Societat
Dani Silva
La Xarxa d’Espais Familiars de Criança Municipal és un servei d’educació per a la petita infància a Barcelona que ofereix suport a la cria dels infants dels 0 als 3 anys i acompanyament a les famílies. És una manera de trencar la soledat de la criança a la llar. Aquest mes a El Jardí ens endinsem en dos d’aquests espais: la Saleta, al Farró, i el Petit Drac, a Sarrià.
En una rotllana, tots els adults s’asseuen en coixins mentre treuen els esmorzars. La majoria duu plàtans i altres peces de fruita. La Judit els pregunta si volen te, però sense teïna, perquè algunes mares encara alleten. Mentre les criatures endrapen amb gust tot i que els costa estar quietes, observen que una mare i un nen entren per la porta. Són el Marçal i la seva mare, que venen de l’hospital perquè a ell li han posat una vacuna. El Pol, que ja camina, el saluda i el Marçal, que gateja, somriu. La Bruna, agafada en braços pel Martí, el seu pare, menja mig plàtan del qual després s’oblida. Massa tard quan s’adona que l’ha deixat perquè el Marçal, ràpid a quatre grapes, ja el té a la boca.
Aquesta és una de les escenes diàries que es viuen a la Saleta, l’espai de criança familiar per a famílies amb infants de 0 a 3 anys situat al Centre Cívic Vil·la Urània (c/ Saragossa, 29), al Farró. Aquests espais, que només es compten amb dos dits al districte de Sarrià-Sant Gervasi, ofereixen un servei educatiu per a la petita infància i incorporen una novetat primordial: també van dirigits als progenitors.
“Nosaltres oferim un servei integral, tant a infants com a adults”, explica a El Jardí la psicòloga i educadora de la Saleta, Judit Agulló Aguilar. Per a Agulló Aguilar, les mares i pares que s’hi acosten i que no inscriuen els fills a les escoles bressol, ho fan perquè volen ser partícips de l’acompanyament dels infants. Aposten, doncs, per educar els seus fills en una criança “activa i respectuosa”.
Compartir i teixir comunitat
La Saleta ofereix un espai al tercer pis del Centre Cívic Vil·la Urània on pares i mares poden conviure amb altres adults les fases primerenques de la vida dels més petits de casa. Un altre concepte cabdal és compartir. Així ho creu en Martí, pare de la Bruna, que considera “clau” aquest servei. “A l’escola bressol deixes el nen o nena i te’n vas; aquí estàs amb altres adults, en la teva mateixa situació”. Per aquest motiu, el model de criança familiar també aporta molt als progenitors, perquè trenca amb la soledat de la criança a la llar. En Martí troba molt més essencial aquest espai per a famílies amb infants perquè així teixeixen “comunitat” i es donen “suport mutu”.
Altres paraules que surten en la conversa en rotllana amb els progenitors són respecte, acompanyament i compartir. L’equip de la Saleta el formen tres professionals: dues educadores i una psicòloga, que treballen en dos torns dividits en matí i tarda. Al torn de matí, dues d’elles, entre les quals es troba Agulló Aguilar, preparen la dinàmica.
Són dues hores, entre les quals hi ha la rebuda a les famílies i els infants, el joc lliure per la sala, l’esmorzar i l’activitat amb infants. Mentre una educadora es queda amb els més menuts, l’altra modera un debat sobre inquietuds i dubtes dels adults. “Moltes vegades no cal ni dinamitzar els debats perquè les propostes surten soles”, diu la psicòloga.
Manca d’equipaments i sobredemanda
Les sessions de l’espai familiar es fan quatre dies a la setmana, i les famílies únicament poden acudir-hi una vegada a causa de la gran demanda. Són 40 famílies que tenen plaça al matí, i 30 a la tarda, en què únicament hi ha una educadora, i una cinquantena en llista d’espera. Agulló Aguilar creu que hi ha una “manca d’equipaments” que genera aquest embut i, tot i això, en cada nou curs escolar obren la meitat de les places a famílies noves.
La Mercè, mare d’un infant, comenta que amb el seu fill gran aquest model no li va funcionar, però que amb el petit està “encantada”. Amb la resta d’adults es fan companyia, creen vincles i sovint en treu coses útils, com un simple consell sobre com netejar una taca o sobre alimentació. De les deu famílies que tenen plaça el dilluns, hi ha nou mares i només un pare. Agulló Aguilar creu que, en els cinc anys que el servei s’ofereix a Vil·la Urània hi ha hagut un canvi de paradigma, però la realitat de la criança “segueix sent femenina”. Defensa que no s’haurien d’alegrar quan veuen entrar per la porta un pare, però ho fan perquè el percentatge d’assistència es troba encara en un 80% de dones i un 20% d’homes.
