Treballant al barri
Felipe Valenzuela
Un històric tros de barri encara resisteix al carrer Vergós. La quarta generació de la família Mestres s’encarrega avui del bar que es va inaugurar ara ja fa quasi 90 anys. “Els meus pares i els seus avis van començar al bar allà per l’any 1931”, explica a El Jardí l’Anna Rosa Mestres, la propietària actual. “El meu fill ens ajuda, tot i que té el seu treball, però ens queden set anys abans de jubilar-nos i, aleshores, veure què fem amb el negoci”, afegeix.
Segons explica l’Anna, ja deuen fer tres dècades des que va començar a involucrar-se al bar de la seva família. “Jo treballava en una sastreria, i vaig plegar per anar al bar. M’hi vaig apropar perquè els meus pares ja es feien grans”, recorda. Si bé el barri ha canviat molt, d’acord amb el testimoni de la propietària, la clientela del local continua sent la mateixa.
Un bar per als treballadors
“Fem esmorzars i dinars. El bar el portem entre el meu marit i jo, i la veritat és que tenim bastanta feina: ens pensàvem que no, però en tenim més que abans del confinament”, explica l’Anna a aquest diari. El Bar Mestres funciona des de fa quasi un segle, tot i que els clients més fidels no acostumen a ser el veïnat del districte: “La gent del barri no acostuma a ser-ne la clientela, hi tenim molts treballadors”, relata l’Anna.
Des de fa anys, el bar és el lloc de descans per a pintors, paletes i obrers. “Aquí hi ha menjar del bo, es necessita energia per treballar”, detalla en Pablo, un dels clients habituals del local i que des de fa 13 anys visita l’Anna i l’Eduard, el seu marit, al seu racó de les Tres Torres. “Te’n recordes, que al principi em demanava sempre el llom amb formatge?”, li diu el client a l’Anna, que riu mentre ho recorda. “Ara vinc al matí i a la tarda, tot i que visc a les Corts”, afegeix, poc abans d’explicar que va portar-hi uns amics de Castelldefels i Rubí a tastar el menjar del bar.
En Pablo no n’és l’únic, segons l’Anna en són diversos, els clients que acostumen a venir diàriament al seu negoci. “Tenim en Miquel, en Jesús, la noia de la fruita, etc., són família!, si arriben i em veuen atabalada alguns fins i tot m’ajuden”, explica. “No sé si en un altre bar, molt més gran, això passaria”, es pregunta.
Màquina del temps
L’interior del local sembla pertànyer a una altra època. En entrar-hi, el centenar de trofeus del ja desaparegut Joventut Esportiva Tres Torres avisa que no és un bar qualsevol. “Quan jo venia ja eren aquí”, diu l’Anna en ser preguntada pel motiu pel qual manté aquests records. “Aquí els jugadors hi eren sempre, al fons hi teníem un pati amb vestuari, en sortien canviats i jugaven dos carrers amunt”, detalla la propietària.
“Jo vaig néixer en aquest bar, no en el sentit literal és clar”, diu l’Anna, que és veïna de Sants perquè és “impossible” comprar habitatge al barri. “En aquest barri va venir molta gent d’Osca i Terol, van venir a fer el tren de Sarrià. Amb el pas dels anys, s’han anat morint i els pisos els han anat venent, fins que han quedat reformats i amb pocs veïns dels antics”, explica.
El local s’ha tocat molt poc, llevat de les tres taules que l’Ajuntament els ha deixat posar fora, per les limitacions d’aforament relacionades amb la covid-19. El que sí que ha canviat ha estat l’edifici del davant: ara és un gimnàs i no queda res de l’edifici original. “Abans eren uns estudis cinematogràfics, un laboratori de pel·lícules. Aquí han vingut molts famosos com la Lola Flores, però hi ha pocs edificis que mantinguin l’esperit amb el qual es van construir”, recorda l’Anna.
De moment, no se sap què passarà amb el bar un cop l’Anna i l’Eduard es jubilin. “Ens queden set anys, ja veurem què passa, no és una feina amb la qual es pugui fer plans de futur, són moltes hores de treball. Però nosaltres ens conformem a anar pagant el lloguer”, expliquen els propietaris.
Tres mesos sense ingressos, però sense deutes
Segons explica el matrimoni, ara van bé de feina, però van haver de tancar com tots.* “Vam estar tres mesos pagant-ho tot sense ingressos. Vam poder pagar-ho tot, però no gràcies als ajuts de l’Estat, perquè ens van arribar un cop ja vam tornar a obrir”, recorda la propietària. “Si ho arribem a necessitar per menjar, haguéssim mort de gana. Però no em vull queixar, li he dit al meu marit que no em queixaré mentre no ens tornin a confinar”, afegeix.
Ara, el bar resisteix i funciona de meravella, segons els clients. De totes maneres, no és gens difícil creure en la reputació d’aquest local: només s’ha de veure els clients que venen des de fa dècades. “Els peus de porc són típics”, afirma en Pablo, client que seu a la petita barra que hi ha fora del bar. “Està enamorat de la cuina de l’Anna”, afegeix l’Eduard.
*Aquesta notícia es va elaborar abans que es tornés a decretar el tancament de bars i restaurants el dia 16 d’octubre, per un període inicial de 15 dies.
