Salut
Carmen Martínez (Fundació Ushzeimer)
Abordar el tema de la vellesa i la dependència en persones que pateixen demència acostuma a generar emocions que ens dificulten tractar-lo amb calma i naturalitat. En molts casos, l’intercanvi de papers pot ser molt difícil d’assimilar i prendre algunes decisions (ingrés a un centre de dia, residència…) pot generar sentiments de culpa i alhora, la qual cosa ens obliga a afrontar les nostres pròpies pors al respecte.
Conviure amb una persona amb Alzheimer és una de les proves més dures que pot afrontar una persona, perquè genera forts sentiments que van des de l’abatiment i la culpa al desig que arribi la mort.
El síndrome del cuidador cremat o burn out és una forma d’estrès que es caracteritza per un estat d’esgotament físic, emocional i mental produït pel fet de tenir cura d’una persona dependent durant períodes extensos, estables i d’elevada implicació emocional. Alguns dels símptomes més comuns i que ens poden ajudar a prendre les mesures oportunes són: sensacions d’esgotament físic, mental i de recursos emocionals davant les situacions; tracte despersonalitzat i mecànic; autopercepció negativa i insuficient de la nostra tasca; baixa qualitat de les relacions interpersonals; baixa autoestima, depressió, irritabilitat, ansietat, insomni, etc.
Tenir cura d’una persona en estat de dependència suposa un desgast físic i emocional que pot comportar complicacions per la pròpia salut i benestar del cuidador a llarg termini. Per aquesta raó, els cuidadors en situació de dependència també necessiten ser cuidats i, sobretot, aprendre a cuidar-se sense tenir sentiments de culpa; una de les feines més importants i alhora més oblidada. Tots tenim vida pròpia i projectes vitals que hem de conservar i cuidar en la mesura del possible. El motiu és molt clar: poder mantenir un estat de salut òptim és vital per poder oferir qualitat de vida a la persona de la qual es té cura.
Demanar ajuda no és una mostra de debilitat. A mesura que el cuidador va acceptant la realitat, comença a adonar-se que aquesta situació no només influeix a la vida del seu familiar, sinó que també altera profundament la seva vida i la de les persones que l’envolten. A la malaltia d’Alzheimer i a d’altres demències, són el cuidador i les persones que l’envolten els qui pateixen la malaltia i les seves conseqüències. Per això, el cuidador no ha d’enfrontar-se sol a tots els problemes. Tots tenim limitacions: no existeix el cuidador perfecte. Hem d’acceptar els límits, tant els que comporta la malaltia com els propis. És l’única manera d’evitar frustracions, nervis, aïllament i situacions de descontrol.
Tenim molts recursos al nostre abast: grups d’ajuda psicològica, suport i orientació familiar, programes de suport domiciliari, assessoria mèdica i jurídica, etc. Evitar l’aparició del síndrome del cuidador cremat ve donat per canvis d’actitud, empatia i adaptabilitat als canvis; tenir perspectives realistes sobre les circumstàncies que l’envolten, tenir capacitat per expressar sentiments i creativitat i humor a l’hora d’actuar i, sobretot, estar obert a aprendre, perquè cada dia s’aprèn alguna cosa nova.
