Publicitat
spot_img

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori

Publicat el 30.1.2026 6:32

L’Ocell

Enric Capdevila

La cotxa blava (Luscinia svecica) és un ocell molt vistós de la família dels muscicàpids, ocells insectívors de bec ample i curt per caçar al vol, com el pit-roig, la cotxa fumada, el papamosques gris o el bitxac comú. És un ocell migrador comú tant a les zones humides del litoral com de l’interior, i un hivernant més escàs. No cria als Països Catalans; a Espanya ho fa al Sistema Central, la Serralada Cantàbrica i els Monts de Toledo.

És un ocell petit, d’uns 14 cm de llargària, de forma arrodonida i amb la cua llarga. Té les parts superiors i el cap de color marró, amb una línia clara sobre l’ull, i les parts inferiors molt clares. Té les potes fines de color marró fosc. A la cua destaquen les plomes rectrius mig taronges i mig negres.

Publicitat

La cotxa blava presenta dimorfisme sexual: el mascle té bigoteres, la gola i la part superior del pit amb una taca blava, vorejada per sota per una línia fosca i a continuació una mitja lluna rogenca; al centre de la zona blava hi ha una petita taca blanca o rogenca, segons la subespècie. Les femelles són més discretes, sovint no tenen blau -llevat de les de més edat- i tenen una gorja de color blanc cremós i una banda ataronjada desdibuixada.

És un ocell insectívor que s’alimenta de petits coleòpters, formigues, lepidòpters i llurs larves; a la tardor, també pot menjar algunes fruites i llavors. Cria a les zones arbustives, herbàcies, tundres i pantans de gran part d’Euràsia, d’aquí li ve el nom llatí, que vol dir rossinyol suec. A l’hivern, busca sobretot canyissars, que envolten les llacunes i els estanys, o les desembocadures de rius; té un comportament amagadís i és difícil de veure.

La Llista Patró dels Ocells de Catalunya és el llistat oficial dels ocells observats al territori, actualitzat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), que inclou ocells residents, de pas, hivernants i estivals, amb categories per a ocells regulars, accidentals i pendents de revisió, i que permet el seguiment de la biodiversitat ornitològica catalana. Per a més informació consulteu aquest enllaç. Actualment, aquesta llista contempla 456 espècies i 510 taxons (si tenim en compte les subespècies).

La cotxa blava té moltes subespècies i fins fa pocs anys només s’hi incloïa la subespècie Luscinia svecica svecica (escandinava, amb medalla taronja), però després d’un meticulós estudi, en què es van revisar les biometries dels anellaments (sobretot la longitud de les plomes de les ales), els exemplars dissecats en col·leccions de museus i particulars i reculls de fotografies, es va confirmar que també calia incloure’n dues més, la L.s. namnetum (oest de França) i la L.s.cyanecula (Europa Central), que tenen la medalla blanca.

Dita: Si el mussol canta al gener, un altre hivern ve.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El duc: curiositats i característiques

És la més grossa de les nostres rapinyaires nocturnes, resident i ben distribuïda arreu del territori, sobretot en ambients mediterranis de baixa i mitja muntanya

El titella: característiques i curiositats

És un petit ocell migrador que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia; té hàbits terrestres i gregaris, i per això es pot observar sovint per terra i en grup

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país

L’agró roig: un ocell escàs que cria al Delta de l’Ebre i als Aiguamolls de l’Empordà

És un animal solitari i discret, durant el dia s’està quiet llargues estones entre la vegetació dels canyissars o dels arrossars quan estan crescuts; al capvespre és més actiu i camina buscant alguna presa
spot_img

El mill i la camamilla: propietats i usos

Un recorregut per la tradició alimentària i remeiera d’un cereal antic i d’una herba molt estimada per la medicina popular

Les txeques de Sant Gervasi

Durant la Guerra Civil el barri va concentrar la major presència de centres que feien servir els milicians del bàndol republicà per detenir, interrogar o torturar sospitosos del bàndol nacional

“Una noia a la ciutat” o l’amor segons Mercè Ibarz

En la seva última novel·la, l'autora parla de memòria, amor i ciutat a partir d’un fet molt concret: la pèrdua del seu company

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí