Gent gran
Eulàlia Vives. Fundació Ushzeimer
Les persones amb malaltia d’Alzheimer o altres demències acostumen a rebre l’atenció i la cura que els dispensa la seva pròpia família. Per tant, el benestar dels familiars i la qualitat de la seva cura dependrà, en part, de la seva capacitat per afrontar els problemes derivats de la relació amb la persona malalta.
Tenint en compte la implicació emocional que suposa tenir cura d’una persona malalta, és necessari abordar el constructe d’intel·ligència emocional, capacitat que ens permet influir de manera adaptativa i intel·ligent sobre les nostres emocions i les interpretacions dels estats emocionals dels altres i que, alhora, facilita la nostra socialització i adaptació al medi.
La intel·ligència emocional no només resulta beneficiosa en l’àmbit educatiu, laboral i/o de salut, sinó que millora la qualitat de vida del familiar o cuidador no professional. Per què? Perquè permet gestionar els propis sentiments i emocions i la frustració derivada del deteriorament de la capacitat comunicativa de la persona malalta i l’ús inadequat d’estratègies de comunicació i dels problemes de conducta que poden patir les persones amb malaltia d’Alzheimer. La intel·ligència emocional, entesa com la capacitat per a identificar i comprendre les emocions, assimilar-les i integrar-les en el pensament, regular-les i en últim terme expressar-les amb precisió, ha cobrat molta importància en l’última dècada.
Nombroses investigacions científiques demostren que l’ús efectiu d’habilitats relacionades amb la intel·ligència emocional redueix l’estrès, la vulnerabilitat davant de situacions d’estrès agut i malalties cròniques, el desenvolupament de simptomatologia ansiosa i depressiva, els pensaments disfuncionals relacionats amb la cura i la sobrecàrrega del cuidador. I com desenvolupem i treballem aquestes habilitats relacionades amb la intel·ligència emocional?
L’educació emocional, que s’ha convertit en una alternativa d’intervenció innovadora i efectiva, ens permetrà treballar i potenciar la identificació i comprensió de les pròpies emocions (autoconsciència emocional) i les dels altres (empatia), la capacitat per regular l’expressió emocional (autocontrol emocional), l’automotivació i les relacions interpersonals (habilitats socials). Cal aprendre a reconèixer la influència de l’estat anímic en el nostre comportament, conèixer les nostres capacitats i limitacions, reflexionar i dominar els nostres sentiments i emocions i aprofitar-ne els aspectes positius, percebre els sentiments i emocions dels altres atenent-ne el llenguatge no verbal per establir lligams forts, orientar les emocions envers objectius i metes amb actitud proactiva i comunicar-se assertivament.
D’aquesta manera, no només millorarà el tracte i convivència amb la persona que pateix demència, sinó que assegurarem una major qualitat de vida.
