Salut i Cures
Sara Llop
L’Alzheimer és una de les malalties neurodegeneratives més conegudes, però també una de les que genera més dubtes i falses creences. Existeixen afirmacions que no corresponen amb cap evidència científica. Conèixer què és cert és fonamental, no només per entendre millor la malaltia sinó també per afavorir un diagnòstic precoç, reduir l’estigma que l’envolta i oferir un millor acompanyament a les persones que la pateixen i les seves famílies.
Mite 1: “L’Alzheimer és una conseqüència normal de fer-se gran.”
Realitat: L’envelliment és el principal factor de risc per desenvolupar Alzheimer, però no n’és la seva causa. És normal que amb els anys apareguin petits oblits, com no recordar immediatament un nom o perdre algun objecte (envelliment normatiu). En canvi, l’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que provoca un deteriorament progressiu de la memòria, el pensament i la capacitat per dur a terme les activitats de la vida diària (envelliment patològic).
Mite 2: “Tots els oblits són un signe de l’Alzheimer.”
Realitat: L’estrès, l’ansietat, la manca de son o alguns medicaments també poden afectar la memòria. El que en diferencia l’Alzheimer és que els símptomes són persistents, es donen de manera progressiva i interfereixen en la vida quotidiana. A més de la memòria, poden aparèixer dificultats per orientar-se, trobar les paraules adequades, planificar tasques senzilles o en la presa de decisions.
Mite 3: “Si un familiar ha tingut Alzheimer, jo també en tindré.”
Realitat: Tot i que existeixen formes hereditàries d’Alzheimer, aquestes representen un petit percentatge dels casos. Tenir antecedents a la família n’augmenta el risc, però no determina que una persona desenvolupi la malaltia necessàriament. L’edat, factors cardiovasculars i els hàbits de vida també hi juguen un paper important.
Mite 4: “No hi ha res que es pugui fer davant l’Alzheimer.”
Realitat: No es disposa de cura definitiva, però sí que hi ha moltes intervencions que poden ajudar a mantenir la qualitat de vida de la persona. Alguns tractaments farmacològics poden ajudar a controlar símptomes. També l’estimulació cognitiva i el manteniment de les relacions socials i el suport emocional formen part d’un abordatge integral que pot ajudar a preservar les capacitats de la persona durant més temps, i així alentir el procés de la malaltia i afavorir-ne el benestar.
Des de la Fundació Uszheimer treballem per deixar enrere els prejudicis i substituir-los per comprensió, respecte i acompanyament a les persones afectades per aquesta malaltia. Perquè tot i que avui encara no disposem d’una cura definitiva, sí que podem fer molt per millorar el dia a dia de les persones amb Alzheimer i el seu entorn.
Sara Llop és educadora social a la Fundació Uszheimer.
