Publicitat

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

spot_img

Publicat el 8.11.2025 6:00

Remeis i cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El caqui (llat., Diospyros kaki, cast., palo santo) és un arbre originari d’Àsia. Es conrea a la Xina i al Japó des del segle VII, però no arriba a Europa fins al segle XIX. A la dècada de 1870 entra a Itàlia i a Espanya. Fa una fruita de forma rodona que gaudeix d’un agradós gust dolcenc, tot i que hi ha varietats amb un tast més astringent i aspre. 

Publicitat

L’aparença exterior del caqui madur és la d’un tomàquet, però amb un to ataronjat i amb una polpa molt dolça i tova, talment com si fos melmelada, boníssim al gust del paladar. Per la tardor, quan el caqui ja té a punt els seus fruits saborosos a punt de ser collits, els colors vius són una meravella, amb les branques dels caquis carregades de fruita, que agafen totes les tonalitats del color taronja i, sense trencar-se, sostenen uns fruits grossos com pomes, amb una dolçor intensa no comparable a cap altra fruita coneguda.  

Publicitat

El caqui aporta magnesi i potassi a l’organisme i, també, ens regala nombroses vitamines que contribueixen al creixement i desenvolupament dels ossos. Estudis recents han posat de manifest les seves virtuts antioxidants i que afavoreix el trànsit intestinal. La seva ingesta en temps tardoral reforça el sistema immunològic i evita els refredats sobretot si, alhora, es mengen combinats amb taronges, que són una fruita antioxidant que alenteix l’envelliment cel·lular. 

En alguns indrets, com ara a Florida i a Califòrnia, s’ha promogut el conreu del caqui no només per la fruita que aporta, sinó també per les característiques de la seva fusta, que és molt densa, elàstica i resistent, usada per fer guitarres, llançadores i bastons per a jugar al golf.

A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre les nombroses propietats de la soja.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània

La canyella: propietats, usos i curiositats

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"
spot_img

Allà on el cel toca la ciutat: un viatge a l’Observatori Fabra

123 anys d’astronomia, meteorologia i història al cor de Collserola

Així serà el nou carrer de Cister: ampliació de voreres i més verd

Al Consell de Barri de la Bonanova, Districte també posa data a l'obertura del bar de Vil·la Florida i a l'espai verd a l'antic El Kubo

Cuidar aquells que cuiden: una responsabilitat col·lectiva

Les persones que cuiden en l'àmbit no formal, majoritàriament dones, assumeixen aquest rol sense preparació prèvia, en contexts marcats per l'esgotament, la incertesa, la precarietat i la solitud

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí