Opinió
Guillem Martin, Fundació Uszheimer
Comencem aquest 2021 de la mateixa manera que hem passat la majoria de mesos del 2020: enmig d’una pandèmia mundial.
Aquesta situació, completament nova per a tots, ha fet que ens hàgim de replantejar molts aspectes bàsics de la nostra vida quotidiana. Aquest replantejament implica una readaptació al nostre medi, i per tant un aprenentatge. Però, què passa quan la nostra capacitat d’aprenentatge és limitada o, en alguns casos, inexistent?
Les persones amb un diagnòstic de demència presenten greus dificultats quant a la capacitat d’emmagatzemar noves informacions, i per tant per aprendre noves rutines. Com a professionals de la Fundació Uszheimer, estem en contacte constant amb aquest tipus de patologies, i hem detectat que la incorporació d’aquestes noves rutines, com són el manteniment de distància social, no sortir de casa o portar mascareta va crear un important grau d’angoixa i neguit a les persones malaltes de demència. El motiu principal és el fet de no entendre el perquè de totes aquestes mesures, ja que mai abans s’havia viscut una situació semblant a l’actual. No les reconeixen com a conductes habituals, i com fan amb tot el que no és rutinari en aquestes malalties, d’entrada les rebutgen.
Vèiem com, en moltes ocasions, aquestes persones no eren capaces de mantenir la mascareta a lloc, de mantenir les distàncies, i no podien evitar conductes tan nostres com fer una abraçada o fer un petó. És cert que la situació actual ens està obligant a no dur a terme aquestes accions, però també és cert que malalties com l’Alzheimer no entenen de distància social, ja que sovint és aquest contacte físic el que ens permet comunicar-nos i sentir-nos vius i estimats.
És necessari, aleshores, trobar estratègies que ens permetin que les persones malaltes de demència no se sentin aïllades socialment a conseqüència d’aquestes mesures de xoc, i així buscar un equilibri entre la protecció a la covid-19 i un benestar social i psicològic que permeti seguir el tractament de les demències. Des de la Fundació Uszheimer, seguim treballant per a aquestes persones i per a les seves famílies. Tot i aquestes dificultats, després de mesos convivint amb totes aquestes mesures, ens hem sorprès per la capacitat d’adaptació que mostren les persones que tenen aquest tipus de malalties. De manera inconscient i progressiva, han anat incorporant aquestes mesures, però es fa evident en el dia a dia que les persones necessitem abraçar-nos, tocar-nos, estimar-nos. En definitiva, ser humans. Nosaltres seguirem lluitant per partida doble perquè tant de bo aquest 2021 puguem tornar a gaudir de la nostra essència.
