Cuina i Nutrició
Ramon Font – Amic
No descobrirem a aquestes alçades la gran versatilitat que té el pèsol. En amanides, acompanyant verdures, carns, peix… I, òbviament, també sols, com a protagonista principal.
Els pèsols els podem trobar naturals, quan n’és la temporada bona, o en conserva i, sempre, garantint-nos el seu sabor i textura característics.
En l’article d’avui el convertirem en la figura principal i no serà un actor secundari. I, a més, ho farem a través d’una recepta fàcil, d’elaboració senzilla i amb uns pocs ingredients que l’acompanyaran.
Per tant, posem-nos el davantal, ens preparem els elements que necessitem i encenem els fogons. Som-hi!
Ingredients
Com a ingredients, procurarem tenir pèsols ja cuits. Els podeu coure vosaltres o optar, com faig jo quan tinc pressa, per uns de conserva, de bona qualitat. Escolliu els extra fins. No estalvieu en aquest llegum perquè és important que no siguin ‘pellosos’ i ens resultin agradables en boca.
A més dels pèsols, ens caldran cebes, alls, llorer, daus de pernil salat (no cal un ibèric. També servirien daus de cansalada), el suc dels pèsols de la conserva (o aigua), daus de pastanaga, sal, oli i pebre. Ah! I que no ens falti el brandy o, en el seu defecte, vi blanc.
Passos a seguir
Iniciem la nostra recepta posant oli en una paella i, quan agafi temperatura, hi afegim un parell de fulles de llorer i la ceba i l’all que haurem tallat, ni en bocins massa grans, ni massa petits. Quan la ceba i l’all comencin a clarejar tot sofregint-se, serà el moment d’abocar a la paella els daus de pastanaga. Amb tots aquests ingredients incorporats, deixarem que vagin coent-se una mica i uns 5 minutets després, torn per als daus de pernil (o cansalada).
Quan tot el que tenim al foc estigui fet en un 75% de la seva cocció, llavors, hi tirarem un bon raig de brandy o de vi blanc. Si podeu, opteu pel primer. I amb l’alcohol a dins, deixem reduir uns 3 o 4 minuts. No massa més perquè el sofregit no ens quedi massa eixut.
I, ara, és el moment d’afegir-hi els pèsols que, en ja estar cuits, només voldran amarar-se dels gustos que hi ha en el sofregit. És a dir, no requereixin d’una llarga cocció. Penseu que és un llegum fràgil que ens demana molta cura en la seva manipulació.
Amb els pèsols a la paella, que intentarem sacsar en comptes de remenar amb una cullera, comprovarem la quantitat de suc que ens interessa per acabar de fer-se el nostre plat. Millor si és el suc dels pèsols. Si no en teniu, poseu-hi un raig d’aigua (llavors rectifiqueu de sal i pebre) o de brou de verdures. Amb tot això al foc, ens donem entre 5 i 10 minuts de temps, a foc baix, per fer el famós xup-xup.
I ja ho tindrem. Paella cap a la taula i a servir-ho als plats. Us encantarà la recepta, tant pel gust dels pèsols, com per la seva simplicitat de l’elaboració que, segur, fareu ben sovint.
