Publicitat

Dèficits, capacitats o persones: on posar l’accent?

Les persones amb demència necessiten supervisió, però sobretot suport, atenció i comprensió

spot_img

Publicat el 30.6.2022 6:30

Opinió

Carmen Martínez, Fundació Uszheimer

Les persones som individus únics. Cadascú de nosaltres tenim caràcters diferents, formes de pensar i de fer diferents, diversos interessos i aficions i una història de vida igualment única que ens dona significat. Aquesta realitat no l’hauríem de perdre de vista en el cas de les persones grans, ni tampoc en el cas de persones grans amb deteriorament cognitiu en estat de dependència.

Publicitat

Davant d’un cas de demència, moltes vegades sorgeix el dilema, dins de la família, de quin recurs és el més apropiat per al nostre familiar. Sigui a casa o sigui en un centre, hauríem de tenir present l’atenció integral i global de la persona. És bàsic mantenir el seu paper actiu, en la mesura del possible, tenint en compte les seves necessitats (que no són només les assistencials i mèdiques), els seus desitjos, gustos i sentiments, donant així dignitat a la persona respectant els seus drets. L’objectiu és garantir el seu benestar emocional i la seva qualitat de vida.

Publicitat

Algun dels aspectes clau de tota intervenció professional hauria de ser la d’afavorir la seva llibertat i presa de decisions mentre puguin, la preservació de la seva intimitat i privacitat, la inclusió social, el respecte a la diferència, consideració que ens porta a suprimir les actituds sobreprotectores i les actuacions d’infantilització. La persona amb demència necessita supervisió, però sobretot suport, atenció i comprensió. Els ritmes han d’ajustar-se a la persona i no a l’inrevés. És una qüestió d’empatia, flexibilitat i ajustament a la situació.

Estem acostumats a posar l’accent en les coses negatives, tant de l’entorn com de les persones que ens envolten, i hauríem d’actuar a la inversa, posant l’èmfasi en la part positiva (veure el got mig ple i no mig buit). Tenir una visió positiva i optimista ens ajuda a mitigar i poder reconduir moltes de les alteracions conductuals amb què ens podem trobar, així com els sentiments de malestar que es produeixen. Per tant, hem de focalitzar l’atenció i la intervenció en les capacitats i habilitats de la persona dependent i no en els seus dèficits o mancances.

Si el que busquem és donar suport a les capacitats i habilitats que la persona manté, és imprescindible escoltar-la. Hem de facilitar que aquesta persona tingui oportunitats i espais per poder parlar, comentar i prendre decisions. Una eina que pot facilitar això és la figura del referent, que ha de ser una persona propera a qui es puguin dirigir i poder expressar els seus dubtes, problemes, angoixes, desitjos, interessos, etc.

En definitiva, tota intervenció educativa ha de col·locar la persona gran en el centre de l’atenció, convertint-la en l’eix conductor de la intervenció. Es tracta d’acompanyar la persona amb demència per tal que tingui la millor qualitat de vida, i això implica escoltar-la a ella i a la seva xarxa de suport.

Carmen Martínez és mestra d’educació especial

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una etapa activa i plena d’activitat: Dia Internacional de la Gent Gran

"Afavorir una vida social rica, participar de manera compromesa en l'entorn i promoure l’autonomia el màxim temps possible són elements essencials perquè les persones grans se sentin valorades, escoltades i implicades"

Dia Mundial de l’Alzheimer: el poder de la presència

El 21 de setembre planteja un doble objectiu: fomentar la comprensió de la malaltia i donar resposta a les necessitats de les persones afectades i aquelles que les cuiden

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Com assolir el benestar per a la gent gran a l’estiu?

Consells per adaptar les rutines a les altes temperatures
spot_img

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí