Opinió
Miquel Saumell
“Jutges i policies, o la ploma i la porra” va ser el primer títol que vaig posar a aquest article, però finalment he optat per posar-n’hi un de més genèric i més curt. Jutges i policies són dues professions sobre les quals potser se’n parla més del que seria desitjable en una democràcia consolidada, suposant que la nostra democràcia formi part d’aquesta categoria. Així, veiem que els jutges són força coneguts, apareixen contínuament als diaris, parlen per la ràdio, surten per la TV i participen en debats com si fossin uns tertulians més de la faràndula informativa. Alguns, però, no trobem lògic aquest protagonisme judicial i policial desmesurat; normal no ho és.
Intento transmetre que determinats professionals, com els policies —i qui diu policies, diu mossos d’esquadra i guàrdies civils— i els jutges —i qui diu jutges, diu fiscals i tot el personal que es mou en el petit món judicial—, haurien d’actuar sempre amb un plus de discreció, tant en les seves actuacions professionals com en la seva vida privada. Amb les seves decisions, aquests professionals poden condicionar molt la vida dels ciutadans, i no necessàriament tenen més presumpció de credibilitat que qualsevol altra persona. Però disposen d’uns recursos que els donen molt poder. Així, utilitzant les seves eines repressores, un policia et pot agredir físicament, ja que té el monopoli de la violència institucional, i un jutge et pot enviar a la presó encara que siguis innocent.
La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà. Tu pots ser un taxista honestíssim, d’aquells que no enreda mai al client passejant-lo per carrers que no formen part de la ruta lògica del recorregut, però pots ser també un d’aquells taxistes que per tal d’augmentar la facturació sempre busquen que el semàfor es posi vermell. Jo m’he trobat taxistes —ara mateix em venen al cap dos episodis lamentables a Istanbul— que per anar d’aquí a allà m’han fet una ruta turística per la ciutat sense demanar-me permís. Però, repeteixo, no tots els taxistes cauen en una mala praxi, com tampoc no hi cauen tots els policies.
Amb els jutges passa el mateix, que te’n trobes de bons i molt treballadors, i també de deshonestos i mandrosos. Ser honest no depèn dels estudis que tinguis ni de la professió que exerceixis, sinó que va molt lligat amb la condició humana. Últimament, es comenten molt els informes de l’UCO, uns documents oficials que poden servir al jutge per enviar persones innocents a la presó. Són uns informes que alguns que ens ho mirem sense apriorismes tenim dret a posar-los sota sospita. Però els ciutadans que es dediquen a la política, sempre els aprofiten. Així, si l’informe perjudica gent de dretes, els polítics d’esquerres hi donen tota la credibilitat, però si perjudiquen persones d’esquerres intenten desacreditar-los. Jutges i policies tenen ideologia, però no tots tenen la voluntat de prescindir-ne quan actuen professionalment.
