Opinió
Cristina Cardona
Aquest 20 de febrer es compleix un mes de l’empresonament del futbolista Dani Alves, acusat de violar una dona la nit del 30 de desembre passat a la discoteca Sutton del carrer Tuset. S’ha de dir que si se’l va identificar i es van reunir proves prou contundents perquè la jutgessa instructora del cas gosés decretar presó sense fiança pel jugador amb més trofeus de la història del futbol, va ser possible gràcies al protocol No Callem de l’Ajuntament de Barcelona contra les agressions sexuals.
Impulsat per la regidoria de Feminismes del govern de l’alcaldessa Ada Colau, el protocol No Callem contra les agressions i els assetjaments sexuals en espais d’oci nocturn és pioner a tot l’estat. Ja n’estan adherits 39 espais d’arreu de la ciutat, dels quals els quatre que són al districte de Sarrià-Sant Gervasi són a Galvany: Luz de Gas, Otto Zutz, Sala B i la mateixa Sutton.
Gràcies al compromís d’aquesta sala amb el protocol i a la professionalitat del seu personal, quan el porter va veure una dona abandonant el local en plena crisi de plors i ansietat, va detectar que s’havia produït una agressió i en pocs minuts es va activar el circuit previst per aquestes situacions. Van tenir cura de la dona conduint-la a una sala segura, van precintar el lavabo on presumptament s’havia produït l’agressió, van trucar als Mossos d’Esquadra i van traslladar la dona a l’Hospital Clínic. El personal del local havia rebut formació per aquest tipus d’actuació.
La formació i el protocol són imprescindibles per actuar correctament quan es detecten agressions i tenir cura de la víctima. El moviment feminista ha recorregut un llarg camí per aconseguir més drets i un espai de seguretat tan ample com el de l’home. Però tot i els grans avenços en una societat més igualitària, avui dia encara hi ha qui ens concep com un objecte sexual i es creu que ens pot agredir impunement. I malauradament, posar en dubte la versió de les dones que denuncien una agressió sexual encara està massa generalitzat. Això podria explicar que a hores d’ara no s’hagi produït cap condemna provinent del món del futbol, ni l’esperable efecte #MeToo.
Ens cal més consciència col·lectiva per fer front a les agressions sexuals, però també a les microagressions masclistes quotidianes, siguin comentaris aparentment intranscendents, o prejudicis i comportaments impensables envers un home, però normalitzats i justificats cap a una dona, tolerats si no reforçats socialment.
És per això que ens cal formació i entrenament per detectar situacions d’agressió de tota mena, i també protocols que acabin amb la impunitat i garanteixin la seguretat de les dones. I des de Barcelona en Comú seguirem treballant amb protocols, quan calgui, i amb polítiques valentes de justícia i de sentit comú.
Cristina Cardona és consellera de Barcelona en Comú de Sarrià-Sant Gervasi
