia que causa en si mateixa seria com una grip forta, amb la particularitat que es complica en persones majors de 60 anys o que tenen d’altres complicacions que les fan més immunocompromeses, mentre que no afecta especialment les criatures. És cert que els càlculs actuals indiquen que el COVID-19 té un índex de mortalitat major al de la grip (per la grip tenim vacunes, que la fan baixar!), però és molt menor que la dels virus del 2002 i 2010. El problema és que aquest virus és nou i per tant no el podem controlar fàcilment ni preveure què passarà, tant podria ser que passés com la grip, virus amb el qual convivim; com també podria ser que amb un canvi de temperatura el virus no es pogués transmetre tan fàcilment i sigui més fàcil de controlar.
