Dilluns 22, juliol 2024
20.5 C
Sant Gervasi
20.4 C
Sarrià
Publicitat

Eixides al carrer Nou de Santa Eulàlia de Sarrià

L'eixida és el pati enjardinat al darrere d'un conjunt d'antigues casetes alineades, de planta baixa i pis, que s'usava com a hort domèstic

Publicat el 1.10.2023 6:01

Explorar El Jardí

M. Josep Tort

A molts pobles i ciutats de Catalunya sovintegen diversos conjunts d’antigues casetes alineades, de planta baixa i pis, que tenen un pati enjardinat al darrere, l’eixida, que s’utilitzava antigament com a hort domèstic i contenia, tanmateix, un galliner un safareig i una comuna. Aquestes eixides s’han transformat en bonics espais enjardinats que constitueixen els pulmons i una extensió excepcional dels habitatges.

Publicitat

Història i arquitectura

Les dues pintoresques casetes del carrer Nou de Santa Eulàlia, 11 i 11 bis, es van construir a l’antiga vila de Sarrià als voltants de 1870-1880. Foren construïdes per un paleta de Sarrià de cognom Pla i tenen la disposició tradicional de les cases de cos -entre dues mitgeres paral·leles- amb un pati o eixida situat a la part de darrere. Constitueixen el tipus de casa urbana unifamiliar més estès a Catalunya. 

Publicitat
© M. Josep Tort

En entrar a la planta baixa hi havia el rebedor que antigament es feia servir com a celler i magatzem i, al fons la cuina i el menjador on es coïa la vida. A la planta primera, dues habitacions, la del davant amb forma de sala i alcova amb balcó a la façana que dona al carrer i, la del darrere amb una finestra sobre l’eixida. Al final d’aquest pati, un cobert amb terrat i davant una pica, un galliner i en alguns casos la cort del porc. Habitualment s’hi conreava una mica d’hort. La comuna se situava en una petita estança a l’eixida, connectada per un pou mort que es buidava periòdicament. Les cases s’abastien d’aigua mitjançant un pou que connectava amb una de les mines d’aigua de Sarrià de tal manera que a cada eixida hi havia mig brocal. L’aigua es pujava amb galledes i s’emplenaven els dos safareigs que encara són visibles.

Les façanes es caracteritzen per la disposició asimètrica de les obertures de cada casa, però l’element més destacable d’aquestes edificacions és la volta catalana de maó pla de terracota que forma el sostre de les dues plantes baixes. Les voltes tenen una llum de 4 m i un gruix de 40 cm als extrems i de només 6 cm al centre. La volta catalana va tenir una importància cabdal a partir de la meitat del segle XVIII fins a mitjan segle XX, impulsat pel ràpid creixement de les ciutats i la industrialització i, sobretot, pel baix cost de construcció que utilitzava materials econòmics i escassa mà d’obra. La volta catalana es va exportar als Estats Units d’Amèrica i fou usada per Antoni Gaudí en moltes de les seves obres.

© M. Josep Tort

A Sarrià actualment queden sis cases de cos amb volta catalana, que es van construir quan Sarrià era un poble. Les dues cases del carrer Nou de Santa Eulàlia van estar amenaçades d’expropiació durant molts anys, però, la perseverança dels propietaris en la seva defensa, va aconseguir deslliurar-les de l’enderroc.

El darrer capítol de les casetes del carrer Nou de Santa Eulàlia ja està escrit. L’especulació ha guanyat i la sensibilitat ha perdut. Les dues casetes han quedat fagocitades per les dues grans parets mitgeres que les limiten, una de les quals correspon al nou edifici de la Via Augusta de planta baixa +5. Tot plegat un insult a l’harmonia.

Enjardinaments de les eixides del carrer Nou de santa Eulàlia

Qualsevol enjardinament, sigui petit o gran, reflecteix el tarannà i les motivacions de les persones que l’han dissenyat. A través d’un conjunt de fotografies proposem observar els tres tipus d’enjardinaments que, en el decurs de gairebé quatre dècades, han guarnit les eixides d’aquestes casetes, que es van restaurar en períodes diferents. Una a principis dels anys vuitanta (núm.11 bis) i l’altre (núm. 11) uns vint anys després, a l’inici de la dècada de l’any 2000. La primera s’ha modernitzat recentment, el 2020.

En els seus inicis les dues eixides tenien un arbre davant de cada safareig: un cirerer que produïa magnífiques cireres que es va fer massa gran i va emmalaltir i, un nesprer esponerós que tenia més de setanta anys, que els nous propietaris en van prescindir pel munt de feina que donava. Una vinya emparrada, que encara es conserva, dibuixa una singular marquesina.

© M. Josep Tort

La restauració que es va fer a l’eixida de la caseta 11 bis als anys vuitanta, va consistir a emblanquinar el conjunt de murs i parets, construir un banc amb ceràmica decorativa de desguàs, sanejar i dirigir l’emparrat de la vinya existent i plantar lliris i hortènsies en els parterres històrics.

L’any 2020 els nous propietaris modernitzen l’eixida millorant l’emparrat de la vinya, fan més diàfan l’espai i planten tomaqueres i espècies de flors força vistoses.

A la caseta núm.11, l’any 2000, es van construir nous parterres per plantar una olivera, un llimoner i una vinya verge que puja fins a la quarta planta de la mitgera veïna. Alguns testos destacats amb kènties i falgueres li atorguen un aire tropical al jardí.

 

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.