Remeis i cuina de convent
Fra Valentí Serra de Manresa
El caqui (llat., Diospyros kaki, cast., palo santo) és un arbre originari d’Àsia. Es conrea a la Xina i al Japó des del segle VII, però no arriba a Europa fins al segle XIX. A la dècada de 1870 entra a Itàlia i a Espanya. Fa una fruita de forma rodona que gaudeix d’un agradós gust dolcenc, tot i que hi ha varietats amb un tast més astringent i aspre.
L’aparença exterior del caqui madur és la d’un tomàquet, però amb un to ataronjat i amb una polpa molt dolça i tova, talment com si fos melmelada, boníssim al gust del paladar. Per la tardor, quan el caqui ja té a punt els seus fruits saborosos a punt de ser collits, els colors vius són una meravella, amb les branques dels caquis carregades de fruita, que agafen totes les tonalitats del color taronja i, sense trencar-se, sostenen uns fruits grossos com pomes, amb una dolçor intensa no comparable a cap altra fruita coneguda.
El caqui aporta magnesi i potassi a l’organisme i, també, ens regala nombroses vitamines que contribueixen al creixement i desenvolupament dels ossos. Estudis recents han posat de manifest les seves virtuts antioxidants i que afavoreix el trànsit intestinal. La seva ingesta en temps tardoral reforça el sistema immunològic i evita els refredats sobretot si, alhora, es mengen combinats amb taronges, que són una fruita antioxidant que alenteix l’envelliment cel·lular.
En alguns indrets, com ara a Florida i a Califòrnia, s’ha promogut el conreu del caqui no només per la fruita que aporta, sinó també per les característiques de la seva fusta, que és molt densa, elàstica i resistent, usada per fer guitarres, llançadores i bastons per a jugar al golf.
A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre les nombroses propietats de la soja.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins
