Publicitat
spot_img

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

Publicat el 8.11.2025 6:00

Remeis i cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El caqui (llat., Diospyros kaki, cast., palo santo) és un arbre originari d’Àsia. Es conrea a la Xina i al Japó des del segle VII, però no arriba a Europa fins al segle XIX. A la dècada de 1870 entra a Itàlia i a Espanya. Fa una fruita de forma rodona que gaudeix d’un agradós gust dolcenc, tot i que hi ha varietats amb un tast més astringent i aspre. 

L’aparença exterior del caqui madur és la d’un tomàquet, però amb un to ataronjat i amb una polpa molt dolça i tova, talment com si fos melmelada, boníssim al gust del paladar. Per la tardor, quan el caqui ja té a punt els seus fruits saborosos a punt de ser collits, els colors vius són una meravella, amb les branques dels caquis carregades de fruita, que agafen totes les tonalitats del color taronja i, sense trencar-se, sostenen uns fruits grossos com pomes, amb una dolçor intensa no comparable a cap altra fruita coneguda.  

Publicitat

El caqui aporta magnesi i potassi a l’organisme i, també, ens regala nombroses vitamines que contribueixen al creixement i desenvolupament dels ossos. Estudis recents han posat de manifest les seves virtuts antioxidants i que afavoreix el trànsit intestinal. La seva ingesta en temps tardoral reforça el sistema immunològic i evita els refredats sobretot si, alhora, es mengen combinats amb taronges, que són una fruita antioxidant que alenteix l’envelliment cel·lular. 

En alguns indrets, com ara a Florida i a Califòrnia, s’ha promogut el conreu del caqui no només per la fruita que aporta, sinó també per les característiques de la seva fusta, que és molt densa, elàstica i resistent, usada per fer guitarres, llançadores i bastons per a jugar al golf.

A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre les nombroses propietats de la soja.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Per què l’escudella és encara més bona l’endemà?

Aquest plat no té comparació car assoleix un gust molt particular atorgat per aquell brou tan espès i llardós sedimentat en la caldera on hi ha fermentat la cocció de l’api, les cols, cigrons, porros, xirivies, i naps junt amb les quatre carns dites popularment dels “quatre evangelistes”

El mill i la camamilla: propietats i usos

Un recorregut per la tradició alimentària i remeiera d’un cereal antic i d’una herba molt estimada per la medicina popular

La soja: propietats, conreu i usos

A Europa es va introduir a començaments del segle XX quan es va descobrir que la seva farina és la més rica en proteïnes i que la llet és especialment saludable i nutritiva

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània
spot_img

Nou cas repressiu contra el Sindicat d’Habitatge de Cassoles: 13 encausats

Van intentar aturar el desnonament d'una mare que havia patit violència de gènere i que havia perdut la feina durant la covid

Comença la pacificació de Riu de l’Or: així serà un cop acabin les obres

El pressupost de l'actuació és de 840.521 euros i té un termini previst de 8 mesos

“Pots tenir una vida digna a un lloc menys exclusiu”

"Davant la injustícia no tenim alternativa, organitzem-nos i lluitem per un habitatge digne per a tothom": l'opinió del Sindicat d'Habitatge de Cassoles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí