El Racó del Veïnat
Anna Rodríguez Camón
Cuidar-se vol dir estimar-se a un mateix. Moltes vegades deixem en un segon pla la nostra salut física, mental i emocional perquè estem dins de la roda de la producció.
Una de les vegades en què deixem en segon pla les nostres necessitats és quan ens convertim en mares. Sobretot al principi, podríem dir que desapareixem literalment. Deixem d’existir com a persones individuals per a convertir-nos en mares. Ja no importen les nostres necessitats, importen les del nen o nena. De sobte, desapareixem! Els nostres records del passat semblen d’una altra vida, fins i tot, semblen d’una altra persona. I aquesta sensació deu venir donada perquè et converteixes en una altra persona. Potser en una persona millor que abans, no ho sé, però en una persona diferent. I quan els teus fills creixen una mica, recuperes aquella persona que eres i t’adones que ets feliç tornant-te a trobar.
El confinament també ens demostra que el ritme de vida que portàvem tots, ens treia d’allò que realment volíem fer. A l’aturar-nos ens adonem del que realment importa. Si per alguna cosa serveix el confinament és per despullar les nostres necessitats fins a quedar-nos amb les més bàsiques: menjar, dormir, descansar, protegir-nos, moure’ns, estimar-nos i autorealitzar-nos. Perdre’t en aquelles coses que mai tens temps de fer i que gairebé ni recordaves que t’agradaven. Aquelles coses que converteixen els instants ordinaris en instants extraordinaris.
Perquè la felicitat resideix en la suma de les petites coses de la vida. Les coses que generen dopamina en el nostre cervell i que ens impulsen al plaer i a la recompensa. Tal i com va afirmar Buda: “No hi ha un camí a la felicitat, la felicitat és el camí”. I l’autorealització arriba quan ens sentim segurs d’allò que fem. Així que comencem per trobar el nostre propi benestar (l’autocura) i així després podrem cuidar també dels altres.
#JoEmCuido
