Cuina de convent
Fra Valentí Serra
El pop és un animal de mar que té una multiplicitat de braços. No és gaire fàcil de coure, ja que abans cal escaldar-lo tres vegades seguides amb aigua bullent –amb sal, una ceba i unes fulles de llorer—durant un parell de minuts i, després, s’ha de posar a coure dins d’una marmita durant una hora fins que sigui el pop ben tou. Quan es treu del foc, s’ha de tallar el pop a trossets i amanir-lo bé amb oli d’oliva i adobar-lo amb oli d’oliva i pebre vermell i una mica de sal gruixuda. També, hom pot presentar el pop guisat a la cassola amb patates i ceba, i amb un parell de tomàquets, un parell de fulles de llorer, sal i oli d’oliva. Queda un plat força senzill, però molt gustós i molt agraït pels comensals dels refectoris conventuals i monàstics.
Pel que fa al rèmol (llat. Rhombus maximus; cast. rodaballo), és un peix semblant al turbot. Fa un cos arrodonit i és molt aplanat que fou descrit així l’any 1864 pel reverend Pere Labèrnia: “Un peix de mar de una colzada de llarch, color fosch y de dos polzadas de ample. Té la boca puxaguda per sota, semblant a la punta de un ham rodó; sobre el nas té com dos fils, las aletas dels lloms y ventre, que són iguals, naixen en la meytat del cos y’s prolongan fins a la de la cua, que és erissada y fa com una cresta”; una forma ben característica que li permet de camuflar-se en els fons marins. Fou un peix molt apreciat en la cuina conventual i monàstica d’aquelles cases religioses situades a prop del litoral, i hom el considerà el més exquisit dels peixos plans. Se sol pescar en els mesos més càlids, entre l’abril i el juliol.
El rèmol és un peix molt agraciat amb proteïnes i vitamines d’alta qualitat. La seva textura és més aviat seca, però és de fàcil digestió. Tradicionalment, se solia guisar rostit al forn, untat lleugerament amb oli, durant un quart llarg i, després, se servia a taula guarnit amb alls trossejats i fregits i acompanyat de naps o patates. El rèmol també es pot coure a la brasa: una volta netejat el peix, es remulla amb suc de llimona, se sala i s’unta bé amb oli d’oliva immediatament abans de posar-lo damunt de la graella.
A l’article vinent us vull parlar guisats molt senzills i quotidians, com ara les típiques sopes de pa.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins
