Publicitat

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

spot_img

Publicat el 8.11.2025 6:00

Remeis i cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El caqui (llat., Diospyros kaki, cast., palo santo) és un arbre originari d’Àsia. Es conrea a la Xina i al Japó des del segle VII, però no arriba a Europa fins al segle XIX. A la dècada de 1870 entra a Itàlia i a Espanya. Fa una fruita de forma rodona que gaudeix d’un agradós gust dolcenc, tot i que hi ha varietats amb un tast més astringent i aspre. 

L’aparença exterior del caqui madur és la d’un tomàquet, però amb un to ataronjat i amb una polpa molt dolça i tova, talment com si fos melmelada, boníssim al gust del paladar. Per la tardor, quan el caqui ja té a punt els seus fruits saborosos a punt de ser collits, els colors vius són una meravella, amb les branques dels caquis carregades de fruita, que agafen totes les tonalitats del color taronja i, sense trencar-se, sostenen uns fruits grossos com pomes, amb una dolçor intensa no comparable a cap altra fruita coneguda.  

Publicitat

El caqui aporta magnesi i potassi a l’organisme i, també, ens regala nombroses vitamines que contribueixen al creixement i desenvolupament dels ossos. Estudis recents han posat de manifest les seves virtuts antioxidants i que afavoreix el trànsit intestinal. La seva ingesta en temps tardoral reforça el sistema immunològic i evita els refredats sobretot si, alhora, es mengen combinats amb taronges, que són una fruita antioxidant que alenteix l’envelliment cel·lular. 

En alguns indrets, com ara a Florida i a Califòrnia, s’ha promogut el conreu del caqui no només per la fruita que aporta, sinó també per les característiques de la seva fusta, que és molt densa, elàstica i resistent, usada per fer guitarres, llançadores i bastons per a jugar al golf.

A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre les nombroses propietats de la soja.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els armolls: característiques i usos

Actualment són una verdura molt poc conreada a les nostres hortes, ja que ha estat desplaçada per les bledes i pels espinacs

“La cuina vegetariana de sempre”: el nou llibre de fra Valentí

La cuina vegetariana tradicional, fruit de les necessitats i de la cultura ancestral del país, ens pot ajudar a ser més prudents en el menjar

Per què l’escudella és encara més bona l’endemà?

Aquest plat no té comparació car assoleix un gust molt particular atorgat per aquell brou tan espès i llardós sedimentat en la caldera on hi ha fermentat la cocció de l’api, les cols, cigrons, porros, xirivies, i naps junt amb les quatre carns dites popularment dels “quatre evangelistes”

El mill i la camamilla: propietats i usos

Un recorregut per la tradició alimentària i remeiera d’un cereal antic i d’una herba molt estimada per la medicina popular
spot_img

Mariona Sodupe: “Els químics són els arquitectes de la matèria, perquè dissenyen i sintetitzen molècules amb propòsits concrets per millorar-nos la vida”

La investigadora en química teòrica, veïna de Sarrià, parla en aquesta entrevista de simulacions moleculars, intel·ligència artificial i dels reptes actuals de la recerca i la universitat

Una revista francesa de decoració “art nouveau” va ser font d’inspiració per decorar la Casa Tosquella

L'article que va inspirar aquesta pintura va ser editat l'any 1905, on es poden observar tres peces dissenyades per Maurice Dufrêne

Mor Josep ‘Pitu’ Calderó, històric president del CP Sarrià

Havia rebut la Medalla d'Honor de Barcelona i la Medalla d'Or de la Generalitat per l'impuls del futbol entre el jovent de Sarrià

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí