17.1 C
Sant Gervasi
| Divendres 09 de desembre de 2022 |
Publicitat

Des de quan existeix el problema de la superpoblació de senglars?

"Avui estem suportant aquella grollera arbitrarietat del lobby de la caça i la passivitat dels administradors autonòmics de llavors", per Eduardo Saiz

Publicitat

El Racó del Veïnat

Eduardo Saiz Alonso (AV Sarrià)

La presència de senglars al medi urbà de Sarrià ja és habitual, envaint els carrers cada vegada més confiats i creant situacions de risc que preocupen la ciutadania. El curiós és que el porc senglar era un animal escàs fa només unes dècades (el 1960 es calculava que la seva població a Catalunya no arribava als 1.000 individus), però als anys 80 ja era notori l’augment d’aquests ungulats, causant destrosses als cultius i accidents a les carreteres. Quina va ser la causa d’aquest canvi tan cridaner?

Publicitat

Tot va començar fa uns quaranta anys, quan les associacions de caçadors van iniciar una campanya de repoblació mitjançant l’encreuament en captivitat de porcs senglars salvatges amb truges domèstiques (es tracta de dues varietats de la mateixa espècie, Sus scrofa) els descendents de les quals eren després alliberats als boscos i fins i tot alimentats amb aportacions suplementàries, per finalment gaudir donant-los caça. El 1983 el naturalista J. Sañé va cridar l’atenció sobre aquesta manipulació i les seves conseqüències al diari El 9 Nou, i a aquest denunciant el van seguir molts altres. Des del 1980 estaven transferides a l’administració autonòmica les competències en matèria de caça, però el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) no va intervenir fins molt més tard i només per autoritzar unes batudes justificades per les nefastes conseqüències de la proliferació de l’espècie. El pla dels caçadors va resultar perfecte.

Publicitat

Hi va haver més de 100 granges a Catalunya dedicades a la cria artificial de senglars, la meitat a Girona, amb el resultat de centenars de milers de senglars desnaturalitzats en llibertat, amb les seves pautes de comportament alterades i especialment prolífics, amb els perjudicis consegüents en el medi natural, a l’agricultura, al trànsit i al medi urbà. Fins al 1994 no va prendre la Generalitat la decisió de prohibir la cria de senglars i la seva reintroducció a la natura, després d’onze anys d’alertes constants llançades per experts als mitjans de tot el país.

Avui estem suportant aquella grollera arbitrarietat del lobby de la caça i la passivitat dels administradors autonòmics de llavors, que es van doblegar al seu caprici. Entre el 1990 i el 2015 es van abatre 552.000 senglars segons dades publicades pel DARP, i el nombre de caçadors de senglars ha crescut exponencialment; també han crescut els períodes hàbils per a la seva caça permesos per l’administració, que han passat gradualment de 4 mesos a l’any a 7 mesos ampliats per les anomenades emergències cinegètiques. I el problema de la seva abundància no ha fet més que augmentar, ja que les batudes dels caçadors provoquen la dispersió i el desarrelament dels individus joves i la mort dels adults experimentats, que són fonamentals a l’organització del grup. Els caçadors són el problema des del principi i mai no seran la solució.

La solució està en un adequat programa d’esterilització de les femelles i una intensa campanya de mentalització del ciutadà, dissuadint-lo d’alimentar aquests animals o alterar-ne el comportament. Tot això és molt laboriós, llarg i costós, i per descomptat ho hem d’exigir a l’administració actual, autonòmica o municipal, però sabent sempre qui van ser els veritables causants del problema.

Aquest article s’ha publicat inicialment al Butlletí de l’AV Sarrià del mes de setembre

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.