Dissabte 20, abril 2024
11 C
Sant Gervasi
10.9 C
Sarrià
Publicitat

Cuidem qui ens cuida, és de justícia

El treball de cures i de la llar és el pilar que sosté l’economia i la reproducció de la vida

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Economies Alternatives

Ruth Mellado

Aquest és el nom de la guia que va presentar l’Ajuntament de Barcelona a la Casa Orlandai el passat dia 4 de desembre, que pretén acabar amb la precarització del col·lectiu de cuidadores i treballadores de la llar. La presentació la va fer la consellera de BComú Paula Kuffer, que va apropar-nos al territori: el districte és el territori amb més escoles de tota Europa i un dels més nombrosos en cuidadores, treballadores de la llar i internes.

Publicitat

A continuació l’Esther Vidal, directora de serveis d’economia cooperativa, social i solidària a l’Ajuntament de Barcelona, va emmarcar la guia en la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura (2017-2020). Tot i que el document no és una de les 68 accions que es van descriure  comparteix objectiu: reconèixer i visibilitzar les cures i promoure un sistema d’organització amb corresponsabilitat de gènere.

Publicitat

La Belén García i el Pedro Moreno d’Anem per Feina, coordinadora per a la inserció sociolaboral, van destacar que la guia és real però un somni que treballa sobre dues precarietats: la provisió de les cures i la pròpia de les treballadores de la llar, i van destacar que aquesta precarietat també rau de la pròpia llei d’estrangeria. Contractar, afirmen, no ha de ser una opció, ha de ser una obligació i una responsabilitat perquè sinó és més difícil fer valer els drets. En el cas de les persones sense papers, tot i que no hi ha contracte, ambdós ponents van insistir que els drets són els mateixos: descans diari i setmanal, seguretat i higiene en el treball, salari mínim…En aquest punt la Belén destaca que ells han fet una taula justa de salaris que dignifiquen la feina. Per acabar la Mar Vallecillos, impulsora dels Punts de Defensa dels Drets Laborals, va explicar la gran utilitat d’aquest servei que té molt bona acollida entre les treballadores i no només es resolen dubtes propis sinó de la propia xarxa emocional.

El treball de cures i de la llar és el pilar que sosté l’economia i la reproducció de la vida, aquell que permet que la resta funcioni. El paper d’aquesta treballadora és central en situacions de criança, envelliment i dependència. Com en la majoria de professions feminitzades és un paper poc valorat, mal pagat i amb condicions molt precàries. A aquest col·lectiu, sovint migrat, a més, se li suma una presència d’economia submergida molt significativa, i, per tant, desprotecció social.

L’Ajuntament també va explicar que s’ha posat en marxa el Servei itinerant d’orientació i suport per a dones treballadores de la llar i les cures que recorrerà durant les próximes setmanes els carrers de les Corts i Sarrià – Sant Gervasi.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí