Publicitat
spot_img

Dos jardins i un carrer

Publicat el 4.6.2017 16:00

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume d’Oleza

Els jardins de Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília estan situats al carrer Eduardo Conde al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Antigament eren part d’una única finca i actualment estan dividits pel carrer Santa Amèlia i provoca dos espais verds diferenciats. D’una banda, els jardins de Vil·la Amèlia, deuen el seu nom a la dona d’Ignasi Girona, propietari de la finca Quinta Amèlia, Amelia de Vilanova, retrat que podem apreciar al MNAC. Un retrat clàssic realitzat per Federico de Madrazo, antic director del Museu del Prado i un dels artistes més rellevants de la pintura espanyola de l’època. L’any 1969 l’Ajuntament de Barcelona va expropiar la finca i Joaquim Casamor va remodelar els seus jardins, com a director aleshores de Parcs i Jardins de l’ajuntament. A canvi de poder construir una part del seu solar l’ajuntament va enderrocar la casa d’estiueig dels Girona, i va dividir els antics jardins tot quedant d’aquesta manera, una part d’aquests integrada en els actuals jardins de Vil·la Cecília. Els jardins de Vil·la Amèlia són d’estil afrancesat de camins sinusoides que juntament amb les escultures existents li donen un aire romàntic. Al centre del jardí, trobem un petit estany en el qual sobresurt entre les roques l’escultura de Dríada, la deessa protectora dels Boscos, una de les obres més excel·lents de l’artista Ricard Sala. Un nu femení en equilibri i al mateix temps en moviment. També podem admirar en un lateral del jardí, l’escultura de l’Encantador de Serps un bronze del belga Jules Anthone. És de destacar l’existència d’arbres centenaris, molts dels quals formen part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona.

Els jardins de Vil·la Cecília

Publicitat

D’altra banda i travessant el carrer Santa Amèlia, accedim als jardins de Vil·la Cecília. Finca que va ser adquirida el 1909 per Eduardo Conde, propietari dels magatzems El Segle. Va posar el nom de la seva dona Cecilia Gómez a la finca. L’edifici que en el seu dia va ser residència d’Eduardo Conde, és actualment la seu del Centre Cívic Casal de Sarrià. En els seus jardins hi ha la remodelació efectuada pels arquitectes Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña, una remodelació de bon disseny i molt actual, ja que l’any 1968 van obtenir un Premi FAD pels elements de mobiliari urbà. És de destacar l’escultura Ofèlia ofegada realitzada en bronze i que descansa sobre l’estany, una obra de Francisco López Hernández de l’any 1964.

Un conjunt harmoniós de jardins, una illa de calma on poder passejar, seure una estona, llegir un llibre entre els enormes arbres, les seves estàtues i l’estany amb nenúfars. I poder gaudir del que van ser uns jardins en el seu moment privats, que van ser recuperats per a la nostra ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte, www. controller.cat

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres
spot_img

Quan Nadal em torna a trobar 

El relat de Maria Àngels Viladot

Retrat del carrer Saragossa a través de les seves botigues als anys 30

El clàssic colmado petit i atapeït; la farmàcia amb els bolados, el sucre candi i els remeis casolans; o la lleteria, amb els matons i les merengues, la bravada de vaca, el munt d’estris per servir la llet i la imatge de la quitxalla fent giravoltar la lletera plena pel carrer

Uns Pastorets feministes i empoderats: l’espectacle de Vallvidrera torna a triomfar per Nadal

Aquest any, en la 24a edició, s'ha mostra un canvi generacional on es dona protagonisme als més petits i a les dones de 50 anys, que decideixen emprendre un viatge per trobar-se a si mateixes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí