Cristina Junyent: “Tothom és benvingut a Ràdio Farró”

A través de vuit entrevistes, es pot percebre una visió més àmplia del què és la Festa de la Ciència, i també què s’amaga rere la paraula “dona”, segons la perspectiva amb què es mira. En quatre entrevistes purament científiques s’hi tracta com la dieta influeix en la probabilitat de desenvolupar un càncer; com la contaminació i el canvi climàtic alhora interfereixen amb la salut; quina és la situació de la fusió nuclear, i quins han estat els avenços que han millorat la cirurgia cardíaca.

Ràdio Farró entrevista Cristina Junyent

Com va sorgir la idea de participar a la Festa de la Ciència?

Vaig dirigir la Fundació Ciència en Societat i, a través d’ella, vam participar en algunes activitats des de la primera edició. També havíem col·laborat en projectes de ciència a l’ICUB (ara integrats en el Departament Barcelona Ciència). El resultat havia estat satisfactori, vull entendre que per les dues parts, perquè quan vaig comentar a l’organització la possibilitat de participar a la Festa de la Ciència, de seguida ens van dir que els agradava la idea.

Com s’ha gestat el programa de ràdio?

Tot i que vam deixar de col·laborar amb la Festa de la Ciència, perquè ja no formo part de Ciència en Societat, cada edició rebia informació i, no tots, hi anava de visita. Per tant, en pensar que Ràdio Farró i Fenòmens Naturals, o viceversa, hi podríem participar ho vaig proposar a la coordinadora, que de seguida va respondre molt favorablement -Ràdio Farró fa molts especials al carrer-. Vam planificar les nostres necessitats i que faríem el programa basat en entrevistes. Després de parlar amb l’organització de la Festa de la Ciència, amb Eva Carbó, i tenir també la seva opinió, ens vam inscriure com una activitat més. Des de l’organització ens van suggerir algunes entrevistes i nosaltres en vam afegir alguna, així entre les dues parts vam acordar el contingut. Vull remarcar que va ser tot molt fàcil, inclòs l’aspecte tècnic.

Com ha estat la col·laboració amb l’organització de la festa?

Des de Ràdio Farró estàvem una mica nerviosos, per a nosaltres era un repte, un salt qualitatiu que exigia un punt extra de rigor. Jo no havia dirigit mai un programa al carrer i menys amb vuit entrevistats! És molt diferent de dirigir un programa en què entrevistes una (o tres) persones en la quietud de l’estudi, un entorn controlat. Els meus companys tampoc no havien entrevistat mai un científic. Però no hi ha res com preparar la feina! I ens vam trobar dissabte 10 dalt d’un escenari a la Rambla Prim amb un micro al davant. Així que vull agrair l’organització, els entrevistats i la part tècnica, que ens van fer fàcil la feina.

Ha estat una experiència fantàstica en tots els aspectes. Per l’aprenentatge de treballar en equip amb l’objectiu de preparar un programa de ràdio. Pels coneixements que ens van aportar els entrevistats; tant els científics, com els que no ho eren, tots van aportar reflexió des de diverses perspectives. Per la participació en un esdeveniment visitat per 16.000 persones!, segons ens han dit des de l’organització. No només és un aparador per una modesta ràdio comunitària de barri, que també; sinó pel repte, per l’emoció de formar part d’un esdeveniment fantàstic a la ciutat… Una satisfacció i tota una experiència que ens ha permès aprendre com podem millorar.

Els darrers 30 i escaig anys de la meva vida professional els he dedicat a la divulgació científica. He pogut treballar a diversos mitjans de comunicació i el que més m’agrada, per la immediatesa i la calidesa que pot adquirir, és la ràdio, sens dubte. Per la meva vinculació a entitats del barri i del districte, vaig acabar formant part de la comissió de ciència de Vil·la Urània. I quan vaig saber que hi havia una ràdio comunitària, m’hi vaig acostar. Vaig proposar un programa de ciència, Fenòmens Naturals. Així de fàcil.

La idea del programa és entrevistar per conèixer la tan desconeguda història de la ciència de Barcelona -i de Catalunya-; saber també quina ciència de frontera que es fa aquí i quina estructura d’equipaments científics la facilita; i difondre iniciatives de districte per mitigar els grans reptes a que ens enfrontem, bàsicament l’escalfament global, que és més el meu camp. Entrevistar és molt agradable i agraït, en general. Demanes que t’expliquin allò que saben! En tota la meva vida professional només hauré trobat dues persones que no hagin volgut participar. I he convidat o entrevistat, centenars de científics!

El blog és una derivada del meu cervell! També va passar amb els Cafès Científics i els debats Barcelona a tres bandes. Les persones que hi participaven suggerien sempre informació complementària, o el que deien era tan interessant que valia la pena fer una crònica… i des de fa anys així ho vaig recollir, per fer-ho assequible. A més, quan sents parlar algú que domina el què diu sorgeixen moltes possibilitats d’enllaçar amb altres coneixements. A més, molts dels participants en les activitats també solen tenir una web carregadeta d’informació. Val la pena aprofitar les facilitats que dóna la web. I fer-les créixer!

A més del que ja ha sortit, voldria remarcar dues coses. A Ràdio Farró formo part del seu Grup d’usuaris i a Vil·la Urània, a més del debat mencionat, he fet tallers sobre biologia humana. Gràcies als dos vaig tenir el privilegi de participar en un dels cursos (gratuïts) per aprendre les tècniques de la ràdio. Encoratjo tothom que s’hi senti mínimament motivat que s’hi apunti. No només als tallers de ràdio, sinó als que fan a Vil·la Urània. Ho puc dir així, perquè ja no en faig. I, qui se senti motivat per experimentar què és això de participar en una ràdio comunitària, serà benvingut al Grup d’usuaris de Ràdio Farró!